Nació i Territori: Estats, Federalisme i Plurinacionalitat

Nació i Territori: Conceptes Clau

Un Estat compost es caracteritza per tenir divisions territorials internes (regions, municipis, províncies...) dins d'un estat, sigui federal o no. Aquestes divisions poden tenir poder polític (municipis) o no (comarques). Exemples d'Estat compost inclouen Alemanya, Gran Bretanya i Espanya. En contrast, un Estat unitari concentra el poder, com Grècia o Portugal.

Aquesta estructura heterogènia de l'Estat es pot explicar per les diferències de raça, ètnia, nació i poble. Per què hi ha comunitats autònomes a Espanya? Es relaciona amb la idea de poble/nació catalana, basca, gallega, etc. També es pot explicar amb raons pragmàtiques: és més fàcil organitzar un Estat si es divideix en territoris més petits.

Elements Configuradors de la Idea de Nació

Cal destacar que hi ha nacions sense Estat i Estats amb moltes nacions.

• Raça: Quan es parla de raça, s'afegeix un component ideològic. La raça es basa en les característiques físiques d'una persona. Organitzar un Estat amb raons de raça és racisme.
• Ètnia: L'ètnia es distingeix a partir de la cultura, la història, la llengua i les creences d'una persona.
• Nació: Les persones d'una mateixa nació tenen un sentiment de pertinença. En formen part de manera voluntària i s'hi senten identificades.
• Poble: És una idea ambigua. Pot referir-se a la ciutadania, a la gent que viu en un territori o a poble = nació, poble = ètnia.

L'Estat "ideal" estaria compost per un poble de la mateixa ètnia i nació. La realitat és que hi ha molt pocs països on aquestes tres característiques coincideixen.

Estat = Nació? En general, l'Estat és el que crea la nació.

• «El sentiment nacional és un plebiscit permanent.» (Renan)
• «Ius sanguinis» vs. «Ius solis»: nacionalitat per raó de sang (llinatge) o nacionalitat per raó de terra (la teva nació és la terra on neixes).
• «Nación es una comunidad humana estable, históricamente formada y surgida sobre la base de la comunidad de idioma, territorio, de vida económica y de psicología, manifestada esta en una comunidad de cultura.» (Stalin)
• «És el nacionalisme qui construeix la idea de nació i l'Estat qui la institucionalitza.» (Hobsbawm)

Tipologies de Nació: Cultural, Política i Jurídica

• Nació cultural: Idea nascuda durant el Romanticisme (finals del s. XIX), contrària a l'ideari cosmopolita. El Romanticisme busca els elements de diferenciació per identificar-se culturalment com a nació.
• Nació política: Voluntat de convertir aquests elements de diferenciació cultural en un subjecte polític propi. Aquests elements adopten identitat política, de voler «ser».
• Nació jurídica: Sotmesa a unes mateixes normes, amb els mateixos drets i deures.

Relacions entre Nació Jurídica, Política i Cultural

• Quan la Nació jurídica = Nació cultural: Es forma un Estat-nació unitari i cohesionat, sense conflictes. Ex: Grècia.
• Quan la Nació jurídica ≠ Nació política: La nació està repartida en més d'un Estat. Ex: Kurds, Israel.
• Quan la Nació jurídica ≠ Nació cultural: Es forma un Estat plurinacional estable. Ex: Suïssa, Canadà.
• Quan hi ha vàries nacions culturals i polítiques: Es forma un Estat plurinacional inestable. Ex: Espanya.

Relacions Nació-Estat

Els processos de formació dels Estats i les nacions han estat paral·lels, però no sempre s'han trobat. Els diferents Estats han trobat el seu mètode per regular el seu Estat uninacional o plurinacional.

Tipus d'Estat

• Estat Unitari

  El poder legislatiu està concentrat en un únic centre territorial. Pot haver-hi descentralització administrativa (de caràcter regional o local). Ex: França (descentralització administrativa en regions, departaments i municipis; però només l'Assemblea Nacional té capacitat legislativa).

