La Narrativa Medieval Catalana: Gèneres, Obres i Tòpics

El Gènere Narratiu: Definició i Orígens

La narrativa és el gènere que inclou els textos literaris que expliquen una història de ficció, ja sigui basada en fets reals, ja sigui imaginària o fantàstica, amb la presència d’uns personatges, en un espai i un temps.

Orígens en Vers i Evolució a la Prosa

Els orígens de la narrativa són en vers: els romans, els lais, els fabliaux o les narracions èpiques s’escrivien preferentment en vers (poesia èpica). En són exemples les grans epopeies gregues i llatines (la Ilíada, l’Odissea i l’Eneida); els romans de la Matèria de Bretanya (Jaufré o Blandín de Cornualla) o els lais de Maria de França. En l’actualitat, les narracions s’escriuen en prosa.

La Narrativa a l'Època Medieval Catalana

A l'època medieval, al territori català s'hi van conrear diferents gèneres literaris: l'èpica, la lírica i la narrativa. En funció del tipus de públic a qui va dirigida, podem distingir diverses literatures, però totes emmarcades dins del gènere de la narrativa.

Orígens de la Narrativa Medieval

La narrativa medieval neix a França, el segle XII. Els autors són poetes anònims, que coneixen la retòrica i la llengua llatina. Normalment són clergues. El públic receptor d’aquesta narrativa és reduït: nobles i clergues adscrits a la cort. Les primeres narracions en llengua no llatina varen ser traduccions de poemes èpics llatins, escrites en francès i en vers, concretament en octosíl·labs apariats, anomenades “noves rimades”:

1. L’Eneida de Virgili (s. I dC) ⇒ Roman d’Ennees (s. XII)
2. La Tebaida d’Estaci (s. I dC) ⇒ Roman de Tebes (s. XII).

Evolució i la Matèria de Bretanya

Totes aquestes noves rimades evolucionen i apareixen noves temàtiques relacionades amb els gustos del públic cortesà. Serà el que s’anomenarà “La Matèria de Bretanya”, amb temes relacionats amb la matèria llegendària del rei Artús.

Què és la Matèria de Bretanya?

La Matèria de Bretanya és un conjunt de narracions de caràcter llegendari sobre el món mític de Camelot: el rei Artús i els cavallers de la Taula Rodona.

• Espai i temps mítico-llegendaris.
• Personatges de caràcter fantàstic.
• Màgia: element fonamental.
• Elements cortesans i cavallerescs (valors i escenografia).
• Fusió amb material del cristianisme medieval (Sant Greal) = Propis d’una societat i del poder religiós.

La Matèria de Bretanya a Catalunya

Ja en tenim constància al segle XII a Catalunya a través d’uns versos d’un trobador, Guerau de Cabrera, que dedica al seu joglar.

Presència a Catalunya: Segles XII-XV

• Segle XII: A Catalunya tenim una obra que respon a les característiques de la Matèria de Bretanya: Jaufré.
• Segles XIV-XV: A Catalunya tenim una obra destacable que culmina amb aquest gènere: Blandín de Cornualla.

La Matèria de Bretanya serà un filó creatiu i temàtic fins al segle XV.

Altres Formes de Narrativa Medieval

A part de la Matèria de Bretanya, hi ha altres tipus de narrativa medieval:

Narrativa en Vers (Segles XIII-XIV)

1. Hi ha els lais: poemes narratius breus de caràcter cortesà, amorós i idealista. Exemple: Lais de Maria de França.
2. Hi ha els fabliaux: poemes narratius breus de caràcter eròtic, humorístic i realista.

Narrativa en Prosa (Segles XIV-XV)

Hi ha novel·les exemplars, sentimentals i d’aventures, contes (La Filla del Rei d’Hongria), i novel·les com Tirant lo Blanc de Joanot Martorell (s. XV) i Curial e Güelfa (s. XV).

