Narcís Oller i el Realisme Català

Evolució de la Narrativa al Segle XIX

La narrativa es va desenvolupar al llarg del segle XIX seguint els moviments estètics i ideològics que s'hi van produir, en un context històric de grans transformacions econòmiques i socials. Els escriptors eren hereus de la Revolució Francesa de 1789, en què van triomfar els valors burgesos (llibertat, igualtat, fraternitat), i de la Revolució Industrial, que, com ja hem dit, va consolidar el poder econòmic de la burgesia i va generar el proletariat.

Es van succeir diferents corrents estètics: durant la primera meitat del segle predominen les idees romàntiques, però durant la segona meitat triomfen el realisme, el costumisme i el naturalisme.

• El Romanticisme: Va defensar arreu d'Europa la llibertat dels individus i dels pobles. Aquest esperit va produir a casa nostra el moviment de la Renaixença, que va impulsar la recuperació de la literatura culta i la recuperació dels nostres escriptors clàssics medievals com a referents literaris, així com el tractament de temes històrics propis.
• El Realisme i el Naturalisme: Contràriament, propugnaven la cerca de la veritat o l'objectivitat per damunt de les idees.
• El Costumisme: Manté encara molts elements romàntics, però incorpora característiques pròpies del realisme, com ara la temàtica, els procediments expressius i les tècniques narratives.

Narcís Oller: Vida i Obra

Narcís Oller (Valls, 1846 - Barcelona, 1930) va alternar la professió d'advocat amb l'escriptura de novel·les, contes, quadres de costums, teatre i llibres de memòries. Va iniciar la carrera literària en castellà, però la relació amb escriptors de la Renaixença i amb els crítics Josep Yxart i Joan Sardà, introductors del naturalisme, van dur Narcís Oller a canviar de llengua. D'altra banda, el coneixement d'escriptors castellans com ara Galdós, Clarín o Emilia Pardo Bazán, i la lectura del francès Émile Zola, el van orientar envers el realisme francès i les tècniques naturalistes.

L'enfocament Realista de Narcís Oller

Narcís Oller cerca la veritat en l'art, entesa com a reproducció de la realitat, perspectiva que el lliga a la realitat del seu temps i el seu entorn en els temes que tracta: la problemàtica que va generar la construcció del ferrocarril, el caciquisme, l'ascens de la burgesia, la crisi econòmica, etc. Tot i això, els seus personatges tenen trets lleugerament idealitzats, tant els positius com els negatius; aquests esdevenen caricatures amb grans dosis de crítica social contra tares socials com ara l'avarícia, la calúmnia o els convencionalismes, des d'una òptica moralista i un sentiment d'arrel romàntica.

Obres Principals de Narcís Oller

La seva primera novel·la fou La papallona, obra en què hi ha elements realistes i naturalistes, i que li dóna fama a Europa, es considera la primera novel·la catalana moderna després del Tirant lo Blanc. A L'Escanyapobres desenvolupa el tema de la passió pels diners, que condueix el protagonista a una mort tràgica, amb barreja pel naturalisme i una intenció moral. Vilaniu descriu la decadència social, política i moral de la vida ciutadana. La febre d'or (1890-1892) fou la novel·la més ambiciosa i extensa d'Oller, en què narra l'enriquiment d'una família humil gràcies a la febre borsària. La bogeria és un estudi psicològic de la demència. Finalment, Pilar Prim, una novel·la psicològica amb tècniques modernistes, narra les dificultats d'una vídua a l'hora de refer la vida sentimental a causa dels prejudicis morals i socials.