Naixement de Venus: Descripció, Iconografia, Composició i Cromatisme

Naixement de Venus:

Descripció formal: inclou models i influències.

Iconografia:

• Al centre del quadre destaca la imatge d'una Venus espiritual malgrat la seva nuesa sobre una petxina marina.
• Una Venus idealitzada amb una anatomia estilitzada, dominant les formes allargades, i en la clàssica posició de contrapposto.

Composició:

• Venus estableix un eix vertical central que genera un triangle simètric imaginari a partir de les diagonals que formen els altres personatges.
• Aquests dirigeixen les seves accions cap a la deessa donant un ritme contraposat amb l'estàtica serenitat del personatge central. Una harmònica i simètrica composició piramidal típica de la pintura renaixentista.

Cromatisme:

• El dibuix lineal molt clar dels contorns de personatges i paisatge ajuda a distingir el fons.
• Un paisatge mínim i idealitzat amb un punt de fuga a l'horitzó propi de la perspectiva lineal.
• La llum tènue i sense clarobscurs, i una paleta de colors clara i sense estridències.

Models i influències:

• Influència de Filippo Lippi en les primeres obres religioses.
• La influència neoplatònica li va fer agafar un camí per plasmar la bellesa.
• Fou pioner en recuperar per la pintura la temàtica mitològica en aquest quadre o amb La primavera.

Interpretació conceptual: 1 PUNT.

Temàtica i iconografia:

• En la mitologia grega hi havien 2 versions del naixement de Venus, narrades per Hesíode i Homer. Però en el fons Botticelli no ens mostra el seu naixement, malgrat el títol, més aviat l'arribada posterior de Venus a les costes de Citera com descriu Homer.

Significat:

• L'obra té una possible lectura neoplatònica, segons la qual l'autor intenta plasmar en la Venus la unió de la bellesa, l'amor i la veritat. El neoplatonisme defensat per autors com Pico della Mirandola pretenia fusionar els valors cristians amb la filosofia de Plató.
• Aquesta fou una de les primeres representacions d'un nu femení des de l'Antiguitat, exceptuant escenes bíbliques d'Eva.

Reconeixement:

• Molt ben valorat en l'etapa 1470-1490. Va ser obliat cap el 1500 a partir de l'èxit de Rafael o Leonardo, sent redescobert el segle XIX per un grup de pintors anomenats prerrafaelites.

Context històric de L'Esglesia de San Lorenzo: 1485.

• Quattrocento a Itàlia. Fou un segle de transició entre el món medieval i l'edat moderna.
• Itàlia estava dividida en gran quantitat d'estats. El centre nord predominaven els petits estats o repúbliques al voltant de ciutats destacades. Florència, Venècia, Milà, Padua. Fou en aquestes ciutats on es va començar a conrear un art que podem definir com renaixentista, mentre la resta d'Europa continuava conreant un gòtic tardà.
• En aquestes ciutats existia una gran vida comercial i artesanal encapçala per una alta burgesia de banquers i grans comerciants. A part de dominar la vida política aquestes famílies es convertiran en mecenes de l'art i dels artistes, difusors i finançadors de l'art. El cas més emblemàtic fou el dels Mèdici de Florència.
• Florència fou la principal capital artística del Quattrocento.
• L'art renaixentista s'inspirava en el passat grecollatí, igual que l'humanisme moviment intel·lectual que intentava combregar la tradició de Roma i Grècia amb un cristianisme renovat i neoplatònic. Els 2 moviments, artístic i intel·lectual, defensaven una concepció antropocèntrica del món, l'home com a mesura de totes les coses.

Etapes renaixament:

• 1ª-Quattrocento. Desenvolupat al centre-nord d'Itàlia durant la segona meitat del segle XV. Va tenir com a capital cultural la Florència dels Medici, sense oblidar altres centres destacats com Milà, Roma, Venècia, Ferrara o Pàdua. Arquitecte més destacat, Brunelleschi. Escultor més destacat, Donatello. Pintor més destacat, Botticelli.
• 2ª-Cinquecento, desenvolupat durant el primer terç del segle XVI. La nova capital artística serà Roma, convertint-se el Papat en el principal mecenes de l'art i dels artistes. Fou l'època de consolidació del nous valors estètics, el Renaixement Clàssic, i de l'expansió per Europa desenvolupant-se altres importants escoles, com l'alemanya Durer, l'escola flamenca, l'anglesa, o l'espanyola. Principals artistes, Bramante en arquitectura, en escultura Miquel Angel, en pintura el mateix Michelangelo, Leonardo da Vinci, Rafael i de l'escola veneciana en Ticià.
• 3ª-Manierisme. Etapa de transició cap al Barroc i caracteritzada per trencar amb les normes clàssiques dels dos períodes anteriors. Principals artistes, Palladio en arquitectura, Giambologna en escultura i El Greco en pintura.

Interpretació conceptual de La Mare de Deu de les Roques

Temàtica:

L'escena pren com a font un passatge dels evangelis apòcrifs, segons els quals la Mare de Déu descansa en una cova durant la fugida a Egipte. Gràcies a la segona versió sabem que el nen protegit per la Mare de Déu és en realitat Sant Joan, per la canya que l'identifica

Funció:

Fou encarregada a l'artista per una cofraria franciscana per un retaule de l'església de San Francesco a Milà. Això explica la seva forma arrodonida. Com l'artista va trigar en finalitzar-la va tenir problemes per cobrar. Fet que explica la realització d'una segona versió, ja el segle XVI.

Es considera un dels grans innovadors de la pintura renaixentista transitant entre els trets dels Quattrocento i Cinquecento.

Significat:

El significat del quadre ha d'associar-se al Misteri de l'Encarnació i la Passió, i el paper de Sant Joan Baptista com a últim profeta.

Influència:

Com a pintor la seva màxima aportació fou l'invent de l'esfumato, que implica l'aparició d'una nova perspectiva, l'atmosfèrica. Leonardo difumina els contorns a mesura que representa formes més allunyades. I així crea una sensació més realista de profunditat que amb la perspectiva lineal, que no abandona.