Narcís Oller: Realisme i Naturalisme a la Novel·la Catalana

Realisme i Naturalisme: Narcís Oller

Narcís Oller ha estat considerat pels crítics actuals el creador de la novel·la catalana moderna. Va partir d’uns registres de la llengua catalana en l’àmbit literari culte i es va trobar amb dues dificultats bàsiques a l’hora d’emprendre la seva tasca narrativa:

1. La tria de la llengua

   El procés de catalanització de la literatura culta al segle XIX és llarg, i això es reflecteix en Oller, que comença escrivint en castellà i fins al 1877 no escriu en català. L’impacte que van produir-li els Jocs Florals i el premi obtingut per Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà s’apunta com a causa d’aquest canvi lingüístic.

2. La tria d'un model de novel·la

   Oller és un autor de formació romàntica, però a poc a poc es decanta pel model realista o per l’estètica naturalista. La realitat de la societat catalana del moment, presa com a matèria literària, també explica el canvi d’idioma. L'ús de la llengua catalana, que és la pròpia dels seus personatges, serveix per fer versemblant el tractament de la realitat.

Trets de la producció literària

1. Anàlisi de la societat catalana de la Restauració

   La matèria literària és l'anàlisi de la societat catalana de la Restauració. L'òptica des de la qual s’analitza és parcial, ja que només reflecteix el punt de vista burgès. Oller se sent atret per l’ascensió de la burgesia, però ignora la situació d’injustícia social.

2. Barcelona com a escenari realista

   L’escenari de les novel·les és Barcelona, que és presentada com un decorat realista.

3. Motius temàtics recurrents

   Alguns dels motius temàtics són: la problemàtica social del segle XIX, l’escanyapobres, la febre d’or i la bogeria.

4. Tipologia de personatges

   Alguns personatges són idealitzats, altres sotmesos a la caricatura grotesca, i d'altres són descrits a través de la seva evolució psicològica.

5. Llengua i versemblança

   La llengua usada és el català del seu temps, ja que reflecteix de forma versemblant la parla dels personatges.

Etapes de l'obra de Narcís Oller

1. Etapa de formació (1868-1877)

   És l'època en què es va formar com a escriptor. L’autor comença escrivint en castellà, però l’impacte de L'Atlàntida en els Jocs Florals el decideix a escriure a partir de llavors en català.

2. Etapa de plenitud literària (1878-1906)

   Construeix els relats a partir del procediment naturalista de Zola, però manté alguns elements romàntics. Aquesta etapa té dos períodes:

   • Afirmació com a escriptor realista

     S’afirma com a escriptor realista i va adquirint un domini progressiu del procediment naturalista. Oller parteix de personatges reals als quals acoloreix amb imaginació o bé inventa personatges que resultin versemblants. Els objectius són l'anàlisi de passions dins un context històric i social. La primera obra és La papallona.

   • Qüestionament del naturalisme i nova via

     Després de 1886, alguns autors i crítics qüestionen el model narratiu naturalista a favor de la novel·la psicològica. Això crea una certa inseguretat en Oller, que comença a decantar-se pel teatre. Així i tot, continua fent narrativa, amb la publicació d’un recull de contes. L'anàlisi es realitza simultàniament per tres personatges:

     • Narrador: visió humanitzada

       Adopta una visió humanitzada cap al protagonista.

     • Advocat: punt de vista de burla

       Punt de vista de burla.

     • Científic: visió determinista i naturalista

       Determinista i naturalista.

3. Etapa de recuperació i compilació (1906-1930)

   L’autor comença amb un replegament públic a causa de l’hegemonia del Noucentisme. Es dedica a escriure les seves Memòries Literàries, i encara publica dos reculls de contes: Rurals i urbans i Al llamp i a la ploma. Entre 1928 i 1930 va veure publicats els 12 volums de la seva Obra completa.