La Prosa Religiosa i Moralitzant

La crisi religiosa (Cisma d’Occident - Roma, Avinyó i Pisa) i la crisi demogràfica causada per la crisi econòmica de finals de l’Edat Mitjana, condicionen la funció de la literatura religiosa.

Aquesta literatura ha de ser educativa i didàctica, i ha de reconduir els cristians pel bon camí. Dins els gèneres i tècniques hi ha l’oratòria (sermons), narracions, manuals d’adoctrinament, i l’exemplum: contes-faules, llegendes, etc.

Ramon Llull i la Prosa Filosòfica

Ramon Llull destaca dins aquesta prosa per la seva combinació de filosofia, ciència i religió. El seu objectiu és reformar la cristiandat. Exemple: Llibre de les Bèsties (faules amb finalitat moral).

La Literatura Historiogràfica: Les Cròniques

La literatura historiogràfica medieval recull fets històrics amb una finalitat política i propagandística. Les cròniques són relats històrics que barregen història i literatura, escrits sovint per ordre dels reis per legitimar el seu poder i exaltar les gestes del regne.

1. Crònica de Jaume I (Llibre dels Fets): Autobiogràfica, dictada pel mateix rei. Relata la conquesta de Mallorca i València.
2. Crònica de Bernat Desclot: Relata els seus èxits militars, especialment la conquesta de Sicília.
3. Crònica de Ramon Muntaner: Expansió catalanoaragonesa. Relata l’èpica dels almogàvers a l’Orient.
4. Crònica de Pere el Cerimoniós: Conflictes polítics i bèl·lics del seu regne.

La Literatura Burgesa: L'Espill

En vers, L'Espill de Jaume Roig és una novel·la que forma part de la literatura burgesa valenciana, influïda per la moral cristiana i la sàtira medieval. El públic és la burgesia, especialment lectors amb inquietuds morals i religioses. El contingut de la novel·la és una narració en primera persona d’un vell metge que adverteix sobre els perills de les dones i defensa una vida austera. L’objectiu és educar i entretenir mitjançant la sàtira i la crítica social.

Característiques de la Narrativa Medieval

1. Tipus de Narradors

Narrador Omniscient

Sol ser habitual, amb coneixement complet de la història i sovint amb comentaris moralitzadors, partidisme, amb anticipacions o premonicions, a vegades amb la participació interpretativa de somnis. A vegades el narrador omniscient s’adreça al públic espectador (2a persona del plural), fet que demostra la seva oralitat i la complicitat que vol exercir amb el públic, i com vol que aquest empatitzi amb el personatge principal.

Narrador en Primera Persona

En cròniques i literatura de viatges, el narrador pot adoptar una veu autobiogràfica.

Narrador-Testimoni

En algunes llegendes i narracions cortesanes.

2. Tècniques Narratives

(Narració - Descripció - Diàleg)

Estructura Lineal

La història sol seguir un ordre cronològic simple, tot i que poden aparèixer digressions i episodis independents.

Estructura Episòdica

Acaba una història sense un final concret i en comença una altra, llavors es van reprenent.

Narracions Encaixades

(Relats dins del relat): Com a Les mil i una nits o el Decameró de Boccaccio.

Repeticions i Fórmules Fixes

Ajuden a la memòria en una societat encara molt oral.

Finalitat Moralitzadora

Moltes obres tenen una intenció didàctica o religiosa.

3. Espai i Temps

Espai Mític o Idealitzat

Sovint apareixen castells, boscos encantats, camins perillosos i terres llunyanes. L'espai pot simbolitzar perills i aventures o la cerca espiritual.

Temps Difús

Predomina un temps indefinit o cíclic, sovint vinculat a valors atemporals (el bé contra el mal). En alguns casos, el temps pot ser"històri", com en les cròniques o cants èpics.

4. Tipologia de Personatges

Arquetips

Personatges amb característiques fixes, com el cavaller valent, la dama virtuosa, el rei just, el traïdor o el mentor savi.

