Naixement de la filosofia a Grècia

Principis d'aquest del 600 - 550 a.C primers filòsofs: presocràtics (anteriors a Sòcrates) fins a la primera meitat del S.V, que va pel 500 – 450 aC. Concretament els presocràtics van del 600 aC al 450 aC. Durant aquest període es crea el primer filòsof, Tales de Milet (famós pel teorema de Tales). A Grècia tenen la mateixa llengua, el grec, la mateixa cultura. Era un conjunt de polis, una ciutat-estat: Una sèrie de pobles petits al voltant d'una gran ciutat, formant un petit estat. Hi havia 900 polis, la filosofia neix a Atenes, un territori democràtic.

Quina és la mentalitat que hi havia abans de la filosofia:

Mentalitat mítica o mite. Un mite atén a un relat o història que parla d'esdeveniments o fets que formen part d'una religió. Un mite respecte una religió és allà on estan escrits els dogmes de Fe, com per exemple que l'Univers és creat per Déu. Un mite és l'expressió de les idees fonamentals d'una religió.

Què aporta de nou la Filosofia:

La naturalesa està sotmesa a processos i causes naturals totalment deslligats de uns éssers o fenòmens sobrenaturals. Per tant la realitat és reconeixible. Aquestes lleis ens permeten saber o predir el comportament de la natura. Gràcies als filòsofs presocràtics.

Qui, on i quan es va crear la filosofia?

Grècia a la Jonia (península Balcànica, la part de la bota italiana) i les costes occidentals de Turquia. No van estar mai unides excepte per Felip II i Alexandre el Gran, que volia convertir el món en grec. La filosofia va néixer a diferents polis de la Jònia, als afores dels grans territoris, a l'actual Turquia, al costat de l'imperi persa.

Raons per creure en el mite:

1. La credulitat de la societat antiga (analfabetisme, sense coneixement cultural).
2. Era el discurs dominant (si des de petit sents el mateix, constantment fins ser gran, sense cap prova que demostrin el contrari).
3. L'estructura sacerdotal estava íntimament ajudada pel poder polític, i viceversa. Com a exemple, tenim la coronació de Napoleó.

Aspectes pels que el mite és irracional:

Admet la contradicció, simplifica la complexitat de la realitat, fa inferències absurdes o impossibles.

Les inferències fan deduccions unidireccionals entre causa-efecte.

El mite, tot i tenir estructura irracional, té una mica de racionalitat perquè les preguntes formulades que esdevenen en ell són racionals.

La mentalitat mítica estableix una relació entre els déus i els seus rituals que són comandats per la casta sacerdotal.

Hi ha tres temps:

Temps originari: temps en què es crea tot, temps posterior: temps en què ja està tot fet però els déus a vegades intervenen, temps sagrat: temps que dóna la sensació de ser especial, diferent a la resta.

Causes geogràfiques-polítiques:

1. El sistema grec era habitualment una oligarquia.

Variacions del mateix, no hi havia tirania, comunisme, democràcia. Això és posterior. La diferència també era causada, en part, per l'organització de govern i les constitucions de cada polis.

2. Els nobles, en viatjar i no veure ni trobar res del que s'especificava a la mitologia, eren menys disposats a creure en la mitologia, fet que era caldo de cultiu per al pensament crític.

Causes geogràfiques-culturals:

1. La Jonia té una gran diversitat, en una cruïlla d'escultura. A l'est tenia l'Imperi Persa. Egipte, Judea... Els Perses tenien com a màxim Déu a Marduc, mentre que els grecs era Zeus.

L'alfabetització dels Jonis, i el fet de que ho fan amb l'alfabet fenici. Aquestes dues idees són diferents però conflueixen.

Universalitat del mite:

El mite és una forma de pensar universal en tota la humanitat (de totes les cultures). Només va decaure amb l'arribada de la ciència i la filosofia, creant-se durant l'invent del llenguatge.

El mite també pot decaure però mai es pot erradicar. Allà on hi ha humans, hi ha mite. De fet, sense hi ha mite residual, com, per exemple, no passar mai per sota d'una escala.

El mite no porta cap tipus d'aportació o prova que justifiqui les coses que diu i de les quals parla. El mite és irracional i il·lògic, pel que no és comprensible, la manca d'argumentació és la prova que ho demostra.

Irracional = sense lògica, il·lògic.

Els mites de la Bíblia provenen dels mites de les 12 tribus d'Israel.

El pensament de la racionalitat busca ser crític amb els fets i evitar caure en els mites, que és herència directa de la filosofia.

Déus/divinitats:

En els mites, sempre hi ha uns éssers sobrenaturals amb poders naturals al voltant dels quals gira la història del mite, que fan coses extraordinàries i imprevisibles com un en maleducat.

Els déus o éssers superiors tenen característiques antropomòrfiques (de forma humana).

Antropomorfisme: es comporta com un humà, en “forma” (psicologia i estructura física).