Estat, Nació i Democràcia: Guia Completa de l'Organització Política

Què és un Estat? Definició i Elements Clau

Una estructura política que exerceix el poder d’organització i de govern sobre un territori i sobre les persones que hi viuen.

Elements de l'Estat

• El territori
• La població
• El poder

Nació: Concepte, Identitat i Relació amb l'Estat

Una nació és una col·lectivitat de persones amb uns signes d’identitat propis, com la llengua, la cultura, la història o el territori.

Per poder parlar d’una nació diferenciada, cal que les persones tinguin consciència que formen un grup humà amb unes característiques diferents de les d’altres grups.

La nació també fa referència al conjunt de la població en què resideix el poder de l’Estat als països democràtics.

De vegades, Estat i nació coincideixen; en altres casos, hi ha nacions que no tenen Estat o Estats que acullen més d’una nació.

Exemple: Els Kurds.

La Constitució Espanyola: Llei Fonamental de l'Estat

És la llei fonamental de l’Estat espanyol. La Constitució el constitueix en Estat social, democràtic i de dret, i en regula la seva organització política.

Per garantir la correcta interpretació de la Constitució, existeix el Tribunal Constitucional.

Organització Política d'Espanya: Monarquia Parlamentària

Espanya és una monarquia parlamentària, amb una Constitució i unes institucions que garanteixen l’Estat de dret.

El Monarca i la Monarquia Parlamentària

En una monarquia parlamentària, el monarca o rei exerceix la funció de cap d’Estat; és el màxim representant del país a l’exterior i exerceix el comandament suprem de les forces armades.

Ell té potestat per sancionar les lleis i els decrets presentats per part del Govern i del Parlament.

En les monarquies parlamentàries, el poder resideix en el poble, que l’exerceix mitjançant els seus representants en el Parlament.

Les Corts Generals: Senat i Congrés

El Parlament espanyol rep el nom de Corts Generals, les quals són elegides pels vots dels ciutadans i estan constituïdes per dues cambres:

• El Senat: És la Cambra Alta i controla l’acció del Govern mitjançant interpel·lacions i preguntes, que qualsevol dels seus membres pot plantejar al Govern.
• El Congrés: O Cambra Baixa, elegeix el president del Govern per mitjà d’una votació i controla l’acció del Govern mitjançant interpel·lacions i preguntes.

Espanya com a Estat de Dret

Espanya és un Estat de dret.

La Constitució defineix Espanya com un Estat de dret perquè tant la ciutadania com els poders públics estan subjectes al que estableix la Llei.

Les normes dictades per la col·lectivitat mitjançant els seus representants i en benefici comú no poden transgredir-se en cap cas.

Article 9 de la Constitució Espanyola: "Els ciutadans i els poders públics resten subjectes a la Constitució i a la resta de l’ordenament jurídic. (...)"

Els Fonaments de la Democràcia: Constitució i Divisió de Poders

Els Estats democràtics són els Estats en els quals la ciutadania té el poder; per tant, hi ha vies establertes perquè la ciutadania participi en la política.

Fonaments Clau de la Democràcia

1. La Constitució: És la llei fonamental d’un Estat democràtic que, posteriorment, es desenvolupa per mitjà de les lleis.

La Constitució garanteix:

• Sobirania nacional: Perquè el poble és l’única font de poder.
• Divisió de poders: Per tal de garantir determinats drets i llibertats fonamentals de l’ésser humà.
• Drets i deures dels ciutadans: Inspirats en el reconeixement dels drets humans.
• L’organització territorial: Que estableix el tipus de divisions administratives.
• La forma de l’Estat: Que pot ser monarquia (si el cap de l’Estat és un monarca hereditari) o república (si el cap de l’Estat és un ciutadà elegit com a president).

Divisió de Poders

Per evitar que una sola persona acapari tot el poder i assegurar el bon funcionament del sistema polític, un altre fonament de la democràcia és la separació de poders: legislatiu, executiu i judicial.

