La Narració: Conceptes, Gèneres i Història Literària

Què és la narració?

Una narració és un text per a narrar algun fet, real o fictici, al llarg del temps. De manera lògica, aquests fets constitueixen l’acció narrativa.

Característiques principals

Solen estar escrits en prosa; sempre hi ha la presència d'un narrador que explica la història; es fonamenten en el sintagma verbal; inclouen altres tipologies textuals, especialment descripcions i diàlegs. Pel que fa al contingut de la narració, cal distingir els conceptes d'història, de trama o argument i de tema.

Estructures narratives

Estructura lineal o contínua

Una narració presenta un ordre lineal quan els fets que es narren estan ordenats cronològicament.

Estructura no lineal o discontínua

Una narració no presenta un ordre lineal quan els fets narrats no estan ordenats cronològicament.

Elements bàsics de la narració

El narrador: Explica la història i estableix el punt de vista des del qual es narren els fets. Hi ha dos tipus bàsics de narrador:

• Narrador intern: Quan intervé en l'acció; pot ser el protagonista o també pot ser un narrador multiselectiu.
• Narrador extern o omniscient: Quan no intervé en la història. És una veu narradora que explica els fets en tercera persona. Si coneix totes les circumstàncies que envolten l'acció, és un narrador omniscient total; si només explica allò que veu, és omniscient parcial.

El temps: En la narració es pot interpretar de dues maneres: pot ser el temps històric, és a dir, l'època en què succeeix l'acció; o pot referir-se al temps narratiu, que són les hores, dies o anys que dura l'acció.

L'espai: És el lloc on passa l'acció, entès com a marc geogràfic i com a ambient sociocultural dels personatges. Hi ha espais exteriors o oberts, i espais interiors o tancats.

Els personatges

Segons la seva complexitat:

• Plans: Són simples i no evolucionen en la narració (per exemple, el príncep o l'avar).
• Rodons: Són complexos i experimenten canvis; tenen una profunditat psicològica més gran.

Segons la seva funció:

• Protagonistes: Personatge principal que mou l’acció.
• Antagonistes: S’enfronten al protagonista i trenquen l’acció.
• Secundaris: No són fonamentals per a l'acció.

Gèneres de ficció i no-ficció

Gèneres de ficció

• Poema èpic o epopeia: És un poema narratiu extens que explica les accions extraordinàries dels déus o herois llegendaris d'un poble determinat; sol ser anònim i de caràcter tradicional.
• El roman: És una narració en vers, sorgida a França al final del segle XII, que tracta sobre les antigues llegendes relacionades amb el rei Artús i que exalta els ideals cavallerescos.
• El conte: És una narració breu, generalment en prosa. El conte folklòric o tradicional és anònim, sovint es transmet oralment i acostuma a tenir una funció moralitzadora.
• La novel·la breu o novella: És més realista que el conte, però a vegades els dos conceptes es confonen.
• La novel·la: És una narració extensa, en prosa, que explica una història fictícia amb la voluntat que sembli versemblant. N'hi ha de molts tipus: cavalleresca, històrica, realista i naturalista, d'aventures, lírica i psicològica.

Gèneres de no-ficció

Són les obres narratives, sempre escrites en prosa, amb fets reals o que exposen reflexions de l'autor sobre temes diversos. Hi predomina la funció referencial, el caràcter subjectiu i la presència de recursos estilístics.

• L'assaig: Text narratiu on l'autor manifesta les seves idees, com l'article periodístic.
• Les memòries: Narració autobiogràfica on s'expliquen esdeveniments públics i privats viscuts, fent-ne una valoració, com el dietari.

Narrativa medieval i de transició

Les cançons de gesta

La primera narrativa de caràcter vulgar que apareix a Europa és de caràcter èpic; es tracta d'epopeies que eren difoses oralment pels joglars.

La matèria de Bretanya

Conjunt de narratives la temàtica de les quals se centra en les llegendes cèltiques i bretones (final del segle XII a França). Arriba a Catalunya i constitueix la base de la futura novel·la cavalleresca.

La Cancelleria Reial

És un organisme administratiu dels reis de la Corona d'Aragó creat al segle XIII i reformat per Pere el Cerimoniós.

Les quatre grans cròniques

• El llibre dels feits: Escrita o dictada per Jaume I el Conqueridor, narra la seva vida i govern.
• La crònica del rei En Pere: De Bernat Desclot, centrada en les gestes de Pere II el Gran.
• La crònica de Ramon Muntaner: Comprèn des del naixement de Jaume I (1208) fins a la coronació d'Alfons III el Benigne (1327).
• La Crònica de Pere III el Cerimoniós: Explica el seu propi regnat així com el del seu pare, Alfons III.

