La Narrativa Cavalleresca Catalana: De Curial e Güelfa a Tirant lo Blanc

La Narrativa Cavalleresca: Orígens i Evolució

Els cavallers representaven els ideals propis de la noblesa i el món feudal, com ara el vassallatge, la fidelitat al rei, la protecció als dèbils i la religiositat. La narrativa de cavalleries nasqué a mitjan segle XII, impulsada per la noblesa i destinada a defensar la institució de la cavalleria.

Els primers relats s'inspiraven en la història i les llegendes clàssiques grecollatines, i més tard en els antics mites cèltics. Es traduïren a la nostra llengua algunes narracions franceses en prosa, com ara La Queste du Saint Graal, i obres castellanes com Amadís de Gaula.

Obres com El Blandín de Cornualla i La Faula de Guillem de Torroella tenen una intenció crítica i moralitzadora sobre la crisi que patia la cavalleria. En oposició als valors feudals, la mentalitat burgesa començà a afirmar uns valors nous: la realitat enfront de la fantasia, i l'esforç com a instrument de promoció personal.

Les novel·les cavalleresques comencen a ser realistes i els herois ja no necessiten tenir sang noble per ser personatges importants: poden ascendir socialment gràcies al seu valor i esforç. Mentre els vells llibres de cavalleries incloïen elements fantàstics, llocs exòtics i llunyans, èpoques remotes i protagonistes amb qualitats sobrehumanes, s'observa un afany de realisme i versemblança en les noves obres: la geografia descrita és coneguda, el temps de l'acció se situa en èpoques pròximes i els protagonistes tenen característiques humanes.

Curial e Güelfa: Amor, Armes i Ascens Social

Escrita a mitjan segle XV, Curial e Güelfa és una obra anònima, que podria ser d'un secretari valencià de la cort d'Alfons el Magnànim a Nàpols. Es tracta d'una història d'amor i d'armes en què el cavaller Curial fa proeses i gestes bèl·liques en nom de la noble Güelfa.

A més del tema amorós, l'obra empra el tema cavalleresc, ja que la cavalleria és el medi que farà possible l'ascens social del protagonista. Són abundants els episodis amorosos amb els trets característics de la novel·la sentimental:

• La passió
• La gelosia
• L'odi

El protagonista és un heroi que actua dins els límits humans. Curial assoleix l'honor i la fama propis d'un bon cavaller. Hi apareixen personatges històrics, l'acció transcorre durant el segle XIII i la geografia és coneguda. La llengua és elaborada, però té un to planer i viu, amb interrogacions i invocacions.

Joanot Martorell i Tirant lo Blanc: La Novel·la Moderna

L'autor de Tirant lo Blanc, Joanot Martorell, va néixer a València en una família de la noblesa mitjana. Fou un cavaller que es veié involucrat en conflictes cavallerescos, destacant el plet que l'enfrontà amb Joan de Montpalau.

Joanot Martorell escrigué la novel·la Tirant lo Blanc entre 1460 i 1468, any de la mort de l'autor. El llibre està inacabat. El manuscrit passà a Joan de Galba com a pagament dels diners que Joanot li devia. Galba acabà la novel·la i la féu imprimir a València el 1490.

En el Tirant es combinen tres plans:

1. El cavalleresc: on abunden els torneigs i les accions militars.
2. L'històric: amb referències a la realitat immediata de l'època i a personatges històrics.
3. El realista: que mostra la realitat quotidiana del segle XV.

Es tracta d'una novel·la complexa: cavalleresca, històrica i militar. Es pot considerar una novel·la moderna.

Joanot també escrigué nombroses lletres de batalla i un relat inacabat titulat Guillem de Varoic, que és una adaptació d'una narració anglonormanda del segle XIII que apareix en els primers capítols del Tirant.

Tirant lo Blanc representa el naixement de la novel·la moderna, ja que desapareixen els elements fantàstics i meravellosos, i els protagonistes tenen valor i força humans.