Personatges Simbòlics

Sovint representen valors (virtut, pecat, honor, lleialtat).

Herois Mítics o Cavallers

En els cicles artúrics o les narracions èpiques com el Cantar de Mio Cid.

Figures Religioses

Santuaris, eremites o àngels, especialment en la literatura religiosa.

5. Temàtiques Recurrents

Heroisme i Honor

Narracions èpiques sobre gestes militars i cavalleresques.

Amor Cortès

L’amor idealitzat, sovint impossible o vinculat a l’adulteri.

Moralitat Cristiana

Temes de redempció, miracles, pecats i penitència.

Didactisme

Contes amb lliçons morals per al públic (com els exempla dels frares predicadors).

Aventures i Recerques

Sovint vinculades a una missió espiritual o cavalleresca.

6. Públic Receptor

Nobles i Cortesans

Destinataris de la literatura cavalleresca i amor cortès.

Poble i Burgesia

Receptors de faules, contes populars i literatura humorística.

Religiosos

Públic freqüent de sermons i hagiografies.

Anàlisi de Narracions Breus Medievals

La Filla del Rei d'Hongria

Jove perseguida, i ens recorda els rituals d’iniciació sexual, en què l’iniciat s’havia de superar un seguit de proves. En aquest cas és el desig incestuós del pare el que provoca la caiguda en desgràcia inicial de la protagonista, que és abandonada al mar.

Amic i Melis

Recrea una vella llegenda on s’exalta el valor de l’amistat entre dos joves físicament molt semblants, tant que un d’ells substitueix a l’altre al llit conjugal i l’esposa no se n’adona.

El Fill del Senescal d'Egipte

Un noi bo, fill del senescal d’Egipte, creix al costat del fill del rei i estudien junts amb el mateix mestre. Però el mestre, gelós, enganya el rei fent-li creure que el noi ha fet una cosa dolenta, i el rei ordena matar-lo. Finalment, una intervenció divina el salva, es descobreix la veritat, el mestre és castigat, i el noi torna a guanyar el respecte del rei. Després, decideix deixar la vida palatina i viure com un ermità, dedicant-se a la pregària i a la vida senzilla.

Trets Comuns de la Narrativa Breu

Relat de Circulació Internacional

Versió catalana en prosa s. XIV-XV - s’havia explicat oralment com a cançó de gesta.

Gènere: Narració Breu

(Entre el conte i la novel·la)

Motiu: La Donzella Perseguida

Que recorda els rituals d’iniciació sexual, en què el personatge ha de superar una sèrie de proves. Aquí: El desig incestuós del pare i la caiguda en desgràcia de la filla.

Intencionalitat i Temàtica

Influència molt clara de la literatura religiosa i moral dels segles XIV-XV i de la literatura hagiogràfica. Intencionalitat moral: exemplaritat de comportament. No adoctrinament exclusivament.

Delectar i Ensenyar

Literatura que delecta i distreu: aventures, persecucions, intriga, girs argumentals + literatura que ensenya valors morals.

Valors i Personatges

Valors de comportament per al públic cristià, familiaritzat amb les vides de sants. Personatges no religiosos, comtes, princeses… només al Fill del Senescal d’Egipte, vida ermitana.

• La intenció: tots tres contes tenen una intenció moral.
• La truculència: Que causa horror pel fet que és cruel i inhumà. Hi ha escenes molt truculentes, en aquesta pel·lícula. (DIEC) Sinònims: brutalitat, ferocitat, horror, crueltat.
• Literatura Hagiogràfica: a les vides de santes hi apareix el tema de l’automutilació de les dones per deixar de ser desitjable i preservar la castedat (mutilació de llavis, nas, pits, ulls). Reversibles gràcies a la reparació que Déu proporciona.
• Maltractament físic com a element de purificació.
• Elements reals: topònims (Hongria, el port de Marsella, Lucca, Roma i Egipte…). Ambient cortesà, reconegut pels lectors. Funció: donar versemblança.

