La Narrativa Catalana de Postguerra: Tendencies i Autors Clau

La Narrativa Catalana de Postguerra

1. Fanny, Eva i Valentina: Un estudi de la psicologia femenina

Aquestes tres novel·les de Carme Soldevila presenten una gran modernitat per a la seva època. Formen una trilogia amb un fons comú: l'estudi de la psicologia femenina a partir de tres noies de la burgesia barcelonina. La mirada de Soldevila s'introdueix a l'interior d'uns personatges femenins que van sorprendre per la seva voluntat de llibertat individual, recollint la modernitat dels nous costums. Van ser ben acollides per la crítica, que les considerava un reflex de la realitat de l'època. Tot i això, també van afrontar un cert escàndol centrat en la seva moralitat. Soldevila va definir els seus personatges com a amorals. Més enllà del marc històric, el més important d'aquestes novel·les són les tècniques narratives que Soldevila utilitza per fer un delicat estudi de la psicologia femenina. Fanny és la primera novel·la en català que es presenta com un llarg monòleg interior.

2. Miquel Llor: Rebel·lió i introspecció

2.1. Vida i obra

Miquel Llor (Barcelona, 1894-1966) va tenir una formació autodidàctica i no va iniciar la seva producció literària fins als trenta-un anys. Fou una persona malaltissa i extremadament sensible, i la seva obra representa una rebel·lió contra l'ambient familiar i la mediocritat de la seva vida. Mostra un profund interès per l'ànima dels seus personatges. La seva primera novel·la, Història grisa, apareix el 1925 i el 1929 publica Tàntal. En aquestes obres ja es percep la mà d'un autor escrupolós que dissecciona l'ànima dels seus personatges, sense oblidar el context que els envolta. L'obra més subjectiva i celebrada de Llor és Laura a la ciutat dels sants (1931).

2.2. Laura a la ciutat dels sants: Un conflicte d'integració

El tema d'aquesta obra és la difícil integració de la protagonista, Laura, en la societat grisa, mesquina i hostil d'una ciutat imaginària, Comarquinal, que és una recreació literària de Vic. La boira permanent que tot ho envolta esdevé el símbol d'aquesta societat esquerpa que mai no acollirà Laura. La publicació de la novel·la va generar un gran escàndol a Vic. El conflicte emocional es presenta de manera triangular: Laura, controlada per una cunyada hostil, es troba entre el seu marit, Tomàs, home de gustos rudes, i Pere, jove advocat sensible i culte. Estructurada en dues parts, la novel·la presenta un acurat tractament del pas del temps, transmetent la monotonia i l'avorriment d'una vida marcada per la rutina. Llor mostra la impossible integració dels éssers sensibles en una societat barroera i hipòcrita que aboca les ànimes poètiques a la marginació. Laura acaba fugint de Comarquinal per trobar la seva pròpia identitat.

3. La Narrativa després de la Guerra Civil

3.1. Introducció

3.1.1. La cultura catalana, clandestina

A la dècada dels anys trenta, la publicació de novel·les en català semblava que començava un camí de normalització. Però després de la Guerra Civil, el govern franquista va imposar límits a la publicació en català i la censura es va intensificar. Van haver de passar trenta anys perquè el mercat editorial en català recuperés un volum considerable.

3.1.2. Cap a la normalitat

Alguns novel·listes que havien publicat abans de la guerra van continuar escrivint, i a la dècada dels quaranta es van publicar algunes novel·les a l'exili, majoritàriament sobre l'experiència de l'exili: El pelegrí apassionat, de Joan Puig i Ferrater; Els fugitius, de Xavier Benguerel; Tots tres surten per l'Ozama, de Vicenç Riera Llorca. Pocs van parlar del conflicte armat: Unitats de xoc, de Pere Calders; 556 Brigada Mixta, d'Avel·lí Artís; i Incerta glòria, de Joan Sales. El panorama novel·lístic en català comença a normalitzar-se a la dècada dels cinquanta.

3.2. Corrents principals de la novel·la de la postguerra

• Novel·la psicològica: Autors com Joan Sales, Xavier Benguerel, Maria Aurèlia Capmany, Llorenç Villalonga i Mercè Rodoreda van seguir la línia de la novel·la psicològica iniciada abans de la guerra.
• Realisme objectivista: Cap als anys seixanta, la novel·la es decanta cap al realisme objectivista, influïda pel neorealisme europeu. Autors com Josep M. Espinàs van explorar les vivències de la infantesa durant la guerra.
• Experimentació formal: Manuel Pedrolo va participar en ambdós corrents, però la seva característica principal és l'experimentació formal, assajant una tècnica narrativa diferent a cada novel·la.
• Nous corrents: Durant els anys setanta, la novel·lística catalana es renova influïda pels moviments de contestació social i pels escriptors llatinoamericans. Autors com Terenci Moix i Montserrat Roig van començar a publicar en aquest període.
• Noves generacions: Els novel·listes que comencen a les dues darreres dècades del segle XX no van viure la postguerra i solen centrar-se en la infantesa o en l'anàlisi d'un cicle familiar. Presenten una preocupació per trobar noves tècniques i reflecteixen la influència dels mitjans de comunicació i del llenguatge dels còmics.