Narcís Oller, Àngel Guimerà i la Renaixença Catalana

Narcís Oller i la novel·la catalana moderna

Narcís Oller aporta la normalitat a la novel·la catalana. Va escriure molta novel·la i, a través de les seves obres, podem seguir com evoluciona la novel·la europea del segle XIX i inicis del segle XX.

Fa novel·la amorosa, com La Papallona, que presenta el cas d’un home que anava tocant diferents dones; per això el compara amb una papallona que va de flor en flor.

L'evolució cap al realisme i el naturalisme

Després evoluciona cap a la novel·la realista, la que caracteritza la societat europea del segle XIX: una novel·la extensa perquè dona molta informació detallada dels personatges i dels ambients, amb un narrador en tercera persona omniscient. La febre d'or és una metàfora per referir-se a l'eufòria econòmica de la burgesia catalana, protagonista de la Revolució Industrial, i a l’afany per guanyar més.

Llavors evoluciona a la novel·la naturalista, que ja no vol representar una visió global, sinó que se centra en l’estudi d’un personatge víctima de la societat. La bogeria tracta l’estudi d’un personatge víctima de la "febre d'or". A finals del segle XIX i inicis del XX ja tracta la psicologia d’una dona protagonista a Pilar Prim. La novel·la psicològica és una novetat.

Àngel Guimerà i la renovació del teatre

Àngel Guimerà renova el teatre català. El teatre dels segles de decadència era religiós i costumista de tipus còmic, el qual va tenir molt d’èxit al segle XVIII rimat en vers, com En Llorenç Malcasadit, Na Susaina del Fil (Matrimoni) o En Rosegó florit.

Ell aporta la tragèdia històrica amb Gal·la Placídia. Després evoluciona al drama amorós amb obres cabdals com Mar i Cel i Terra Baixa.

La importància de la literatura oral

1. Per què tenen tant d'interès en la literatura oral?

Quan diem literatura oral ens referim a contes, cançons i llegendes. La gent de la Renaixença considera que aquesta literatura oral és un tresor que ha arribat com a supervivència dels segles de decadència, i la consideren una senya d’identitat del poble català. Per això es dediquen a recollir aquesta literatura, l’estudien i la publiquen. Aquí hi ha dos noms importants: Marià Aguiló i Manuel Milà i Fontanals, que varen recórrer totes les terres de parla catalana recollint cançons i romanços.

El ressorgiment de la novel·la al segle XIX

2. Què passava amb els gèneres literaris (novel·la)?

El gènere més preocupant era la novel·la, que s’havia perdut completament durant els segles de decadència. Des de l'any 1490, quan es publica Tirant lo Blanc, fins a l'any 1862, no tornem a trobar novel·la en català. Aquesta novel·la serà històrica, escrita per Antoni de Bofarull i titulada L'orfeneta de Menargues. La normalitat de la literatura arriba finalment amb l’obra dels tres grans autors de la Renaixença.

Els Jocs Florals i el prestigi de la poesia

Els Jocs Florals eren uns premis de poesia que es feien en l’època dels trobadors i s’havien perdut durant els segles de decadència. Es recuperen l’any 1859. Aquests certàmens són importants perquè donen a conèixer poetes joves, com va ser el cas de Jacint Verdaguer. Donen prestigi a la poesia catalana i recuperen els lectors de poesia en català que s’havien perdut durant aquest temps de crisi.