Elements Meravellosos

• Miracles que Déu ofereix a aquells que segueixen els seus manaments.
• Semblances extraordinàries entre dos joves sense vincles de sang (Amic i Melis).
• Un hostatge preparat per a l’ermità novell (El Fill del Senescal d’Egipte).
• Guaricions miraculoses.
• Una embarcació sense rems ni timó (La Filla del Rei d’Hongria).
• Aparicions angelicals que inciten a l’infanticidi.
• El pecador que crema.
• Coloms amb un missatge al bec.
• Cérvols guiats pel Senyor.
• Una poma que té tots els gustos del món i que atipa com un àpat copiós (El Fill del Senescal d’Egipte).
• Resurreccions.
• Recuperació de membres, la veu de Déu (La Filla del Rei d’Hongria).

Anàlisi Aprofundida d'Amic i Melis

Llegenda coneguda per tot Europa des del s. XII. Temàtica: Fidelitat i lleialtat - Exaltació de l’amistat. Context: feudal i religiós.

Amistat entre dos joves físicament molt semblants: tant, que ningú els pot distingir. Fins al punt que no serien descoberts si canviessin de llit conjugal.

El Protagonista i la seva Feblesa

El protagonista té alguna feblesa: el comte Melis ignora els consells d’Amic i és imprudent i bocamoll, se’n va al llit amb la filla de Carlemany.

Estructura i Missatge Moral

Estructura semblant a La Filla del Rei d’Hongria: després de vèncer un obstacle important, gràcies a una conducta exemplar i l’ajut estimable de Déu, la situació d’estabilitat es trenca i menen una vida rigorosa d’exclusió durant anys.

A diferència de La Filla, el conte comença i acaba amb un discurs de l’autor on es convida el lector a desprendre’s de la vida material i apostar per la vida austera, el premi de la qual serà la vida eterna (Beatus Ille).

Temàtica: virtuositat, sobrietat. El protagonista té una feblesa: ha de tenir un comportament recte si vol sortir viu de la primera part de l’obra, però la vanitat el porta a cercar una persona més bona i millor que ell, creient que no la trobarà.

La Narrativa Meravellosa

La narrativa meravellosa és aquella que crea un món de ficció en què les lleis naturals són alterades per forces màgiques.

Elements Característics

1. Presència d’elements extraordinaris (genis, fades, llànties, beuratges, etc.) capaços de causar tota mena de prodigis, encanteris i transformacions.
2. Personificació d’animals i plantes, els quals poden actuar com a col·laboradors del protagonista o bé com a opositors.
3. Descripció d‘indrets exòtics i paradisíacs com el jardí de les delícies o l’illa encantada.

Origen i Convenció Literària

Des de l’antigor, la imaginació humana ha creat un univers de ficció, paral·lel al real, en què allò que és extraordinari i prodigiós es presenta com a natural. Tot això és possible gràcies a la convenció literària segons la qual emissor i receptor decideixen entrar junts en aquest món irreal i compartir-ne els efectes.

L’origen d’aquest subgènere literari el trobem en la literatura popular tradicional, com els relats de Les mil i una nits, i en la mitologia clàssica.

Tirant lo Blanc: Context i Anàlisi

Contextualització Històrica i Cultural

Context Polític i Econòmic

Des del punt de vista polític: València és el nucli de la Confederació Catalanoaragonesa. Viu una època de progrés i prosperitat econòmica i política amb gran vitalitat respecte la resta d’Europa, que passa per una crisi important marcada per les pestes, plagues o inundacions.

Context Social i Cavalleresc

Des del punt de vista social: A València li resulta més fàcil recuperar-se de la crisi per l’estabilitat del camp, el creixement artesanal i el creixement mercantil i financer que atreu el capital forà. El món cavalleresc de la València del s. XV està en decadència. Es manté per uns codis que són forçats i artificials en una societat que ha evolucionat (auge de la burgesia).

