Narrativa Catalana: Postguerra, Actualitat i Mercè Rodoreda

Narrativa de Postguerra (1939-1975)

La narrativa de postguerra intenta recuperar un idioma que patia un procés de repressió i substitució cultural des de la dictadura i, a més, connectar amb la modernitat europea per a crear una literatura internacional. Durant la Segona República, l'idioma s’havia consolidat, més a Catalunya que al País Valencià i a les Illes Balears. No obstant això, durant la dictadura es va perdre aquesta recuperació de la llengua. Es va prohibir l’ensenyament de la llengua i el seu ús als àmbits formals. Tot va ser controlat per la censura.

Hi ha 3 línies:

• La literatura de l’exili
• La literatura de l’interior
• Autors que es van integrar durant el nou règim.

Tendències

• Novel·la testimonial: pretenen donar testimoni del que han viscut o reflexionar sobre la condició humana. El realisme neorealisme ambients marginals, realisme històric lluita de classes socials, realisme vuitcentista clàssic.
• Narrativa psicològica
• Existencialisme: situa els problemes de l’existència humana al centre de la reflexió
• Narrativa de gènere: policíaca, històrica i fantàstica

Autors

Mercè Rodoreda, Llorenç Villalonga, Pere Calders, Enric Valor, Manuel de Pedrolo, etc.

Narrativa Actual (1975-Ara)

Amb l’arribada de la democràcia i la implantació dels estatuts d’autonomia comença un camí cap a la normativització. Ocorren canvis a la narrativa degut a l’ausència de censura i la possibilitat de contacte amb l’estranger.

Els anys 70 es caracteritzen per la narrativa experimental:

• Noves formes d’expressió i d’estructura narrativa
• Temes urbans, personatges joves i rebels, sexe, drogues…
• Autors agrupats en una mateixa generació

Durant els 80 i 90 es torna a la novel·la tradicional de contar històries i a la narrativa de gènere: narrativa negra, novel·la històrica, literatura amb col·laboracions periodístiques, narratives de tècniques i estils variats, narrativa tradicional, realisme brut o narrativa urbana, narrativa infantil i juvenil.

Destaquen autors com Jesús Moncada, Quim Monzó, Carme Riera, Maria Barbal, Jaume Cabré, Baltasar Porcel o Joan Francesc Mira, etc.

Mercè Rodoreda i La Plaça del Diamant

Context

La nostra literatura encara viu les repressions culturals imposades pel règim de la dictadura franquista. Durant els primers anys de la postguerra el silenci imposat pel règim davant qualsevol manifestació cultural en llengües diferents al castellà i la repressió i persecució d’intel·lectuals i autors contraris al règim va obligar a traslladar la vida literària a l’exili. A partir dels anys 60 la creació d’algunes editorials i diaris i l’eliminació de la necessitat de passar per la censura prèvia, permetran la consolidació de la literatura catalana.

Etapes en la narrativa de Rodoreda

La major part de la producció de Mercè Rodoreda pertany a la novel·la psicològica. La seua narrativa s’ha dividit en tres etapes:

• Etapa de preguerra: obres d’aprenentatge o joventut (Aloma)
• Etapa de maduresa: La plaça del diamant pertany a aquesta etapa
• Etapa de vellesa o realista-mística