Narcís Oller: Biografia, Realisme i Naturalisme en la Literatura Catalana
Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,37 KB
Biografia de Narcís Oller
A continuació, es presenten tres fets biogràfics clau que van condicionar enormement l'obra de Narcís Oller:
- Complex de mestís: Fill de pare català i mare canària, aquesta dualitat es reflecteix en obres com Mar i cel, amb el seu amor impossible entre un musulmà i una cristiana.
- Orígens familiars: Els seus pares es van casar quan ell ja havia nascut, un fet que el va portar a falsejar la data del seu naixement.
- Fracàs amorós: De jove, es va enamorar de Maria Rubió, però no s'hi va casar —en part, per oposició familiar. Aquesta frustració es veu reflectida en les complicades relacions amoroses de Manelic i Marta a Terra Baixa. En el seu teatre, l'amor és sempre ple d'impediments.
Narcís Oller: Realisme i Naturalisme
La figura de Narcís Oller s'emmarca en els corrents literaris del realisme i el naturalisme, dominants a la segona meitat del segle XIX.
El Realisme: Característiques i Exponents
El Realisme va ser el corrent dominant a Europa a la segona meitat del segle XIX i va donar lloc a algunes de les novel·les més importants de l'època moderna. Entre els seus màxims exponents trobem obres com:
- El roig i el negre, de Stendhal
- Madame Bovary, de Flaubert
- La comèdia humana, d'Honoré de Balzac
- Guerra i pau o Anna Karènina, de Tolstoi
- Els germans Karamàzov o Crim i càstig, de Dostoievski
- David Copperfield, de Charles Dickens
Aquest moviment es va centrar en la nova realitat social i urbana del segle XIX, i va donar lloc al Naturalisme.
El Naturalisme: Origen i Enfocament
El Naturalisme, creat a França per Émile Zola, es va caracteritzar per la seva voluntat de furgar en les causes, biològiques i ambientals, del comportament humà.
La Novel·la Realista i Naturalista a Espanya i Catalunya
- Espanya: Benito Pérez Galdós, Leopoldo Alas “Clarín”
- Catalunya: Narcís Oller, el màxim exponent. Va dignificar el gènere novel·lístic durant la Renaixença, amb diferències importants respecte a Verdaguer (poesia) i Guimerà (teatre).
Obra de Narcís Oller
Narcís Oller va néixer a Valls el 1846. Va estudiar dret, va exercir com a procurador de tribunals a Barcelona i va començar la seva carrera literària escrivint en castellà.
La seva primera novel·la, La papallona —que tracta sobre un seductor que acaba penedit quan mor una de les seves amants, de la qual s'havia enamorat—, es va publicar el 1882.
El català literari de l'autor no té ni el rigor ni la polidesa del de Verdaguer, i pateix algunes imperfeccions, com ara l'ús freqüent de castellanismes o onomatopeies.
Émile Zola va escriure un pròleg a l'edició francesa de La papallona en què destacava un tret que separava Oller dels naturalistes: la seva tendència al sentimentalisme.
La seva següent novel·la, L'Escanyapobres (1884), que narra la història d'una parella d'avars en un poble en plena transformació industrial, era molt més dura, no presentava aquest sentimentalisme i s'acostava més, doncs, a l'esperit naturalista.
Després de Vilaniu (1885), va publicar la seva obra més ambiciosa, La febre d'or, que reflecteix les oscil·lacions de la borsa a Barcelona de l'època i les conseqüències que van tenir en la família d'un fuster enriquit que acabaria arruïnat.
La bogeria (1898), una de les seves millors obres, plantejava una de les grans obsessions del naturalisme: la discussió sobre les condicions hereditàries i ambientals que poden portar un home a la bogeria.
Amb Pilar Prim (1906), va intentar adaptar-se als nous corrents modernistes de principis del segle XX en la narració de l'enamorament d'una dona madura.
També va escriure contes i les Memòries literàries.
Oller és, malgrat algunes limitacions i una certa tendència al sentimentalisme, el gran novel·lista de la Renaixença i el millor representant del realisme i el naturalisme a Catalunya.