Context Cultural i Literari

Des del punt de vista cultural: La prosperitat política i econòmica facilita l’expansió urbana i la dinamització cultural i, sobretot, la producció literària de qualitat: Ausiàs March, Joanot Martorell…

Datació, Autoria i Publicació

1460: Inici de l’obra.
1468: Mor Joanot Martorell. El manuscrit va a parar a mans de Martí Joan de Galba, qui, segons el colofó final, acabà el llibre.
1490: Nicolau Spindeler imprimeix l’obra.

Teories sobre l'Autoria

Hi ha dues teories principals sobre l'autoria de Tirant lo Blanc:

Teoria de Joan Fuster: Autoria Compartida

Joan Fuster defensa l'autoria compartida. De 1468 a 1490, el manuscrit inacabat circulà per València entre lletraferits, el podien retocar i acabar. Martí Joan de Galba apareix com qui l’acabà definitivament.

Teoria de Martí de Riquer: Autoria Única

Martí de Riquer defensa l’única i exclusiva autoria de Joanot Martorell. Martí Joan de Galba té el mèrit de preparar-lo per a la impressió. No nega, però, que s’hi poden trobar retocs.

Joanot Martorell: Vida i Obra

Joanot Martorell, escriptor i cavaller, neix a Gandia entre el 1413 i 1414. Forma part de la petita noblesa valenciana. Participà de la vida activa i agitada del s. XV sent cavaller, amb viatges, lluites internes... Entre els seus viatges destaquen les estades a Itàlia, Portugal (on devia conèixer el príncep Ferran, a instàncies del qual escriu el Tirant), a Anglaterra (influí en la primera part del Tirant), etc. El seu perfil és el d’un cavaller bregós que es mou amb desimboltura en les més luxoses corts i destre en les armes en combat singular. Mor el 1468, solter.

Estructura de l'Obra

L'estructura de Tirant lo Blanc es pot resumir en les següents parts:

• Dedicatòria i lletra
• Pròleg

La narració segueix el viatge de Tirant per diferents regions:

• Tirant a Anglaterra
• Tirant a la Mediterrània (Sicília ⇒ Imperi Grec ⇒ Nord d’Àfrica)

Les Cinc Parts Principals

1. Formació de Tirant com a cavaller (Capítols 1-97)
   Localització: Anglaterra i Bretanya. Tirant viatja a Anglaterra per participar en unes grans justes organitzades en honor del rei d'Anglaterra. És armat cavaller pel rei i demostra el seu valor en els tornejos. Després, viatja a Bretanya, on fa amistat amb Felip de França.
   Temàtica: Formació del cavaller ideal, valor i virtut cavalleresca.
2. Tirant a Sicília i Rodes (Capítols 98-173)
   Localització: Sicília i Rodes. Tirant és cridat pel rei de Sicília per ajudar-lo en les lluites contra els genovesos. Posteriorment, viatja a Rodes, on defensa l'illa de l'atac dels turcs.
   Temàtica: Heroisme militar i consolidació com a estrateg.
3. Tirant a Constantinoble: Capità de l’Imperi Grec (Capítols 174-400)
   Localització: Constantinoble. Tirant arriba a la cort de l'emperador grec per defensar Constantinoble de l’amenaça turca. És nomenat capità general de l'exèrcit grec. Inicia la seva relació amorosa amb la princesa Carmesina. Victòries militars notables que salven l’Imperi Grec.
   Temàtica: Triomf militar, estratègia i desenvolupament del seu paper com a amant.
4. Tirant a l'Àfrica (Capítols 401-451)
   Localització: Nord d'Àfrica. Després de les seves victòries a Constantinoble, Tirant viatja a l'Àfrica per sotmetre reis musulmans rebels. Aconsegueix grans victòries i reconeixements.
   Temàtica: Expansió imperial i consolidació del poder militar.
5. Retorn a Constantinoble i Mort de Tirant (Capítols 452-487)
   Localització: Constantinoble. Tirant torna a Constantinoble per casar-se amb Carmesina. Just abans del casament, Tirant emmalalteix i mor sobtadament.
   Temàtica: Desenllaç tràgic, amor interromput, reflexió sobre la mortalitat.

