La Narrativa Medieval: Context, Gèneres i Característiques

1. Context Històric i Cultural

La narrativa medieval es desenvolupa durant l'Edat Mitjana (segles V-XV), marcada per una forta influència de l'Església. Les històries s'originen en la tradició oral i es transmeten principalment a través de manuscrits. El narrador sovint es dirigeix directament al públic que escolta.

2. Tipologies de la Narrativa Medieval

• Epopeies i Cançons de Gesta: Les epopeies són més genèriques, mentre que les cançons de gesta posen èmfasi en qui escolta la història. El públic d'aquesta època gaudia de les lluites entre bàndols i eren històries dirigides a un públic heterogeni.
• Romanços Asturics i Novel·la Cortesana: Ambientades en un entorn cortesà, sovint amb el mite artúric com a base. Estaven dirigides a un públic cortesà, valorant el respecte i la imaginació. Un exemple destacat són els Lais de Maria de França, que són narracions de caràcter cortesà en vers.
• Narrativa Didàctica i Exemplar: Utilitza exemples per concretar la moralitat. Estava adreçada a un públic heterogeni i es llegia en grups reduïts. Obres com Les Mil i Una Nits o El Comte de Lucanor en són bons exemples.
• Novel·la Satírica i Realista: Tenien com a objectiu entretenir i permetre riure de les pròpies misèries. La burgesia va impulsar l'adaptació d'aquest gènere a les seves necessitats. El Decameró de Boccaccio és un exemple representatiu.

3. Característiques Generals

Les obres medievals sovint presenten una funció moral i exemplar. L'amor cortès es manifesta com un amor idealitzat i sovint impossible. És comú trobar elements fantàstics i meravellosos. Predomina la tercera persona i un estil formal, amb narradors que s'adrecen al públic i fan aclariments. L'heroisme i la cavalleria són temes centrals, amb herois que defensen la lleialtat i l'honor. Les narracions d'origen burgès incorporen temes com la corrupció, el destí i la infidelitat.

4. Naixement i Difusió

La narrativa medieval va néixer a França al segle XIII, de la mà de poetes anònims (clergues i nobles) vinculats a la cort i coneixedors del llatí. El públic era culte, reduït i cortesà, i la transmissió era principalment oral, tot i que la lectura es feia en petits grups. La forma habitual era en vers, sovint amb versos octosíl·labs aparellats (AA, BB, CC, DD), coneguts com a"noves rimade".

Origen de la Narrativa Medieval (segle XII)

Al segle XII s'origina la narrativa medieval, rebent el nom de ROMAN (traducció del llatí al francès). La novel·la neix a partir d'una traducció. El ROMAN més important d'aquesta època és el Roman de la Matèria de Bretanya, caracteritzat per un espai i temps imprecisos, ambientació cortesana i la presència d'elements màgics i personatges fantàstics. També apareixen els LAIS: narracions breus de caràcter cortesà amb gran acceptació. Els Lais de Maria de França són un exemple destacat, mostrant una gran fe en el que escriu i un ambient amorós.

5. Tristany i Isolda

Aquesta obra té un caràcter oral i un públic noble. Les versions de Thomas i Beroul van ser barrejades per Bedier, centrant-se en l'amor cortès. Escrita en versos octosíl·labs, la llegenda és èpica, violenta i realista.

Estructura Interna

• Capítols 1-4: Primera part
• Capítols 5-18: Segona part
• Capítol 19: Tercera part

Punts Culminants

• Primera part (cap. 4): El filtre màgic.
• Segona part (cap. 12): El jurament pel ferro roig.
• Tercera part (cap. 19): La mort dels amants.

Elements Màgics

Entre els elements màgics destaquen: el gegant Morholt, el filtre d'amor, el drac, el nan Frocí, el salt de Tristany, el jurament pel ferro roig, el gos Petit Cru, el mar, el gegant Urgan el Pelós i els esbarzers.

Referents Mitològics

L'obra inclou referents mitològics com:

• Piram i Tisbe: Amor secret.
• Medea: Ajuda i cura.
• Filoctetes: Ferides que fan pudor.
• Orfeu i Eurídice: Incapacitat d'estar sol, refugi al bosc.
• Aquil·les i Quiró: Educació després de quedar orfe.
• Argos: Exemple de fidelitat (gos).
• Teseu-Minotaure: Enganyats i suïcidi per desesperació.
• Goliat i David: Gegant contra ésser inferior.

Gèneres Dins de l'Obra

A Tristany i Isolda trobem diversos gèneres:

• Llegenda: Com el cor menjat de Guillem de Cabastany.
• Cançons de tela: Cançons d'amor i desamor (Isolda de les Blanques Mans i la seva mare).
• Èpica: Batalla de Tristany i Duc Hoel contra Riol.
• Planys: Expressions de dol.
• Novel·la cortesana: Descripcions detallades de la vida cortesana.
• Matèria de Bretanya: Temes de cavallers, herois, dracs i beuratges.

Pròleg Bisclaveret (Lais)

Es destaca la importància de la difusió del saber, on com més tancada és una obra, més difícil és la seva interpretació. Maria de França decideix reescriure històries en llengua romànica, atorgant gran valor a la traducció oral. El seu objectiu és fixar les històries perquè no s'oblidin. L'autora mostra humilitat, volent fer un regal al rei i demanant que no es vegi com una xuleria. Dirigeix l'obra al rei, descrit com a noble, valent i cortesà (el"jo poèti").

Pròleg de Chaucer (The Canterbury Tales)

Un grup de pelegrins viatja cap a Canterbury per visitar la tomba de Sant Tomàs Becket. El narrador es troba en una hostaleria on coincideix amb 29 persones més que també faran el viatge. L'hostaler proposa que cadascú expliqui una història per fer el viatge més entretingut. El guanyador, qui expliqui la millor història, rebrà un sopar com a premi. La primera història que expliquen és la del cavaller.