La Narrativa Catalana dels 70 a l'Actualitat: Crisi i Experimentació

Context Històric i Cultural (Anys 70 fins Avui)

Des dels anys 70 han tingut lloc una sèrie d'esdeveniments històrics que han provocat la caiguda de moltes formes de govern totalitari. Entre els més destacats trobem:

• La revolta estudiantil de Maig del 68 a París.
• La Primavera de Praga i la invasió de Txecoslovàquia.
• La caiguda del mur de Berlín (1989).

A Espanya, es produeix el final de la dictadura franquista, la transició democràtica i l'aprovació de la Constitució espanyola i els estatuts d'autonomia.

En relació amb aquest procés de normalització i de modernització cultural cal destacar, sobretot:

• La força de la pressió de la cultura popular anglosaxona a través dels mitjans audiovisuals i de comunicació de masses.
• El moviment hippy.
• L'explosió de la música rock (com The Beatles).
• El cinema underground.

La situació de la narrativa millora notablement a partir dels 70.

La Narrativa Catalana dels Anys 70

Els escriptors viuen una situació diferent de la immediata postguerra. Es dona una millora de les condicions polítiques, sobretot a partir del franquisme i la transició al règim democràtic.

A partir de l'any 68 esclata una crisi del realisme històric o social. La literatura dels 70 s'inscriurà majoritàriament sota el signe de l'antirealisme i l'auge de l'experiment narratiu. En el terreny de la narrativa, els autors adopten una actitud més intimista i més individualista. Sorgeixen noves editorials i proliferen els premis literaris.

El Grup Generacional dels 70

Es crea el Grup Generacional dels 70, format per joves escriptors amb una nova forma de pensar, de veure la vida i la literatura.

Característiques principals:

• La majoria havien nascut entre l'acabament de la guerra i la dècada dels 50.
• Compartien una sèrie d'experiències personals comunes i d'ambient.
• Trenquen amb el realisme i busquen noves formes expressives.

Aquests nous escriptors dels 70 es caracteritzen per:

• Una actitud més intimista i individualista.
• Una transgressió moral i ideològica.
• La incorporació de la cultura moderna.

Centres Temàtics de la Novel·la Postfranquista

En la producció novel·lística destaquen tres centres temàtics:

• Recerca del passat i dels orígens personals: Aquesta recerca tindrà a veure amb l'experiència educacional. Són novel·les que fan un repàs a la història sentimental.
• Reflexió sobre la modernitat i l'esperit de rebel·lia: Crítica enfront de l'autoritarisme o la falta de llibertat sexual, experimentalisme avantguardista o incorporació a la novel·la de tècniques pròpies d'altres arts.
• La construcció de mons: Són novel·les que fan un retrat d'una saga familiar a través de diverses generacions o un retaule d'una societat concreta.

Propostes Estètiques i Gèneres

Pel que fa a les propostes estètiques o literàries trobem:

• Una diversitat narrativa que va des del psicologisme fins a l'experimentació de tècniques i recursos narratius.
• L'interès pel conreu de l'anomenada novel·la de gènere.

La Novel·la Psicològica

Cal destacar autors com Baltasar Porcel, Joan Francesc Mira, Montserrat Roig i Jesús Moncada.

La Narrativa Experimental

Bona part de la producció narrativa dels 70 i també dels 80 s'endinsa en la voluntat de recerca formal i d'experimentació tècnica. En general, són obres que parteixen de posicions de ruptura en relació amb les lleis de la narrativa i la divisió de gèneres literaris.

La Novel·la de Gènere

• La novel·la històrica: A partir de la segona meitat dels 70 i sobretot al començament dels 80, prolifera la utilització de la història com a material narratiu.
• La novel·la eròtica: Cal destacar L'anarquista nu de Lluís Fernández.
• La novel·la policíaca: Hi destaquen obres com La corona valenciana de Jaume Fuster.