Narracions Èpiques: Bíbliques, Clàssiques i Medievals
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,32 KB
Les Narracions Bíbliques
La Bíblia és el conjunt de llibres considerats sagrats pel judaisme i el cristianisme. A més de tenir aquest valor per als creients d'aquestes religions, té un interès literari i cultural. Dels diferents gèneres literaris que es troben a la Bíblia (poemes, lleis, proverbis, reflexions, cartes...), tenen una importància especial en la història de la literatura i l'art les narracions mítiques de certs personatges.
Les Narracions Clàssiques
Els clàssics grecs i llatins són l'altra font bàsica de la literatura occidental, la Ilíada i l'Odissea. Aquests dos poemes èpics comparteixen característiques com la mètrica, l'aprofitament de mites i llegendes de la tradició grega, la intervenció divina i l'heroisme dels homes. La Ilíada és pròpiament bèl·lica, i fa èmfasi en la intel·ligència i l'astúcia del protagonista.
Narració de Tema Bèl·lic
A l'època medieval, la guerra era un fet quotidià en la literatura, la poesia èpica o les cròniques.
La Poesia Èpica
La poesia èpica és un gènere literari narratiu en vers. Les cançons de gesta explicaven les proeses dels cavallers. Aquests textos es transmetien oralment. Dues de les cançons de gesta més cèlebres són el Cantar de Mio Cid i la Cançó de Roland.
Les Cròniques Medievals
Són extenses narracions en prosa i amb pretensió d'autenticitat històrica. Les quatre grans cròniques catalanes van ser escrites entre els segles XIII i XIV per Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós.
- Narren fets contemporanis.
- La figura central és el monarca.
- Exalten el patriotisme.
- Mostren una visió dels fets basada en la providència d'un Déu que ajuda els reis.
La Novel·la al Segle XIX
Durant el segle XIX, la societat europea va experimentar un canvi. La revolució industrial va provocar el desenvolupament de mitjans de transport, el creixement de les ciutats i la consolidació de dues classes socials: la burgesia i el proletariat. En el terreny cultural, artístic i literari, es van desenvolupar diversos corrents, uns de basats en la llibertat individual (liberalisme i romanticisme) i altres més centrats en l'organització social (socialisme i realisme).
La Novel·la Romàntica
En termes generals, va predominar a la primera meitat del segle XIX. Presenta una temàtica històrica i psicològica. La novel·la històrica va recrear certs episodis de la història nacional. La novel·la psicològica proposava protagonistes malenconiosos, espirituals i hipersensibles. Els ambients romàntics solen ser nocturns, boirosos, tempestuosos, ruïnosos o bé exòtics, perquè els autors busquen evadir-se de la realitat. Magnifica la mort com a forma suprema d'evasió o d'alliberament.
La Novel·la Realista
Pretén donar una imatge fidel i detallada de la societat contemporània. Dues de les característiques més importants de la novel·la realista són la utilització del punt de vista omniscient i les descripcions amb un gran nombre de detalls, que configuren un retrat minuciós dels personatges i dels ambients. Alguns dels temes més habituals de la novel·la realista són la ciutat, la burgesia i els diners.