Narració, descripció i oració composta — Gèneres i literatura catalana (s. XVI–XVIII)

Narració

Narració — és un text en què s'expliquen, des d'un determinat punt de vista, uns fets reals o imaginaris que passen al llarg d'un temps i en un lloc determinat. Els elements són: narrador, personatges, lloc, temps, fets, plantejament, nus i desenllaç.

Descripció

Descripció — és un text en què es presenta amb un cert detall un objecte, una persona, un lloc, un paisatge, una sensació... Intervenen tres factors: l'esment de les parts o aspectes, la caracterització i la localització.

Narració literària

Narració literària — Els relats literaris, especialment els més extensos (novel·la), solen incloure fragments de text que no són estrictament narratius. És freqüent trobar una narració on hi hagi paisatges descriptius o diàlegs; les descripcions acostumen a ser més abundants en el plantejament.

Oració composta

Oració composta — és una oració que té dos o més verbs en forma personal. Les diferents estructures oracionals que formen l'oració s'anomenen proposicions.

Enllaç de les proposicions

En el nivell més extern, les proposicions s'enllacen mitjançant l'entonació en la llengua oral i mitjançant un signe de puntuació (,, ;, :) o bé mitjançant un connector (una conjunció, una locució conjuntiva o un pronom relatiu).

Encaix de les proposicions

En el nivell més intern, les proposicions conformen una única estructura sintàctica; s'encaixen entre si de diferents maneres:

• Encaix al mateix nivell: les diferents proposicions tenen la seva pròpia estructura de constituents i podrien funcionar com a oracions simples independents.
• Encaix per inclusió: una de les proposicions forma part d'algun dels constituents de l'altra, sigui el predicat o bé el subjecte; per tant, depèn sintàcticament.

Juxtaposició i coordinació

Juxtaposició — les proposicions que la formen estan enllaçades amb un signe de puntuació i es troben al mateix nivell sintàctic.

Coordinació — les proposicions que la formen estan enllaçades amb un connector i es troben al mateix nivell sintàctic. Tipus de coordinació:

• Copulativa (i, ni)
• Adversativa (però, no obstant)
• Disjuntiva (o, o bé)
• Distributiva (ni... ni, sinó també)
• Explicativa (és a dir, o sigui)

Literatura catalana entre els segles XVI i XVIII

Entre els segles XVI i XVIII, els territoris de llengua catalana van viure una sèrie de canvis polítics i culturals que van marcar negativament la seva evolució posterior.

Terreny polític

En el terreny polític: la unió de la Corona catalanoaragonesa amb la de Castella (s. XVI), la pèrdua de les comarques al nord del Pirineu a favor de França (s. XVII) i l'entronització de la dinastia dels Borbons després de la Guerra de Successió (s. XVIII).

Terreny literari

En el terreny literari: la producció literària culta experimenta un important retrocés com a conseqüència del desplaçament de la cort. La literatura popular va mantenir el seu vigor, ja que la llengua catalana va continuar sent la parlada i sentida com a pròpia del poble.

Literatura renaixentista

La literatura renaixentista va sorgir a Itàlia i es va estendre per tot Europa. Va suposar el triomf de l'humanisme i l'adopció de la cultura clàssica com a model. La poesia renaixentista catalana es manté fidel a l'herència medieval, i els autors imiten l'estil d'Ausiàs March. Pere Serafí és un exemple emblemàtic d'artista renaixentista.

En el terreny de la prosa, Cristòfor Despuig, amb l'obra Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, utilitza el gènere del col·loqui erudit entre personatges cultes que mantenen diàlegs sobre temes històrics i polítics, d'un caràcter didàctic i crític amb algunes actituds socials.

Literatura barroca

La literatura barroca es desenvolupa en un moment de crisi a tota Europa i tendeix a veure el món de manera pessimista. Vol deixar constància de la fugacitat de la vida i dels plaers mundans, remarcant la importància de l'esperit religiós i la presència de la mort. Hi ha una gran abundància de figures retòriques i una sintaxi complexa.

Francesc Vicent García (rector de Vallfogona): poemes d'intenció satírica, obscena i escatològica, mostres de tots els gèneres. Francesc Fontanella: va conrear poesia de temàtica amorosa. Els dos segueixen el model imposat pels autors castellans.

Literatura il·lustrada

Durant el segle XVIII augmenta l'interès per la història i per la llengua. La poesia tracta temes barrocs i es comença a recuperar el gènere narratiu que havia estat abandonat des del Sigle d'Or. En el teatre trobem el màxim exponent de la literatura il·lustrada o neoclàssica: Joan Ramis, autor de Lucrècia.

Literatura popular

La literatura popular és transmesa oralment, està vinculada al cant, la música i la dansa, és anònima i el romanç és la forma més habitual de la poesia popular.