Narrativa en prosa dels segles XIV i XV

• La prosa religiosa i moral: Utilitza la literatura com a predicació en temps de crisi.
• La prosa humanística: Reflecteix les noves actituds racionalistes provinents d'Itàlia.
• La novel·la cavalleresca: Apareix al segle XV.
• La novel·la burgesa: Escrita en vers i en primera persona, reflecteix la vida urbana i s'allunya del món cavalleresc.

Diferència entre llibres de cavalleria i novel·la cavalleresca

• Cavalleria: Apareix al segle XV; es tracta d'un relat versificat, en francès, on es narren les aventures d'un heroi que encarna els ideals de fidelitat, valentia i defensa del senyor, la dama i els indefensos.
• Cavalleresca: Apareix al segle XV, està escrita en prosa, abandona el tema artúric i adopta un to més realista.

Narrativa dels segles XVI, XVII i XVIII

Al segle XVI destaca Els Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, de Cristòfor Despuig (1510-1580), considerada la mostra més important de la prosa renaixentista catalana. Despuig reivindica l'ús del català com l'única llengua per a «defensar i il·lustrar la naturalesa pròpia». En l'àmbit religiós, destaca l'Espill de la vida religiosa (1515).

Al segle XVIII, l'escriptor més destacat és el barceloní Rafael d'Amat i de Cortada, el baró de Maldà (1746-1818). D'altra banda, la Rondalla de rondalles del pare dominic Lluís Galiana (1740-1771) mostra la riquesa de la llengua popular al País Valencià.

La narrativa tradicional o popular

Es desenvolupa en forma de rondalles i llegendes de caràcter religiós, heroic o fantàstic.

La narrativa de la Renaixença

• La novel·la històrica: Neix amb el Romanticisme i arriba a la península a través de traduccions d'autors romàntics.
• El quadre de costums: Descripció pintoresca i estereotipada de la realitat (representant: Emili Vilanova).
• La novel·la realista: Objectiu de representar minuciosament la realitat contemporània.
• La novel·la naturalista: Narrativa de to racionalista i científic.

La narrativa dels segles XX i XXI

• La narrativa modernista: Arriba al segle XX per modernitzar i europeïtzar la cultura catalana, criticant la societat antiquada i localista.
• La narrativa noucentista: Va subestimar la novel·la, considerant-la un gènere d'entreteniment burgès (Eugeni d'Ors).
• La narrativa dels anys 30: Procés de recuperació amb Joan Puig i Ferreter, Carles Soldevila, Miquel Llor i Josep M. de Sagarra.
• La novel·la psicològica: Aprofundeix en records i sentiments mitjançant el monòleg interior (Mercè Rodoreda).
• La narrativa dels anys 60: Retorn als plantejaments realistes i denúncia social.
• La narrativa dels anys 70: Caracteritzada per la diversitat de tendències i la pressió del mercat editorial.

Autors i obres destacades

• Ramon Llull: Comprèn 268 obres com l'Arbre de ciència (enciclopèdia), Llibre d'Amic i Amat (mística), Los cent noms de Déu (poesia), Desconhort i Cant de Ramon (autobiografia) i el Llibre de meravelles (novel·la).
• Bernat Metge: Autor de Lo somni (prosa humanística medieval).
• Joanot Martorell: Autor de la gran obra Tirant lo Blanc (novel·la cavalleresca).
• Cristòfor Despuig: Destaca pels seus col·loquis o diàlegs en prosa (Renaixement).
• Rafael d'Amat i de Cortada (Baró de Maldà): Autor del dietari Calaix de sastre, que comprèn seixanta volums sobre la vida i costums de l'època.
• Joan Amades: Autor de Folklore de Catalunya, estructurat en: «Rondallística», «Cançoners» i «Costums i Creences».
• Narcís Oller: Autor de la novel·la naturalista La bogeria, que descriu un procés d'alienació mental.
• Víctor Català: Destaquen les seves narracions Drames rurals i la novel·la Solitud.
• Mercè Rodoreda: Destaquen Aloma i la cèlebre La plaça del Diamant (novel·la psicològica).
• Josep Pla: Autor del dietari El quadern gris, que recull memòries de joventut.
• Pere Calders: Autor d'obres com Unitats de xoc i Aquí descansa Nevares.
• Jaume Cabré: Autor de la novel·la Les veus del Pamano.