• Estat Descentralitzat

  El poder legislatiu està repartit pel territori. Poden ser:

  • Definits jurídicament com a federals. Ex: EUA.
  • No definits jurídicament com a federals. Ex: Espanya (CCAA – totes tenen capacitat legislativa), Itàlia (Regions especials – les úniques que tenen capacitat legislativa), Regne Unit.

• Estat Confederal (actualment no n'hi ha cap)

  La diferència entre un Estat federal i un confederal és que, en un Estat federal, l'Estat cedeix la sobirania a les regions que el formen; en una confederació, els Estats s'ajunten i la sobirania la tenen ells, podent cedir competències a l'Estat confederal o no. El més semblant a una confederació és la Unió Europea, que té característiques federals i confederals. Hi ha lleis europees que són obligatòries per a tots els Estats.

Federalisme i Nació

El federalisme es pot classificar segons el seu caràcter:

• Federalisme de Caràcter Funcional

  Aquell que no està vinculat al reconeixement de realitats nacionals, sinó que sorgeix com a mètode més eficient d'organitzar el poder polític en el territori. Ex: Brasil, Argentina, Mèxic són països molt grans i és necessari dividir-los per organitzar el poder polític. No hi ha plurinacionalitat. En el cas d'Amèrica Llatina, tots els Estats grans són federals i els petits són unitaris. Índia: també és gran, però té una excepció, el Panjab (nacionalitat pròpia).

• Federalisme de Caràcter Històric

  Format pel conjunt de processos històrics. Ex: EUA, format per 13 colònies amb el seu propi govern. Alemanya: Després de la Segona Guerra Mundial, l'URSS, el Regne Unit, França i els EUA ocupen Alemanya i es divideix en la RDA i la RFA. La part occidental (RFA) inicia un règim federal perquè les potències van considerar que s'evitaria la concentració del poder polític per evitar el retorn al nazisme. Àustria, Segona Guerra Mundial.

• Federalisme d'Origen Plurinacional

  Estats políticament descentralitzats, no tenen per què ser reconeguts com a federals. Ex: Suïssa: oficialment es diu Confederació Helvètica, però és un Estat federal. És l'Estat que reconeix la seva pluriculturalitat i diversitat de llengües de manera més oberta i avançada, però no és un Estat plurinacional, ja que totes les cultures que hi conviuen se senten suïsses, tots formen part de la nacionalitat suïssa. Té 4 llengües oficials (italià, alemany, francès i romanx). Bèlgica: Estat federal format per dues realitats nacionals; els valons (francòfons) i els flamencs (neerlandòfons). Regne Unit: Escòcia, Irlanda del Nord i Gal·les són reconegudes com a nacions, però Anglaterra no es considera nació. Canadà: Quebec (francòfons) / la resta del Canadà (anglòfons). Al Regne Unit i al Canadà s'han fet referèndums recentment per si les nacions volien constituir un país separat: referèndum d'Escòcia (55% no, 45% sí) 2014, referèndum del Quebec (51% no, 49% sí) 1995.

Govern Multinivell

El Govern multinivell implica un poder repartit en regions dins un mateix Estat, amb una jerarquia vertical del poder. Ex: Govern espanyol, Parlaments de les CCAA, diputacions, municipis.

Tipus de Poder en el Govern Multinivell

• Descentralitzat: Poder dividit en competències que un poder superior reparteix a les regions. Les regions poden decidir sobre les competències que els són atorgades.
• Desconcentrat: Repartiment de funcions administratives a nivells més baixos de l'administració sense que aquestes tinguin poder decisori.

Nivells del Model Multinivell (Divisió Vertical de Poders)

• Àmbit superestatal: Unió Europea
• Estatal: Espanya
• Àmbit subestatal: Federacions, regions, autonomies, diputacions, comarques. Exemples: Catalunya (Comunitat Autònoma), Barcelona (Província), Bages (Comarca), Manresa (Municipi).

Cada nivell de poder té unes certes competències, generalment cedides per l'Estat, però depèn del territori i la seva història.

Nivell Polític vs. Administratiu

• Nivell polític: La regió té competències polítiques i els ciutadans elegeixen directament els seus representants (alcaldes, presidents...). Ex: Municipi.
• Nivell administratiu: La regió té competències administratives, però no té poder polític i els representants no són elegits directament (president de la diputació). Ex: Diputació.