Nacionalisme, Imperialisme i Democràcia (1850-1914): Canvis Globals

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 11,77 KB

Processos Clau del Període 1850-1914

Tres processos fonamentals marquen el període comprès entre 1850 i 1914:

  • L'expansió de les ideologies nacionalistes, fet que va originar l'afirmació del sentiment patriòtic, l'organització de moviments nacionalistes i la formació de nous estats.
  • L'expansió i consolidació del liberalisme i el desenvolupament de moviments democràtics.
  • L'extensió territorial de les principals potències europees, que van crear grans imperis colonials.

El Concepte de Nació i el Nacionalisme

Definicions de Nació: Concepció Alemanya i Francesa

Nació: designa un grup de persones nascudes en un mateix lloc i que estan sota el poder d'un monarca que controla territoris diferents. Aquest concepte va evolucionar durant el segle XIX:

  • Concepció alemanya: els romàntics alemanys defensaven la concepció cultural de la nació (Kulturnation), basada en l'esperit del poble (Volksgeist), que es manifesta en una llengua, unes tradicions i una cultura comunes.
  • Concepció francesa: els teòrics francesos plantejaven una concepció política de la nació, basada en la voluntat dels ciutadans de viure en comú i estar sotmesos a les mateixes lleis (sobirania nacional).

Manifestacions del Nacionalisme

El nacionalisme va donar lloc a dos tipus de processos principals:

Polítiques Nacionalistes

Els estats van desenvolupar polítiques nacionalistes per enfortir el sentiment nacional, la cohesió dels seus habitants i l'orgull patriòtic. Aquestes polítiques incloïen:

  • L'educació, que va implantar l'ús d'una llengua nacional.
  • El desenvolupament i la promoció de tradicions, banderes, himnes, etc.
  • La instrumentalització de les competicions esportives per fomentar l'amor a la pàtria.
Moviments Nacionalistes: Disgregadors i Unificadors

Els moviments nacionalistes van tenir dues vessants principals:

  • Moviments disgregadors: van donar lloc a processos de separació. Per exemple, Bèlgica es va separar dels Països Baixos el 1830 i es va convertir en un estat independent. Els casos més complexos van ser els dels imperis austrohongarès i turc otomà, que eren plurinacionals. De l'Imperi Otomà es van independitzar progressivament diversos països: el primer va ser Grècia (1829), i després ho van fer Sèrbia, Romania, Montenegro, Bulgària i Albània.
  • Moviments unificadors: van donar lloc a la unificació de territoris amb una identitat nacional comuna però dividits políticament. Els exemples més destacats són Itàlia i Alemanya. Polònia també va aconseguir la seva unificació i independència el 1918.
    • La unificació italiana va ser liderada pel regne de Piemont-Sardenya.
    • La unificació alemanya va ser dirigida per Prússia. El rei Guillem I i el seu canceller Otto von Bismarck van accelerar aquest procés, que va culminar amb la proclamació del Segon Reich (l'Imperi Alemany) el 1871.

Transformacions Clau als EUA al Segle XIX

Dos fets fonamentals per a la història dels Estats Units d'Amèrica (EUA) van tenir lloc al segle XIX: l'expansió cap a l'oest i la Guerra de Secessió.

L'Expansió cap a l'Oest: Forja d'Identitat

L'expansió cap a l'oest americà va ser crucial perquè va proporcionar noves terres per a l'agricultura i els recursos, i va contribuir a forjar la identitat dels EUA com a nació pionera i en creixement.

Regions Americanes: Nord-est, Sud i Oest

Al segle XIX, es podien distingir tres grans regions als EUA amb característiques diferenciades:

  • El nord-est: experimentava un gran desenvolupament industrial i urbà, amb una economia basada en el comerç i la manufactura.
  • El sud: tenia una economia predominantment agrària, centrada en les grans explotacions de cotó i tabac, treballades per esclaus d'origen africà.
  • L'oest: hi predominaven els petits grangers independents, pioners que buscaven noves oportunitats.

La Guerra de Secessió (1861-1865) i les seves Causes

La Guerra de Secessió (1861-1865) va enfrontar els estats del Nord (la Unió) amb els estats del Sud (la Confederació), que es van separar per defensar l'esclavitud i el seu model econòmic. La guerra va acabar amb la victòria del Nord, va provocar aproximadament mig milió de morts i va arrasar molts territoris, especialment al Sud.

Abraham Lincoln i l'Oposició a l'Esclavitud

Abraham Lincoln, elegit president dels EUA el 1860, s'oposava a l'extensió de l'esclavitud als nous territoris de l'oest, fet que va ser un dels detonants de la secessió dels estats del Sud.

La Reconstrucció: Abolició de l'Esclavitud i Bipartidisme

La Reconstrucció va ser la fase posterior a la guerra, durant la qual es van abolir l'esclavitud (amb la Tretzena Esmena a la Constitució) i es van intentar integrar els afroamericans a la societat. També es va consolidar el sistema de dos grans partits polítics: el Partit Republicà (predominant al Nord) i el Partit Demòcrata (amb forta presència al Sud).

Avenços i Límits de la Democràcia a Europa

Consolidació Democràtica a Gran Bretanya i França

A Gran Bretanya i França, la democràcia va anar avançant durant la segona meitat del segle XIX. Es van desenvolupar la llibertat religiosa i la d'expressió, es va aprovar el sufragi universal masculí (tot i que de manera progressiva) i van sorgir nous partits polítics que representaven diferents sectors socials.

