Narrativa Hispanoamericana: Del Realisme al Boom

Novel·la de la Terra: Civilització i Barbàrie

El tema és la lluita entre la civilització i la barbàrie, associades al simbolisme. La descripció realista del paisatge és un element fonamental. Destaquen: Eustasio Rivera (*La vorágine*), Horacio Quiroga (*Cuentos de la selva*) i Rómulo Gallegos (*Doña Bárbara*).

La Novel·la Social: Cicles Temàtics Clau

Influïda pel realisme socialista i allunyada del simbolisme modernista anterior, presenta tres cicles temàtics:

1. Novel·la Indigenista: L'Opressió de l'Indi

   Jorge Icaza (*Huasipungo*) aplica els principis del realisme socialista al tema indígena, mostrant l'indi oprimit pels terratinents blancs, situació que porta a l'enfrontament armat.

2. Novel·la de la Revolució Mexicana

   Martín Luis Guzmán amb el relat èpic i esperançador de la revolta mexicana.

3. Novel·la del Dictador: Poder i Brutalitat

   La seva existència es deu a la peculiar situació política de moltes nacions llatinoamericanes, sotmeses a dictadures brutals. Valle-Inclán amb *Tirano Banderas* assenta les bases narratives. Destaquen *El señor presidente* de Miguel Ángel Asturias, *El otoño del patriarca* de Gabriel García Márquez i *La fiesta del chivo* de Mario Vargas Llosa.

El Boom de la Novel·la Llatinoamericana

Durant els anys 60, sorgeixen noves formes narratives que coincideixen amb profundes transformacions en la vida social dels països del continent, com el creixement de les grans ciutats i l'allunyament del món rural. Obres com *La ciudad y los perros* de Mario Vargas Llosa i *Cien años de soledad* de Gabriel García Márquez enceten l'anomenat *Boom* de la novel·la llatinoamericana.

Característiques dels Autors del Boom

Els autors del *Boom* comparteixen:

1. Renoven el realisme, influïts per la literatura nord-americana.
2. Recuperen tendències tradicionals com l'indigenisme, la Revolució Mexicana o el tema del dictador.
3. Intenten denunciar la situació social.

Trets Formals del Boom Llatinoamericà

• Multiplicitat de perspectives narratives.
• La linealitat temporal es trenca.
• Cura del llenguatge en l'elaboració sintàctica.
• Combinació d'elements reals i fantàstics.
• Crítica política i social.

Principals Tendències Narratives del Boom

• Realisme Màgic: Fusió de Realitat i Fantasia

  Fusió de realitat i fantasia, on supersticions i llegendes conviuen amb fets reals. Exemple: Gabriel García Márquez (*Cien años de soledad*). Un narrador del realisme màgic conta els fets més trivials com si fossin excepcionals i els excepcionals com si fossin d'allò més comú.

• Novel·la Realista de Denúncia Social

  Autors com Mario Vargas Llosa, preocupats per la qüestió social americana, recorren a l'ús del meravellós.

• Novel·la Existencial: La Recerca Interior

  Exemple: Ernesto Sábato (*El túnel*).

• Narració Fantàstica: Borges i l'Imaginari

  Exemple: Jorge Luis Borges (*El Aleph*). La fantasia és un mitjà per esbrinar els seus interessos culturals.

• Novel·la d'Experimentació Formal

  Preocupació per problemes relacionats amb la creació literària.