Narrativa de Ficció al Segle XV: Anàlisi de Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc

Narrativa de Ficció al Segle XV: La Novel·la Cavalleresca

1. Antecedents

Al segle XII, a França, trobem narrativa en vers:

• Narrativa de cavalleria o narrativa en vers que se centra en la cort de Camelot i tracta sobre històries amoroses o històries de gestes.
• Chrétien de Troyes: Autor més important de la narrativa de cavalleria. Les seves obres pertanyen al cicle artúric i al mite de Bretanya, és a dir, aventures del rei Artús.
• Narrativa popular: Lais curts escrits en vers, de temàtica amorosa i fets fantàstics. L'autora més important és Marie de France, que escrivia petits contes anomenats Lais.

2. Característiques de la Literatura de Cavalleries (Invencions)

• Personatges: Segueixen un model, són plans, no tenen febleses i tenen virtuts sobrehumanes.
• Temps: Llunyà i poc concret.
• Indrets (llocs): Exòtics, llunyans o imaginaris.
• Història: Sense cap rigor històric.
• Apareixen elements meravellosos (dracs, etc.).
• Llenguatge elevat, culte i poc variat.
• Amor: Cortès, idealització de la dona i absència d'erotisme i humor.

2.1. Característiques de les Novel·les Cavalleresques (Versemblants)

• Personatges psicològicament complexos, que mostren sentiments i comportaments humans, nobles i valents.
• Temps: Proper al lector.
• Llocs: Concrets i localitzables.
• Història: Apareixen fets i personatges històrics.
• Pocs elements meravellosos.
• Llenguatge adequat al personatge i la situació, registre variat.
• Amor: Cortès, però trobem molts moments d'humor i d'erotisme.

3. Curial e Güelfa

• És una novel·la de mitjans del segle XV, ambientada al segle XIII.
• La novel·la es va descobrir al segle XIX sense portada i sense la primera pàgina.
• El 2016, es va atribuir a Enyego d'Àvalos l'autoria de la novel·la, ja que es van donar arguments que ho demostraven.

Argument del llibre:

Procés de formació d'un cavaller d'origen humil (Curial) i els seus amors amb una dona noble (Güelfa).

Estructura:

La novel·la està dividida en tres llibres:

• 1r llibre: Curial inicia el món de la cavalleria (protegit pel marquès de Montferrat). Enamorament amb Güelfa i fugida a Àustria.
• 2n llibre: Combats de Curial (els quals guanya). Gelosia de Güelfa cap a la relació Curial/Lacquesis i allunyament dels enamorats.
• 3r llibre: Viatges a Grècia, a Terra Santa, naufragi al nord d'Àfrica i captura de Curial. Tornada a Montferrat i reconciliació amb Güelfa.

4. Tirant lo Blanc

a) Autor

Joanot Martorell (1413-1468) va ser un cavaller d'una família de prestigi social i econòmic. Era un home de lletres i d'armes amb una personalitat forta i agressiva. La seva família es va empobrir i Martorell va intentar restaurar la situació, però es va acabar arruïnant del tot.

Va haver d'empenyorar el manuscrit del Tirant lo Blanc, però el va perdre, i va acabar a les mans de Martí Joan de Galba, que el va publicar el 1490 i es va creure que n'era el coautor.

L'obra es va escriure cap al 1465.

b) Influències en l'obra Tirant lo Blanc

• Literatura de cavalleries: En l'explicació sobre com ser un bon cavaller i en episodis relacionats amb Guillem de Varoic. També veiem aquestes influències en les lletres de batalla.
• Literatura historiogràfica: Les quatre cròniques influencien l'obra de Tirant en la descripció de llocs i dels fets històrics.
• Autors contemporanis de prestigi: La veiem sobretot en els episodis amorosos, de Boccaccio, Petrarca i Joan Roís de Corella.
• Obres clàssiques: Obres d'Ovidi i Sèneca, a les parts més solemnes del Tirant.

c) Estructura (487 capítols)

• Dedicatòria: Falsa traducció.
• Pròleg: Presentació del personatge (Tirant).
• 1a Part: Tirant a Anglaterra. Ordenen Tirant cavaller, història de Guillem de Varoic.
• 2a Part: Sicília i Rodes. Combats i victòries de Tirant, alliberarà Rodes gràcies a l'engany.
• 3a Part: Tirant a Constantinoble. Imperi grec, coneixerà Carmesina, combinació de gestes cavalleresques i els amors amb Carmesina.
• 4a Part: Nord d'Àfrica.
• 5a Part: Grècia.

d) Novel·la total

Segons Mario Vargas Llosa: "Totes les definicions de la novel·la li escauen, però cap l'abasta".

• Cavalleresca: Biografia d'un cavaller imaginari, però creïble. Les batalles es guanyen gràcies a l'astúcia i l'enginy, més que no pas a la força bruta.
• Històrica: S'identifica la geografia, que es descriu amb fidelitat. Es reconeixen tant fets com personatges històrics.
• Social o de costums: Es representen diferents estaments (classes socials), es descriuen els usos i costums de l'època (decoracions, menjars, vestits...). Es mostra el món de la cort, tant amb la seva esplendor com amb les seves misèries (reprodueix les cases senyorials valencianes).
• Psicològica: Els personatges no responen a cap arquetip fixat de l'època. A través de les accions coneixem la psicologia del personatge (dibuix de l'interior dels personatges a través del seu comportament).

Exemples de personatges amb evolució psicològica:

• Tirant: Canvia l'actitud cap a l'amor i les dones quan s'enamora de Carmesina.
• Emperadriu: Passa d'una dona fidel a l'adulteri quan coneix Hipòlit (amor de Tirant).
• La Vídua Reposada: Passa de ser la dida sol·lícita de Carmesina al personatge més pervers de l'obra, perquè s'enamora de Tirant.
• Plaerdemavida: Minyona desvergonyida, desimbolta i xerraire. Practica l'alcavoteria. Ara bé, és la dona més culta de la novel·la.

e) Estil

1. Historicitat: Basat en episodis que han succeït (la fi de l'Imperi Bizantí, la caiguda de Constantinoble, el setge de Rodes). Ara bé, Martorell reflecteix els anhels de la cristiandat i altera els episodis.
2. Versemblança: L'observem en la construcció dels personatges i en la varietat de registres lingüístics. Els personatges tenen qualitats humanes, amb febleses, evolucionen i, en definitiva, són complexos des del punt de vista psicològic. En funció de la situació comunicativa, el personatge fa servir dos registres: col·loquial o culte.

Registre col·loquial: Diàlegs breus i directes, amb refranys i jocs de paraules, que reflecteixen la parla viva de la València del segle XV.

Registre culte: Lamentacions, parlaments llargs. Es tracta d'una parla barroca i retòrica, que reflecteix la manera d'expressar-se de l'alta societat valenciana en situacions solemnes.

3. Humor i ironia: S'usen sobretot en les escenes amoroses i en la construcció d'alguns personatges. Aspecte que mai trobarem relacionat ni amb el món cavalleresc ni amb el militar.
4. Teatralitat: Sobretot al tercer llibre, Martorell fa servir recursos propis de la dramatúrgia. Per exemple, en les escenes en què un personatge observa què fa un altre. Shakespeare, a Molt soroll per no res, reprodueix literalment una escena del Tirant.