Organització Política i Territorial de Catalunya

Catalunya està considerada una comunitat autònoma d’acord amb el que estableix la Constitució espanyola del 1978 i l’Estatut d’Autonomia del 2006.

La Generalitat és el sistema institucional en què s’organitza políticament l’autogovern de Catalunya, i és integrada, bàsicament, pel Parlament, la Presidència de la Generalitat i el Govern.

Catalunya s’organitza territorialment en municipis i comarques, que, sense perjudici de la seva autonomia, també formen part del sistema institucional de la Generalitat.

La Participació Ciutadana: Eleccions, Referèndums i Partits

Etapes del Procés Electoral

1. Publicació del cens electoral.
2. Designació i presentació de candidatures.
3. Campanya electoral.
4. La votació.
5. L’escrutini.

Requisits per a unes Eleccions Democràtiques

1. Sufragi universal: Ha de poder votar tota la ciutadania major d’edat.
2. Periodicitat: Han de complir la llei que estableix que cada quatre anys s'han de convocar eleccions.
3. Pluralisme polític: Han de poder presentar-se totes les opcions polítiques que respectin la Constitució.
4. Llibertat: S’ha d’exercir el dret a votar sense limitacions ni coaccions.

Altres Formes de Participació i Actors

• Referèndum: Els Governs poden convocar la ciutadania inscrita en el cens electoral per aprovar o rebutjar un tema concret.
• Eleccions generals: Són les eleccions generals, les municipals i les europees.
• Els partits polítics: Es defineixen per la seva ideologia, és a dir, per les seves idees sobre la societat, l’economia, la cultura, l’educació, la sanitat, la religió, etc. Aquestes idees es concreten en el seu programa polític.
• Militants i simpatitzants: Categories de membres o seguidors dels partits.
• Dreta o esquerra?: Dreta (més conservadors), esquerra (progressistes), i partits de centre.

Organització Territorial d'Espanya: Municipis, Províncies i CCAA

L’Estat espanyol s’organitza en tres nivells principals:

1. El municipi: (Ajuntament). A Espanya n’hi ha 8.131 municipis.
2. Comarques: Les províncies estan dividides en comarques (Exemple: Segrià).
3. La província: És una entitat amb personalitat jurídica formada per l’agrupació de diversos municipis. N’hi ha 50 i la seva administració es duu a terme a través d’una diputació provincial.
4. La comunitat autònoma: N’hi ha 17 a tot l’Estat, i dues ciutats autònomes (Ceuta i Melilla).

Espanya és un Estat plurinacional, la qual cosa significa que la componen diverses nacionalitats i regions constituïdes com a comunitats autònomes i regides, cadascuna, per un Estatut d’Autonomia.

Són entitats regulades legislativament per un estatut d’autonomia que estableix les competències cedides per l’Estat que els pertoquen.

Cada comunitat té una assemblea o parlament amb funcions legislatives, un govern amb funcions executives i un president elegit pel parlament entre els seus membres.

Per contra, les comunitats no tenen una organització judicial pròpia.

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya: Història i Contingut

L’actual Estatut d’Autonomia de Catalunya va ser aprovat per les Corts Generals i posteriorment referendat pel poble català el juny de 2006.

L’Estatut de 2006 substitueix l’Estatut de Sau (1979) i estableix el sistema institucional en què s’organitza la Generalitat, les competències que li corresponen, els drets i deures dels ciutadans, el règim lingüístic i el finançament de la Generalitat, entre altres aspectes.

Poder Legislatiu: Elaboració i Aprovació de Lleis

Elabora i aprova les lleis. En els estats democràtics, sol estar representat per un parlament o congrés, elegit per la ciutadania.

Poder Executiu: Aplicació i Compliment de Lleis

Aplica i fa complir les lleis. L'exerceix el govern, encapçalat per un president o primer ministre, segons el sistema polític.

Poder Judicial: Interpretació i Garantia de Compliment de Lleis

Interpreta les lleis i garanteix que es compleixin. És executat per jutges i tribunals independents.