Narrativa Medieval Catalana: Gèneres, Cròniques i Anàlisi del Tirant lo Blanc

1. Narrativa Medieval: Definició i Orígens

Gènere que inclou els textos literaris que expliquen històries de ficció amb presència de personatges, espai i temps definits.

Orígens i Evolució

Els orígens de la narrativa es troben en el vers:

• El romanç.
• Els lais.
• Els fabliaux.
• Les narracions èpiques.

Cronologia de les Primeres Mostres en Català

• Segle IX: Consciència del llatí i el català (oral).
• Segle XII: Primeres mostres escrites en català.
• Mitjans del segle XII: Traducció de lleis.
• Finals del segle XII - XIII: Homilies d'Organyà (fragments de sermons).
• Abans del 1274: Textos jurídics.
• Segle XIII: Primers textos en català.

En època medieval, hi havia diferents gèneres literaris: èpica, lírica i narrativa.

1.1. Orígens de la Narrativa Medieval

Neix a França al segle XII, dirigida a nobles i clergues. Els poetes eren anònims i coneixedors de la llengua llatina. Les primeres mostres són traduccions, escrites en vers (noves rimades).

Les narracions rimades evolucionen cap a una nova temàtica: La Matèria de Bretanya (conjunt de narracions de caràcter llegendari sobre un món mític).

• Espai i temps imprecís.
• Personatges de caràcter fantàstic.
• La màgia és un element fonamental.
• Ambient cortesà.
• Fusió amb material del cristianisme medieval.

Apareix a Catalunya al segle XII.

1.2. Altres Gèneres Narratius Medievals

Entre els segles XIII i XVI, també trobem:

• Els lais: Poemes narratius breus de caràcter cortesà, amorós i idealista (ex.: Lais de Maria de França).
• Els fabliaux: Poemes narratius breus de caràcter eròtic, humorístic i realista.

A partir dels segles XIV i XV, apareix la narrativa en prosa:

• Novel·les exemplars, sentimentals i d’aventures.
• Contes (ex.: Filla del Rei d’Hongria).
• Novel·les (ex.: Tirant lo Blanc, Curial e Güelfa).

1.3. Prosa Religiosa i Moralitzant

La crisi religiosa i demogràfica condiciona la funció de la literatura religiosa, que ha de ser educativa i didàctica.

Dins dels gèneres i tècniques trobem:

• L'oratòria.
• Les narracions.
• Els manuals d'adoctrinament.

Ramon Llull destaca per la seva combinació de filosofia, ciència i religió. El seu objectiu és reformar la cristiandat (ex.: Llibre de les bèsties).

1.4. Literatura Historiogràfica: Les Cròniques

Les cròniques recullen fets històrics amb una finalitat política i propagandística. Són relats històrics que barregen història i literatura.

1. Crònica de Jaume I, “Llibre dels fets”: Autobiogràfica, dictada pel rei. Relata la conquesta de Mallorca i València.
2. Crònica de Bernat Desclot: Relata els seus èxits militars (conquesta de Sicília).
3. Crònica de Ramon Muntaner: Centrada en l'expansió catalanoaragonesa. Relata l’èpica dels almogàvers a l’Orient.
4. Crònica de Pere el Cerimoniós: Centrada en els conflictes polítics i bèl·lics del seu regne.

1.5. Literatura Burgesa: L'Espill de Jaume Roig

L’Espill de Jaume Roig és una novel·la en vers que forma part de la literatura burgesa valenciana, influïda per la moral cristiana i la sàtira moral.

Contingut: Novel·la en primera persona d’un metge que adverteix dels perills de les dones i defensa una vida austera. L'objectiu és educar i entretenir.

1.6. Característiques de la Narrativa Medieval

1. Tipus de Narrador

• Omniscient: Coneixement de tota la història, amb anticipacions o premonicions. S’adreça al públic amb segona persona.
• Primera persona: Veu autobiogràfica.
• Narrador-testimoni: Present en llegendes i narracions cortesanes.

2. Tècniques Narratives

• Estructura lineal: Ordre cronològic.
• Estructura episòdica: Acaba una història sense haver finalitzat l’altra.
• Narracions encaixades: Relats dins de relats.
• Repeticions i fórmules fixes: Ajuden a la memòria.
• Finalitat moralitzadora: Intenció didàctica i/o religiosa.