Estratègies dels Partits Socialistes

Els partits socialistes, que defensaven els interessos de la classe obrera, van desenvolupar noves estratègies polítiques per mobilitzar els seus seguidors i difondre les seves idees, com ara l'organització de mítings, la publicació de premsa pròpia i l'ús de cartells polítics.

Limitacions a la Democràcia Plena

Malgrat aquests avenços, aquests països encara no eren democràcies plenes per dos motius principals:

  • Exclusió de les dones: les dones continuaven sense tenir reconeguts molts drets bàsics, inclòs el dret de vot. Com a resposta, van aparèixer grups de dones que es manifestaven per reclamar aquests drets, coneguts com el moviment sufragista.
  • Manipulació electoral: La pràctica generalitzada de la manipulació electoral (frau, compra de vots, caciquisme) limitava la representativitat real del sistema polític.

L'Era de l'Imperialisme i el Colonialisme

Definició d'Imperialisme: Metròpolis i Colònies

Imperialisme: és el terme que implica l'extensió del domini polític, econòmic i cultural d'un país sobre altres territoris. En aquest context:

  • Colònia: són els territoris conquerits i administrats per la potència colonitzadora.
  • Metròpoli: és el país que colonitza i exerceix el domini.

Principals Potències Colonials Europees i Mundials

Gran Bretanya i França van ser les principals potències colonials, però també van crear imperis altres països com Alemanya, Itàlia, Bèlgica, els Estats Units i el Japó.

Factors de la Ràpida Conquesta Colonial

La conquesta dels continents d'Àfrica i Àsia per part de les potències europees va ser notablement ràpida. Això es va deure principalment a la superioritat tecnològica (armament modern, vaixells de vapor, telègraf) i militar dels països colonitzadors enfront de les poblacions locals.

El Paper de les Societats Geogràfiques

Les societats geogràfiques es van crear per finançar i organitzar expedicions científiques i d'exploració a regions desconegudes, especialment a l'interior de l'Àfrica (selves, rius). Aquestes expedicions, motivades per la curiositat científica i l'afany d'aventura, sovint van precedir o facilitar la conquesta militar i l'ocupació colonial.

La Conferència de Berlín (1885) i el Repartiment

Per tal d'evitar una guerra territorial entre les potències europees a causa de la cursa per colonitzar Àfrica, el canceller alemany Otto von Bismarck va convocar un congrés internacional, la Conferència de Berlín (1884-1885). En aquesta conferència es van establir les normes per a l'ocupació i el repartiment d'Àfrica, sense tenir en compte els interessos de les poblacions natives. Un cas diferent va ser el d'Iberoamèrica, que, tot i haver aconseguit la independència política d'Espanya i Portugal durant el segle XIX, va continuar sota una forta influència econòmica (neocolonialisme) de diferents estats europeus i dels Estats Units.

Els Grans Imperis: Britànic i Francès

  • L'Imperi Britànic era el més gran del món: ocupava uns 33 milions de km² i tenia aproximadament 450 milions d'habitants. S'estenia per tots els continents.
  • L'Imperi Francès va ser la segona potència colonial: tenia una extensió d'uns 10 milions de km² i al voltant de 48 milions d'habitants, principalment a l'Àfrica i el sud-est asiàtic.

Tipologia de les Administracions Colonials

Existien diferents tipus de colònies segons el sistema d'administració:

  • Dominis: eren característics dels territoris amb un elevat percentatge de població blanca d'origen europeu (colons). S'hi instaurava un sistema d'autogovern interior, però la política exterior i la defensa depenien de la metròpoli. Exemples: Canadà, Austràlia, Nova Zelanda (dins l'Imperi Britànic).
  • Colònies d'explotació: estaven directament sotmeses a la sobirania de la potència colonitzadora, que les administrava mitjançant governadors i funcionaris. L'objectiu principal era l'explotació dels recursos econòmics. Exemples: el Congo Belga, l'Índia Britànica (en gran part).
  • Protectorats: teòricament, les autoritats natives mantenien el control de la política interior, però les potències colonials controlaven la política exterior i l'explotació de les riqueses del país. Exemples: el Marroc (protectorat francoespanyol), Tunísia (francès).
  • Concessions: eren territoris que pertanyien a un país independent, però les potències occidentals n'aconseguien la cessió temporal (sovint per períodes llargs) per controlar zones estratègiques per al comerç o l'economia (ports, zones franques). Exemple: Hong Kong (cedit a Gran Bretanya per la Xina).

Conseqüències del Colonialisme

Explotació Econòmica de les Colònies

Una de les principals conseqüències va ser l'explotació econòmica. Els països colonitzadors s'apropiaven de les terres i les convertien en grans plantacions de productes que no es podien cultivar a Europa (cacau, cafè, cautxú, cotó) o bé explotaven els minerals del subsol (or, diamants, coure). Aquesta explotació proporcionava matèries primeres barates per a les indústries metropolitanes i mà d'obra indígena barata, sovint forçada. Les autoritats occidentals generalment no fomentaven la industrialització de les colònies, mantenint-les com a proveïdores de recursos i mercats per als productes manufacturats de la metròpoli.

L'Establiment d'una Societat Racista

L'imperialisme va comportar la imposició d'una societat racista a les colònies. Els colonitzadors es consideraven superiors a les poblacions indígenes, a les quals sovint se'ls negaven drets bàsics i eren sotmeses a una forta segregació social, econòmica i política. Les idees racistes de l'època justificaven el domini colonial com una "missió civilitzadora" de la "raça blanca".

Entradas relacionadas: