Narració: Característiques, Estructura i Elements Bàsics

Què és narració?

Una narració és un text per a narrar algun fet, real fictici, al llarg del temps. De manera lògica, constitueixen l’acció narrativa.

Característiques

Solen estar escrits en prosa, sempre hi ha la presència d'un narrador que explica la història, és fonamenten el sintagma verbal, inclouen altres tipologies textuals especialment descripcions i diàlegs, pel que fa al contingut de la narració cal distingir els conceptes d'història de trama o argument i de tema.

Estructura lineal/continua

Una narració presenta un ordre lineal quan els fets que es narren estan ordenats cronològicament.

Estructura no lineal/discontinua

Una narració no presenta un ordre lineal quan els fets narrats no estan ordenats cronològicament.

Elements bàsics

El narrador explica la historia i que estableix el punt de vista des del qual es narren els fets. Hi ha dos típus bàsics de narrador:

• Narrador intern, quan intervé en l'acció, pot ser el protagonista també pot ser un narrador multiselectiu.
• Narrador extern o omniscient, quan no intervé en la història. És una veu narradora que explica els fets en tercera persona. Si coneix totes les circumstàncies que envolten l'acció, és un narrador omniscient total; si només explica allò que veu, és omniscient parcial.

El temps en la narració es pot interpretar de dues maneres: pot ser el temps històric, és a dir, l'época en què succeeix l'acció; o pot referir-se al temps narratiu, que són les hores, dies o anys que dura l'acció.

L'espai és el lloc on passa l'acció, entès com a marc geogràfic i com a ambient sociocultural dels personatges. Hi ha espais exteriors o oberts, i espais interiors o tancats.

Els personatges:

• COMPLEXITAT: -Plans: Son simples i no evolucionen en la narració (el príncep, l'avar).
• -Rodons: Son complexos i experimenten canvis, tenen una profunditat psicològica més gran.
• FUNCIÓ: -Protagonistes: P. principal i es mou en l’acció.
• -Antagonistes: S’enfronten al protagonista i trenquen l’acció.
• -Secundaris: No són fonamentals per l'acció.

Gèneres de ficció

Poema èpic o epopeia: És un poema narratiu extens que explica les accions extraordinàries dels déus o herois llegendaris d'un poble determinat; sol ser anònim de caràcter tradicional.

El roman: És una narració en vers, sorgida a França al final del segle XII, que actua sobre les antigues llegendes relacionades amb el rei Artús i que exalta els ideals cavallerescos.

El conte: És una narració breu, generalment en prosa, el conte folklòric o tradicional és anònim, sovint es transmet oralment, acostuma a tenir una funció moralitzadora.

La novel·la breu o novella: És més realista que el conte, però a vegades els dos conceptes es confonen.

La novel·la: És una narració extensa, en prosa, que explica una història fictícia amb la voluntat que sembli versemblant. N'hi ha molts tipus: (La novel·la cavalleresca, la novel·la històrica, la novel·la realista i naturalista, la novel·la d'aventures i la novel·la lírica i psicològica.)

Què són les cançons de gesta?

La primera narrativa en caràcter vulgar que apareix en Europa de caràcter èpic i es tracta d'epopeies que eren difoses oralment pels joglars.

Què és la matèria de Bretanya?

Conjunt de narratives on la seva temàtica és sobre les llegendes cèltiques i bretones. (final del S.XII França als romans) Arriba a Catalunya i constitueix la futura novel·la cavalleresca.

Què és la Cancelleria Reial?

La Cancelleria Reial és un organisme administratiu dels reis de la Corona d'Aragó que va ser creada al segle XIII, i va ser reformada per Pere el Cerimoniós.

Quines són les grans cròniques?

-El llibre dels feits escrita o dictada per Jaume I el Conqueridor que narra la seva vida i govern.

-La crònica del rei En Pere, de Bernat Desclot centrada en les llistes de Pere II el Gran.

-L' única de Ramon Muntaner que compren des del naixement de Jaume I (1208) fins a la coronació D'Alfons III el benigne (1327).

-La Crònica de Pere tercer el Cerimoniós que explica el seu propi regnat així com el del seu pare Alfons III.

Narrativa en prosa dels s. XIV-XV?

-La prosa religiosa i moral, Frases que ús o la literatura com a predicció del temps de crisi.

-La prosa humanística, que reflecteix les noves actituds racionalistes provinents d'Itàlia.

-La novel·la Cavalleresca, apareix al XV.

-Novela burgesa, escrita en vers i en primera persona reflecteix la vida urbana i s'allunya del món cavalleresc.

·Cavalleria: Apareix al segle XV, es tracta d'un relat versificat, en francès, on es narren les aventures d'un heroi que encarna els ideals cavallerescos de fidelitat, valentia i defensa del seu senyor, la dama i la gent indefensa.