3. Espai i Temps

• Mític o idealitzat: Apareixen castells, boscos encantats, etc. Pot simbolitzar perill i aventures.
• Temps difús: Temps indefinit o cíclic, vinculat a valors atemporals.
• Pot ser històric (en cròniques o cants èpics).

4. Tipologia de Personatges

• Arquetips: Cavaller valent, dama virtuosa.
• Simbòlics: Representen valors (virtut, honor).
• Herois mítics o cavallers: En cicles artúrics o narracions èpiques.
• Figures religioses: Sants, àngels.

5. Temàtiques

• Heroisme i honor: Narracions èpiques.
• Amor cortès: Amor idealitzat.
• Moralitat cristiana: Redempció, miracles, pecats.
• Didactisme: Lliçons morals.
• Aventures i recerques: Vinculades a una missió espiritual o cavalleresca.

6. Públic

• Nobles i cortesans.
• Poble i burgesia (receptors de faules, contes populars).
• Religiosos (públic de sermons).

2. Anàlisi de la Filla del Rei d’Hongria

Versió catalana en prosa, dels segles XIV-XV. Gènere: narració breu, conte medieval i moralitzador. És un relat de circulació internacional que presenta un argument repetitiu de diverses tradicions literàries europees i orientals.

Temes i Funció

• Tema principal: Automutilació per a la preservació de la castedat. Les dones es desfiguren per evitar ser desitjades.
• Les deformacions poden ser reversibles gràcies a Déu.
• El maltractament físic és una eina de purificació, una forma de redempció i prova de virtut.

Va tenir una gran difusió a través de manuscrits i es va transmetre oralment. Té una forta influència de la literatura religiosa i moral, buscant mostrar valors cristians i un comportament exemplar. La literatura ensenya valors morals, però també distreu.

Intenció Moral i Truculència

S'utilitza la intenció moral i la truculència (elements que sorprenen) per captivar l'atenció del públic i reforçar les lliçons morals.

Objectius de la Truculència

• Captar l'atenció del públic.
• Moralitzar a través del patiment i la recompensa final.
• Donar versemblança a elements reals que feien creïbles les històries malgrat el comportament fantàstic.
• Reforçar la fe mitjançant la intervenció divina que restaura la justícia.

Elements Meravellosos

Aquests elements mostren el poder de Déu:

• Miracles de Déu.
• Semblances d'Amic i Melis.
• El pecador que crema.
• La poma que té tots els gustos del món.
• La recuperació de membres.
• La veu de Déu.

A vegades, s'inclouen referències geogràfiques reals per donar credibilitat. L'ambient cortesà hi té un paper important.

3. Altres Narracions Exemplars

3.1. Amic i Melis

Llegenda coneguda des del segle XII. La temàtica és la fidelitat i la lleialtat, exaltant l’amistat. El protagonista mostra la feblesa de Melis, que ignora els consells d'Amic i acaba cometent una imprudència.

3.2. El Fill del Senescal d’Egipte

Temàtica: la virtuositat. Ens ensenya models correctes de vida. El protagonista també mostra feblesa.

Elements Comuns de les Tres Històries

• Personatges virtuosos.
• Reforcen els valors de la societat feudal i religiosa.
• Superació de proves.
• Tenen febleses.
• Ajuda de Déu i recompensa final.

Estètica Gore

La seva finalitat és impactar, exaltant la violència explícita, el dolor i el patiment.

4. Tirant lo Blanc: La Novel·la Total

Escrit en valencià i a València, en una època de prosperitat econòmica i política que facilita l'expansió humana i la producció literària de qualitat. Gènere: novel·la total, ja que integra molts aspectes de la realitat.

L'Autor: Joanot Martorell

Neix a Gandia. Era cavaller (es movia en corts luxoses i li agradaven les armes) i formava part de la petita noblesa valenciana. Els seus viatges (Itàlia, Portugal, Anglaterra) van ser una font d'inspiració. S’inspira en Roger de Flor i en la crònica de Ramon Muntaner.

El Tirant lo Blanc és una conseqüència de la narrativa medieval, però, a part de ser un llibre de cavalleria, dona lloc a la novel·la cavalleresca, caracteritzada per:

• Absència de personatges i elements meravellosos.
• Moderació i versemblança.
• Espai conegut i localitzable.
• Temps proper.
• Ambientació creïble.

4.1. Datació, Autoria i Publicació

• 1460: Inici de l’obra.
• 1468: Mort de Joanot Martorell. L'obra passa a Martí Joan de Galba, que l’acaba.
• 1490: Nicolás Spindeler imprimeix l’obra.