Tirant lo Blanc: Una Novel·la Total

Mario Vargas Llosa defineix Tirant lo Blanc com una novel·la total. És una novel·la política i militar, d’ambients i de costums, sentimental i eròtica i cavalleresca. Abasta, doncs, diferents aspectes de la realitat, per això és una novel·la total, integral.

Personatges Principals

• Tirant lo Blanc: Ell és el personatge principal de la història, al voltant d’ell gira tot l’argument. Al principi és un home normal i corrent, però a la història va evolucionant en la seva classe social, fins que arriba a ser un gran cavaller amb el seu propi exèrcit. Té dues cares, la del valent cavaller i la d’un tímid enamorat davant Carmesina.
• Carmesina: És la princesa de Constantinoble, una nena de catorze anys, molt llesta, moguda únicament per la idea de mantenir la seva virginitat i no casar-se amb qualsevol, ja que la seva classe social ho impedeix. S’enamora de Tirant, i és innocent ja que és influenciada per la maldat de la Viuda Reposada, però malgrat això se n’adona dels fets i acaba morint pel seu amor.
• Guillem de Varoic: Coneix a Tirant quan Tirant anava cap a Anglaterra per fer-se cavaller. Ell és el que escolta la història que li explica Diafebus al voltant de Tirant.
• Diafebus: És el narrador de la història. És el cosí de Tirant i el que va anar amb Guillem de Varoic per contar-li les aventures de Tirant, des del seu nomenament com a cavaller fins a la seva mort.
• Plaerdemavida: És una donzella de la princesa, al començament s’enamora d’Hipòlit, però després aquest es marxa amb l’Emperadriu. Plaerdemavida ajuda a Tirant a les escenes eròtiques amb Carmesina.
• Hipòlit: És l’escuder de Tirant, va formar parella amb la donzella Estefania, però més tard la deixa i se’n va amb l’Emperadriu.
• Emperadriu: És la mare de Carmesina i la dona de l’Emperador, encara que aquesta li és infidel i s’acaba casant amb Hipòlit.
• Viuda Reposada: És una donzella que vol robar l'amor de Tirant cap a Carmesina, perquè està enamorada d’ell, i intenta distanciar-los amb enganys.

Innovació en el Tractament dels Personatges

El tractament dels personatges és una novetat perquè es desvincula dels convencionalismes i de les estereotipades conductes de les figures de la literatura cavalleresca medieval.

No són arquetips (per exemple, el cavaller no és el prototip d’heroi fort i invencible), ni personatges amb una personalitat lineal (és a dir, que actuen sempre igual), sinó que són complexos psicològicament i evolucionen al llarg de la narració.

Per exemple: la valentia en la batalla i, alhora, la timidesa en l’amor del protagonista; l’amor adúlter i alhora incestuós que l’emperadriu sent per Hipòlit, l’excentricitat i ridiculesa del rei…

L'Amor a Tirant lo Blanc

L’amor de la literatura cavalleresca era l’amor cortès.

De l'Amor Cortès a l'Amor Corporal

En canvi, a Tirant lo Blanc hi apareix l’amor corporal i lasciu. A diferència de l’amor cortès idealitzat, Tirant lo Blanc trenca amb aquesta tradició incorporant una visió més realista, carnal i humorística de l’amor, on el desig físic hi juga un paper fonamental.

1. Diafebus (cosí de Tirant) i Estefania (amiga de Carmesina).
2. Emperadriu i Hipòlit (escuder de Tirant): pretesa confusió Hipòlit/fill.
3. Tirant i Carmesina.

L'Aprenentatge Amorós del Cavaller

La novel·la és també un aprenentatge de l’amor per part del cavaller: inexperiència.