·Cavalleresca: Apareix al segle XV, està escrit en prosa, abandona el tema artúric i adopta un to més realista.

Narrativa en català dels s.XVI, XVII i XVII

(Al s.xvi, els Col·loquis de l'insigne ciutat de Tortosa, de Cristòfor Despuig (1510-1580), considerada la mostra més important de la prosa renaixentista catalana. Despuig reivindica l'ús del català, l'única llengua amb què es pot «defensar i il·lustrar la naturalesa pròpia») En l'àmbit de la literatura religiosa, el llibre més valuós és l'Espill de la vida religiosa, publicat el 1515).

Al s.XVIII, l'escriptor més destacat és el barceloní Rafael d'Amat i de Cortada, més conegut amb el nom de baró de Maldà (1746-1818). D'altra banda, la narració Rondalla de rondalles, del pare dominic Lluís Galiana (1740-1771) mostra la riquesa de la llengua popular que es parlava al País Valencià en aquesta època.

Desenvolupar la narrativa tradicional o popular. La narrativa tradicional es desenvolupa en forma de rondalles i llegendes de caràcter religiós, heroic o fantàstic.

La narrativa de la Renaixença: ·La novel·la històrica: Neix a partir del romanticisme, arriba la península a través de traduccions en castellà dels autors romàntics del moment.

·El quadre de costums: Una descripció pintoresca i estereotipada de la realitat (principal representant Emili Vilanova).

·La novel·la realista: Té com a objectiu representar de manera minuciosa i objectiva una realitat contemporània molt concreta.

·La novel·la naturalista: Una narrativa de to racionalista i científic.

La narrativa dels segles XX i XXI. ·La narrativa modernista: Va adonar-se una mica tard, al S.XX, aquest moviment pretén modernitzar i europeïtzar la cultura i la literatura catalana. Els modernistes critiquen la societat i la cultura catalanes, que consideren antiquades, i localistes.

·La narrativa noucentista: Va subestimar la novel·la tot i que considerant-la un gènere d'entreteniment burgès. L'exponent més gran fou d'Eugeni d'Ors.

·La narrativa dels anys 30: Va iniciar un procés de recuperació amb novel·les de Joan Puig i Ferreter, Carles Soldevila, Miquel Llor i Josep M. de Sagarra.

·La novel·la psicològica: aprofundeix en els records, sentiments i pensaments a través d'un narrador omniscient intern i sovint mitjançant el monòleg interior.

·La narrativa dels anys 60: La narrativa retorna als plantejaments realistes i esdevé una denúncia social.

·La narrativa dels anys 70: La diversitat de tendències i la forta pressió del mercat editorial són trets que caracteritzen la narrativa.

Obres

Ramon Llull: Comprèn 268 obres temàtiques que son Arbre de ciència: enciclopèdia, Llibre d'Amic i Amat: obres místiques, Los cent noms de Déu: poesia religiosa, Desconhort i Cant de Ramon: autobiografia, Llibre de meravelles: Novel·la. Literatura Medieval (literatura les cròniques).

Bernat Metge: Va escriure, Lo somni. Literatura medieval (humanística).

Joanot Martorell: Va escriure una gran obra, Tirant lo Blanc. Literatura medieval (Novel·la cavalleresca).

Cristòfor Despuig: El llibre més important és l'Espill de la vida religiosa, obra que consta de sis col·loquis o diàlegs en prosa. Literatura moderna, Renaixement (Narrativa).

Rafael d'Amat i de Cortada (més conegut com a Baró de Maldà): Va escriure un dietari anomenat Calaix de sastre que compren seixanta volums, descriu aspectes de la vida i costums de l'època. Literatura moderna, Neoclassicisme.

Joan Amades: Autor de Folklore de Catalunya estructurada en tres volums: <>, <> i . Literatura contemporània.

Narcís Oller: Va escriure la Novel·la naturalista La borgeria, descriu el procés d'alineació mental. Literatura contemporània (Narrativa).

Víctor Català: Les narracions que publica són: Drameu rurals i Solitud són les més rellevants. Literatura modernista.

Mercè Rodoreda: Les primeres novel·les de les quals es pot destacar Aloma, la segona més coneguda és La plaça del diamant. Literatura contemporània postguerra (narrativa).

Josep Pla: Dietari el quadern gris que recull memòries dels seus anys de joventut. Literatura contemporània postguerra (narrativa).

Pere Calders: Va escriure novel·les com Unitats de xoc, va fer una altra anomenada Aquí descansa Nevares.

Jaume Cabré: Novel·la Les veus del Pamano, és un diàleg telefònic.