Narrativa dels anys 60: realisme màgic i denúncia social

NARRATIVA ANYS 60

A diferència de la poesia, no podem parlar de realisme social en la narrativa, tot i que els autors d'aquesta dècada ofereixen pinzellades de denúncia social, sigui per les referències simbòliques i fantàstiques (Manuel de Pedrolo), les vivències de l'exili (Mercè Rodoreda i Pere Calders) o l'enyorança dels “paradisos perduts” (Llorenç Villalonga).

NOVEL·LA FANTÀSTICA I D’EVASIÓ

La fugida de la realitat va ser una de les alternatives a la difícil situació creadora dels novel·listes. Entre aquests, cal destacar Jordi Sarsanedas (Mites, 1954), i Joan Perucho (Les històries naturals, 1960). L'humor, la ironia, la fantasia, la barreja d'elements històrics i inventats i l'erudició amb dades falses, constitueixen la base de les seves novel·les, i de l'anomenat realisme màgic. Dins d'aquest gènere destaca:

MANUEL DE PEDROLO (l'Aranyó, 1918 – Bcn, 1990) Autor molt perseguit per la censura, va escriure més de 100 novel·les de temàtica molt variada: la repressió sexual i política, la solitud i l'alienació humanes en la societat moderna, els conflictes socials, la visió del món futur, la capacitat de solidaritat entre les persones, etc. Per parlar d'aquests temes fa servir diversos gèneres narratius: des de la novel·la policíaca (Joc brut, 1965), a la novel·la simbòlica i allegòrica (Totes les bèsties de càrrega, 1967), la de ciència-ficció (Mecanoscrit del segon origen, 1974), l'existencialista (Si són roses floriran, 1971), la del realisme social (Tocats pel foc, 1976), l'utòpica (Acte de violència, 1975) o l'autobiogràfica (Avui es parla de mi, 1966). Aquesta varietat de gèneres narratius va acompanyada de formes molt variades quant a la creació de l'obra. Així per exemple, Detall d'una acció rutinària (1975). Les obres es troben ambientades en un temps i en un lloc imprecisos i el nom dels personatges sol ser inventat. Tota aquesta imprecisió li permet evitar la censura i denunciar les injustícies contra la dignitat humana que es produeixen a l'Espanya franquista.

NARRATIVA PSICOLÒGICA

Dins d'aquest corrent narratiu, Incerta glòria de Joan Sales (1956), és una de les novel·les més colpidores. Tracta l'experiència en el front de batalla de tres joves amics. És un retrat molt viu i realista de la Guerra Civil des del punt de vista dels vençuts; però també, fa reflexionar sobre el pas del temps, el sentit de la vida i la soledat de l'ésser humà, que només l'amor és capaç d'il·luminar.