Nacionalitat, Estrangeria i Competències Territorials

La Nacionalitat

Una competència bàsica és l’atribució de la nacionalitat. Uns consideren que és un status civil, d’altres un vincle. Correspon a cada Estat i al seu ordenament jurídic intern definir qui són els seus nacionals. Hi ha, doncs, llibertat absoluta a l’hora d’atorgar la nacionalitat. Però també hi ha límits.

• Competències dins del territori: s’exerceixen de forma plena.
• Competències a l’estranger: S’ha de consultar amb l’estat on es troben els nacionals. Estàndard mínim.

El Règim d'Estrangeria

• Criteri d’exclusió: són estrangers tots els que no són nacionals.
• Criteri més restrictiu: Nacionals d’un tercer Estat que no són nacionals de l’Estat on es troben, on operen o on tenen el domicili. Aquí queden exclosos els apàtrides.

Als estrangers se’ls aplica les lleis de l’estat al territori al qual es trobin.

El règim d’estrangeria ve determinat pel Dret Internacional Privat, però el DIP ha establert certs límits:

• Garantir i fer respectar l’estàndard mínim internacional
• Respecte als tractats bilaterals entre estats.

L’Estàndard Mínim Internacional

Són normes consuetudinàries que prescriuen que, respecte els estrangers, s’ha de garantir un mínim en comparació amb els nacionals de l’Estat del territori on es trobin els estrangers. Globalment coincideix amb la regulació de drets fonamentals mínims, excepte els drets reservats exclusivament als seus nacionals (per exemple, drets de caràcter polític).

Si no es respecta aquest mínim, es pot activar la protecció diplomàtica.

El Dret d’Asil

És un dret internacional recollit a l’article 14 de la Declaració Universal de Drets Humans, que pot emprar qualsevol persona fora del seu país en cas de persecució política.

Quan una persona rep el dret d’asil, no pot ser expulsada del país, retornada al seu d’origen o extraditada.

Tipologia d’asil:

• Asil territorial: és l’asil que rep una persona en el territori de l’estat que atorga l’asil. Les autoritats del país receptor han de garantir l'empara del demandant d’asil.
• Asil temporal (asil diplomàtic): és l’asil que rep una persona que atorga un estat en alguna seu de les seves missions diplomàtiques.
• Asil neutral: és l’asil que rep una persona de manera provisional durant temps de guerra.

L’Estatut del Refugiat

Normativa a tenir en compte: Convenció sobre l’Estatut del Refugiat, aprovada a Ginebra el 18 de juliol de 1951. Modificada pel Protocol sobre l’Estatut dels Refugiats, aprovat a Nova York el 31 de gener de 1967.

Diferències amb l’asil:

• Causes taxades.
• Règim jurídic:
  • És una obligació internacional pels estats part del Conveni.
  • Principi de no devolució.
  • No hi ha obligació de concedir un permís de residència i de treball al seu propi territori.

L’Apatrídia

Les persones apàtrides són persones que no són considerades com a nacionals per cap estat conforme a la seva legislació.

Normativa a tenir en compte: Conveni de Nova York sobre l’estatut dels apàtrides, de 28 de setembre de 1954.

El seu règim jurídic l’estableixen les lleis internes de l’Estat on es trobi el seu domicili o la seva residència. Igualment, els estats part de la Convenció han de garantir els mateixos drets que atorguen als estrangers.

Es desplacen gràcies a un passaport especial on es fa constar l’apatrídia.

L’Extradició

Posant per exemple Espanya.

• Extradició activa: es dona en aquests casos:
  • Espanyols que han comès un delicte a Espanya i estan a l’estranger.
  • Espanyols que actuen contra Espanya en un estat estranger i es refugien a un tercer estat.
  • Estrangers que han de ser jutjats a Espanya i es troben en un tercer estat.
• Extradició passiva: quan un estat estranger sol·licita l’extradició d’una persona situada a l’estat espanyol.

Les Competències Territorials: L’Espai Terrestre

El territori és la base física o espacial on un Estat determinat exerceix la seva autoritat i, per tant, els seus poders i competències.

• Les teories clàssiques → territori = objecte.
• Teories contemporànies → concebien el territori com el límit de les competències de l'estat.

El territori es pot adquirir mitjançant:

• Mitjans originaris:
  • Ocupació
  • Accessió
• Mitjans derivatius:
  • Cessió
  • Prescripció adquisitiva
  • Conquesta.

Un cop el territori s’ha adquirit, es limita: Adquisició → Delimitació → Demarcació

És evident que la frontera no impedeix les relacions entre territoris limítrofs. És per això que s’han generat una sèrie d’elements constitutius del dret de veïnatge, el qual deriva en la cooperació transfronterera.

Un cop delimitades les fronteres i, per tant, limitat el territori de l’Estat, ens podem trobar amb situacions excepcionals:

• Les bases militars de tercers estats dins el territori d’un Estat.
• El condomini internacional.

Els Espais Aeris

L’espai aeri comprèn la zona situada sobre el territori d’un Estat, a la qual s’estén la seva sobirania plena i exclusiva. Tot i que no defineix l’espai aeri directament, cal destacar el següent:

• El límit horitzontal de la sobirania de l’espai aeri té la mateixa extensió en llargària que la suma de l’espai terrestre més el marítim sotmès a la sobirania estatal (terra + aigües interiors + el mar territorial).
• Quant al límit vertical, anirà en funció de la delimitació de l’espai ultraterrestre.

Marc normatiu aplicable: La Convenció de Chicago sobre l’Aviació Civil Internacional, de 7 de desembre de 1944.