La narrativa després de la guerra civil: Mercè Rodoreda, Llorenç Villalonga i el mite de Bearn

NARRATIVA DESPRÉS DE LA GUERRA CIVIL

La narrativa després de la guerra hagué d'iniciar una nova fase de recuperació. Es desenvolupà en dues etapes:

Primera etapa (nascuts a principis del s.XX)

Els autors comparteixen fets històrics i un determinat estat de la llengua. En les obres ens parlen de vides marcades pel desastre bèl·lic, de mons que s'enfonsen… Els més rellevants són: Mercè Rodoreda, Llorenç Villalonga…

Segona etapa (a partir dels anys 60)

Destaca la novel·la psicològica de Mercè Rodoreda i Villalonga. La finalitat d’aquesta novel·la és presentar un escenari intern i extern de la vida catalana.

LLORENÇ VILLALONGA

Va néixer a Mallorca el 1897 en una família de l'antiga aristocràcia rural mallorquina. Fou un home molt interessat en els mecanismes que mouen l'ànima humana. A partir del 1926 començà la seva deriva ideològica cap al feixisme i l’anticatalanisme que culminà amb l'afiliació a la Falange. El 1926 es casa amb Teresa Gelabert i s'instal·len a Binissalem, un dels indrets que contribuiran a la formació del mite de Bearn. Després de la guerra civil espanyola i la Segona Guerra Mundial, Villalonga inicia una nova etapa literària, on els seus escrits s'omplen de nostàlgia i records d’un món perdut. Durant la postguerra s'allunya del feixisme. Als anys cinquanta s’acosta a la cultura mallorquina. Així, al 1952 publica La novel·la de Palmira. El 1956 publica Bearn o la sala de muñecas que passà desapercebuda. Quan el 1961 publicà Bearn o la sala de les nines en català, ja és un escriptor català. Exercità el seu mestratge en escriptors mallorquins com Baltasar Porcel.

OBRA: s'explica en funció de Mallorca, de l'aristocràcia illenca i gira entorn del mite de Bearn. La Guerra civil i la Segona Guerra Mundial afavoreixen la gestació del mite. El mite de Bearn pertany a Binissalem transformat en Bearn, durant la ruptura històrica del 1936 amb el 1789. L'arribada del turisme, precipità la ruïna definitiva i irreversible de l'aristocràcia rural illenca. Al 1931 publica Mort de Dama (agressió), una sàtira contundent d'un món tradicional en vies d'extinció, d'un món de nobles arruïnats, d'intel·lectuals mediocres que envolten la revista La Nostra Terra. A aquesta obra es representa una classe social que sobreviu a la Mallorca ancestral. Al 1945 publica Bearn, on fa una idealització mítica, una gran elegía, d'aquest món aristòcrata. El protagonista és un noble arruïnat i il·lustrat que viu en una possessió juntament amb la seva dona. Villalonga ens descriu Bearn com una novel·la psicològica. Publicà altres novel·les com Les fures o La gran batuda; contes com De fora de Mallorca; i teatre com Faust, que es basa en la primera part de Bearn.