Debats sobre l'Autoria

Joan Fuster (Autoria compartida):

Entre 1468 i 1490, el manuscrit inacabat circula per València entre lletraferits (que el poden retocar i acabar). Martí Joan de Galba l’acaba.

Martí de Riqué (Autoria única):

Ho escriu només Joanot Martorell i el prepara per imprimir Martí Joan de Galba.

4.2. Estructura i Parts del Tirant lo Blanc

Estructura (Geogràfica)

1. Dedicatoria i lletra.
2. Pròleg.
3. Tirant a Anglaterra.
4. Tirant a la Mediterrània: Sicília, Imperi Grec, Nord d'Àfrica.
5. Retorn a l'Imperi Grec perquè s’ha enamorat de Carmesina.

Parts (Narrativa)

1. Formació de Tirant com a cavaller: Tirant viatja a Anglaterra per participar en justes.
2. Tirant a Sicília i Rodes: Tirant és cridat pel rei de Sicília per ajudar-los a lluitar. Després viatja a Rodes i defensa l’illa de l’atac dels turcs.
3. Tirant a Constantinoble (Capital de l'Imperi Grec): Arriba a la cort de l’emperador grec per defensar Constantinoble. És nomenat capità general de l'exèrcit turc. Inicia la relació amb la princesa Carmesina. Aconsegueix victòries militars que salven l'Imperi Grec.
4. Tirant a Àfrica: Després de Constantinoble, viatja cap a Àfrica per sotmetre els reis musulmans rebels. Grans victòries i reconeixements.
5. Retorn a Constantinoble i mort de Tirant: Torna per casar-se amb Carmesina, però mor abans del casament.

4.3. Personatges Clau del Tirant lo Blanc

Tirant lo Blanc:

Inicialment un home normal, després un gran cavaller. Té dues cares: valent cavaller i tímid enamorat de Carmesina (atracció pels pits). És inexpert i vergonyós, i es guia per l'instint.

Carmesina:

Princesa de Constantinoble, de 14 anys, enamorada de Tirant. Vol mantenir la virginitat i no casar-se amb qualsevol. És innocent i inexperta en l’amor; Plaerdemavida l’ajuda.

Diafebus:

Narrador i cosí de Tirant. Explica la història a Guillem de Varoic.

Guillem de Varoic:

Escolta la història i coneix Tirant anant cap a Anglaterra.

Plaerdemavida:

Donzella de Carmesina. Ajuda Tirant amb escenes eròtiques amb Carmesina. Incorpora una visió més realista, carnal i humorística; el desig físic hi té un paper fonamental.

Hipòlit:

Escuder de Tirant. Inicialment enamorat d'Estefania, però després s'enamora de l'Emperadriu.

Emperadriu:

Mare de Carmesina i esposa de l'Emperador. És infidel i es casa amb Hipòlit.

Vídua Reposada:

Donzella de Carmesina. Enamorada de Tirant, vol robar-lo a Carmesina. És l'antítesi de Plaerdemavida.

El tractament dels personatges és una novetat, ja que es desvincula de les conductes estereotipades de la literatura cavalleresca medieval. Els personatges no tenen una personalitat lineal ni són arquetips. Hi apareix l’amor corporal i lasciu (eròtic).

5. Tòpics Literaris Medievals

Tempus fugit:

«El temps vola». Tot és passatger.

Ubi sunt?:

Interrogació retòrica que pregunta sobre persones o coses que ja no existeixen; només en queda el record.

Carpe Diem:

«Viu el present i aprofita'l». La vida és fugaç.

Memento mori:

«Recorda que has de morir». La certesa de la mort esdevé una reflexió.

Locus amoenus:

«Lloc agradable». Paisatge bell i harmoniós, on mai falten rierols i fonts.

Milita amoris:

L’enamorat és un soldat que ha d’aplicar les arts de la guerra per conquerir l’estimada.

Beatus ille:

«Feliç aquell que...» Ha deixat la ciutat i se n’ha anat al camp, a la natura, lluny de la ciutat.

Furor amoris:

«Bogeria de l’amor». Passió amorosa vista com una malaltia mental i física que trasbalsa cos i ànima.

Flamma amoris:

«Foc de l’amor». Passió fogosa que crema per dins.

Vulnus amoris:

«Ferida d’amor» que causa plaer i sofriment al mateix temps.