L'Amor de Tirant

• S’enamora: descripció de l’amor com «el mal d’amar».
• És inexpert i vergonyós: només es deixa guiar per l’instint.
• La seva declaració es fa a través del mirall.
• No té paraules i li falta acció: no sap com actuar.
• És desgraciat i maldestre i no té el comportament d’un cavaller: fuig de la cambra de Carmesina, cau, es trenca una cama i el confonen amb una ànima en pena.

L'Amor de Carmesina

La princesa obeeix al model de noia que preserva la seva virginitat fins al matrimoni. Aquest fet desencadena episodis amorosos i eròtics:

• Els pits com a «pomes del paradís» (Imaginació i desig pel cos de Carmesina).
• La sabata i la mitja (Primer contacte físic indirecte).
• El bany de la princesa (Erotisme visual i desig intensificat).
• El llit de la princesa (Intent de consumació frustrat).

La princesa oposa resistència fins al final: «Ni vós us heu portat com un cavaller, ni jo he estat reverenciada com una princesa, raó per la qual sóc així de veritat ofesa.» (p. 228)

La Consumació de l'Amor

La metàfora final sobre l’amor és cavalleresca: «COM TIRANT VA GUANYAR LA BATALLA I AMB LA FORÇA DE LES ARMES VA ENTRAR EN EL CASTELL».

La Diferència de Llinatge i l'Amor

Tema clau: La diferència de llinatge, pedra de toc de la història d’amor entre un cavaller de la petita noblesa i la filla de l’Emperador de Constantinoble. L’amor entre classes socials diferents és propi de la literatura cavalleresca.

Plaerdemavida i la Viuda Reposada: Dues Visions de l'Amor

Plaerdemavida i la Viuda Reposada coneixen l’amor i lluiten per atreure la princesa cap a bandes oposades.

Plaerdemavida: L'Amor Lasciu

Plaerdemavida representa l’amor lasciu:

• Insinuacions eròtiques cap a l’emperador.
• És l’organitzadora de les trobades Tirant-Carmesina.
• Episodi de les bodes sordes: espia els enamorats Diafebus i Estefania.

La Viuda Reposada: Gelosia i Hipocresia

La Viuda Reposada representa la gelosia i hipocresia amorosa:

• Parla malament a Carmesina de Tirant.
• Parla malament a Tirant de Carmesina.
• Prepara l’episodi del doble joc de miralls.

L'Amor i la Mort

La Mort de l'Heroi i el seu Significat

Com a tantes obres clàssiques, el protagonista mor al final de l’obra: realisme i humanització del personatge. Amb la mort de Tirant, també vindrà la de Carmesina, a causa de la pena.

És la culminació del mite, el final tancat i la impossibilitat de segones parts. Influència de la mort de Roger de Flor (no en un final gloriós en combat) i influència de les gestes dels almogàvers.

Influències Històriques i Literàries

Inspiració en la Crònica de Ramon Muntaner, que relata les aventures de Roger de Flor. Ús de realisme i la barreja entre ficció i història (Martorell i Muntaner).

Tòpics Literaris Clau

• Tempus fugit: El temps passa molt de pressa i no es pot aturar.
• Ubi sunt?: Es pregunta on són ara les persones o coses del passat que han desaparegut.
• Carpe diem: Cal aprofitar el moment present abans que passi.
• Memento mori: Recorda que moriràs, perquè la vida és curta.
• Locus amoenus: Un lloc ideal i bonic, com un paradís natural.
• L'Arcàdia: Un món feliç i perfecte en harmonia amb la natura.
• Beatus ille: Feliç aquell que viu tranquil, allunyat de les preocupacions.
• Furor amoris: L’amor descontrolat que pot fer perdre la raó.
• Flamma amoris: El foc de la passió amorosa intensa.
• Vulnus amoris: La ferida que deixa l’amor quan fa patir.