La Narrativa Catalana de Postguerra: Continuïtat i Renovació amb Villalonga i Rodoreda

Continuïtat i Renovació de la Narrativa Catalana

L'any 1939, amb l'acabament de la Guerra Civil, la llengua i la cultura catalana van intentar ser esborrades. El primer pas va ser la prohibició de l'ús del català a nivell oficial i literari, és a dir, es van prohibir els llibres en català. Alguns autors que havien començat a escriure van marxar cap a França o Amèrica del Sud, altres van deixar d'escriure i altres van canviar de llengua.

Els escriptors exiliats van continuar amb la narrativa, la qual va ser posterior a la represa de la poesia, a causa de les dificultats del gènere narratiu, que incloïen:

• La necessitat d'un públic lector ampli.
• Una infraestructura editorial adequada.
• La tolerància política.

Durant aquest període, s'intenta la recuperació de la narrativa catalana i es lluita per impedir que la literatura catalana es perdi. Alguns autors que havien començat a escriure abans de la guerra ho van tornar a fer. D'altra banda, hi apareix una sèrie d'autors que inicien la seva obra durant la postguerra, intentant una ruptura amb la novel·la anterior, però s'hi van trobar amb situacions negatives com:

• La falta d'editorials.
• El règim franquista.
• La censura.

La segona etapa de la postguerra s'inicia l'any 1960 gràcies a un factor molt important: una major tolerància respecte a la nostra literatura per part del règim, ja consolidat i segur, que s'ho podia permetre. La novel·la va adoptar noves formes narratives, com ara:

• La novel·la psicològica, amb autors destacats com Llorenç Villalonga o Mercè Rodoreda.
• La novel·la realista, amb escriptors com Josep Maria Espinàs o Baltasar Porcel.
• Noves fórmules narratives, amb figures com Pere Calders o Manuel de Pedrolo.

Llorenç Villalonga: Vida i Obra Literària

Llorenç Villalonga va néixer a Mallorca i va ser escriptor, psiquiatre, periodista, dramaturg i va conrear la narrativa breu i la novel·la. Va estudiar a la Universitat de Saragossa, on va acabar la carrera de medicina. Es va especialitzar en psiquiatria a França, on va conèixer Marcel Proust, del qual va adquirir influència, sobretot en la novel·la psicològica.

La seva primera novel·la va ser Mort de Dama, publicada el 1931, en la qual fa una interpretació satírica de l'aristocràcia de la societat mallorquina dels anys vint. Entre el 1934 i el 1936, va dirigir la revista Brisa. En aquesta etapa, també va publicar Fedra, la peça teatral Sílvia Ocampo i el començament de Madame Dillon (que no es publicaria fins el 1937).

En el moment de l'alçament militar del 1936, el seu liberalisme el va allunyar del règim franquista. Després de casar-se, es va traslladar a Binissalem, on va començar a treballar en la seva novel·la més important: Bearn o La sala de les nines. Amb aquesta novel·la, que pren la forma d'una gran carta de Joan Mayol, retrata la figura de Don Toni, un aristòcrata que es debat entre el liberalisme i la perpetuació de l'estructura social de la senyoria.

Acabada la guerra, es va instal·lar de nou a Palma, i al llarg de quinze anys només va publicar alguns articles. El 1952, va reprendre la seva activitat literària amb La novel·la de Palmira. Entre el 1952 i el 1961, va tornar a col·laborar en la premsa mallorquina i va alternar la publicació de novel·les castellanes amb contes i peces teatrals en català, com El lledoner de la clastra.

L'any 1961, va iniciar la seva darrera etapa, en la qual va ampliar les seves col·laboracions en la premsa de Barcelona i va publicar més novel·les, ja totes en català. Amb L'àngel rebel, es va enfrontar per primera vegada amb un món nou: el sorgit després de la guerra de 1939, que constitueix una confrontació del liberalisme humanístic amb el monolitismede la societat. Va continuar escrivint als anys setanta fins a la seva mort, l'any 1980. Les seves novel·les destacables d'aquest període són: Desenllaç a Montlleó, Falses memòries, La "Virreina", El misantrop, Flo la Vigne i Un estiu a Mallorca.

Mercè Rodoreda: Breu Biografia

Mercè Rodoreda va néixer a Barcelona i va viure una infantesa feliç al costat del seu avi. L'any 1939, es va exiliar a ciutats franceses i després a Ginebra. La van fer casar amb un tiet seu. Va abandonar el seu marit i el seu fill per anar-se'n amb el seu amant, Armand Obiols. El seu fill era esquizofrènic.