La Narrativa Catalana del Segle XX: Autors Clau i Novel·la Psicològica

La narrativa catalana del segle XX: El repunt dels anys 30

Després d’un període d’estancament de la producció lingüística, els anys trenta del segle XX van marcar un repunt en la producció de la narrativa catalana. Les causes principals d'aquest creixement van ser:

• El creixement del nombre d’editorials i col·leccions específiques dedicades a la narrativa catalana.
• La creació de premis literaris de novel·la.

El corrent literari que va dominar va ser el de la novel·la psicològica, que analitzava profundament les interioritats dels personatges. Es van introduir noves tècniques, com per exemple el monòleg interior, que consisteix a expressar de forma directa allò que pensa el personatge en el seu subconscient.

En aquesta època destaquen autors com:

• Carles Soldevila: La seva obra més valorada és Fanny (1929), una novel·la psicològica escrita en forma de monòleg interior.
• Mercè Rodoreda.
• Llorenç Vilallonga.
• Josep Pla.
• Miquel Llor: Autor de Laura a la ciutat dels sants, un retrat psicològic de la protagonista.

Josep Pla: Periodisme, prosa moderna i memòries

Josep Pla va néixer a Palafrugell el 1897 i hi va morir la diada de Sant Jordi del 1981. La seva obra completa ocupa més de quaranta volums, que estan encapçalats per un dels millors llibres en prosa, El quadern gris.

Pla va exercir de periodista i va fer incursions en el camp de la política (es va exiliar en esclatar el conflicte a causa de les seves posicions de dretes i contràries a la República). Un cop la guerra va ser acabada, el 1939, es va recloure al mas Llofriu, propietat de la família.

A partir de l’ofici de periodista, Josep Pla va crear una prosa literària moderna, que va suposar la superació de les tendències modernistes i noucentistes. Destacava en especial el seu magistral domini de les descripcions i l’adjectivació justa i precisa.

Va conrear diversos gèneres en prosa, com ara:

• Llibres de viatges i guies: Viatge a la Catalunya vella.
• Biografia: Homenots.
• Articles periodístics de política: Cartes de lluny, Madrid: l’adveniment de la república.

El tema principal de la seva producció és el temps, en el sentit del pas del temps. La seva intenció era deixar constància literària de les transformacions físiques, sobretot en el paisatge, i també en els costums i en el pensament del món que li va tocar viure. La seva obra completa constitueix unes vastes memòries sobre la vida catalana i el país en conjunt, preveient que, a partir de la Guerra Civil, aquest món canviaria.

Mercè Rodoreda: La veu femenina de la literatura catalana

Mercè Rodoreda (Barcelona 1909 – Girona 1983) és considerada la narradora més important de la literatura catalana contemporània. El 1938 publicà Aloma, novel·la en què ja apareixen alguns dels trets que van caracteritzar la seva obra. Al final de la Guerra Civil es va exiliar a França i, després, a Suïssa. El 1962 es va publicar La plaça del diamant, la seva novel·la més famosa.

L’obra de Mercè Rodoreda gira a l’entorn d’uns eixos que configuren el seu món narratiu:

• La introspecció d’uns personatges femenins.
• La frustració de les relacions amoroses entre home i dona.
• La solitud i la incomunicació.
• El pas del temps destructor.

Llorenç Vilallonga: El cronista de la Mallorca perduda

El mallorquí Llorenç Vilallonga (1897 – 1980), psiquiatre de professió, es presentava com el cronista d’un món perdut: el de la Mallorca anterior al turisme.

Les novel·les Mort de dama (1931) i alguns relats curts mostren el contrast entre una societat que mirava al passat i una altra formada per persones estrangeres i autòctones, on el turisme es prefigurava com la base econòmica del futur. Després de la guerra, en l'obra de Llorenç Vilallonga predomina la nostàlgia per un món perdut: el de l’aristocràcia mallorquina.

La gran obra de Vilallonga va ser Bearn o La sala de les nines, que va publicar en català l’any 1961. El protagonista veu com el seu món s’esfondra de manera inevitable davant la modernitat imparable.