L'Estat i la Nació: Conceptes, Tipus i Organització

L’Estat i la Nació

L’estat és la unitat política i administrativa superior que regeix un territori i a l’autoritat del qual estan sotmesos els seus habitants.

La nació es defineix com un grup nombrós de persones que comparteixen uns trets comuns, com la llengua, història, religió, tradicions, i tenen un sentiment de pertinença a un territori i la consciència de ser un grup diferencial.

Exemples: Anglaterra, Escòcia, Gal·les i l’Ulster.

Components de l’Estat

1. Territori: sobre el qual l’estat exerceix el seu poder. Aquest territori està delimitat per unes fronteres.
2. Població: que viu al territori d’un estat és el conjunt dels ciutadans d’aquest estat.
3. El poder: per regular el territori i la població, l’estat dicta un conjunt de lleis que han de ser obeïdes per les persones i organitzacions de l’estat.

L’estat crea un conjunt d’institucions per fer efectives les funcions de l’estat (policia, exèrcit, cos diplomàtic, conjunt de funcionaris...).

Funcions de l’Estat

1. Mantenir l’ordre públic (cossos i forces de seguretat).
2. Defensar el territori i els seus ciutadans (l’exèrcit).
3. Establir relacions internacionals (ambaixades i consolats).
4. Elaborar lleis que regulen el funcionament del mateix estat.
5. Proporcionar serveis essencials (educació, sanitat...).
6. Regular l’economia i les relacions laborals.

L’Estat del Benestar

Hi ha un estat de benestar o estat social quan els governs intervenen en l’economia i en la societat per aconseguir que tots els ciutadans tenguin un nivell de vida digna i es redueixin les desigualtats socials.

Els estats socials estableixen serveis de salut i educació gratuïts per a tothom, concedeixen subsidis als aturats, pensions als jubilats i fixen un salari mínim.

Actualment, l’estat del benestar només existeix als països desenvolupats.

Els Estats Democràtics

La paraula democràcia procedeix de: demos (poble) i cratos (govern), significant "govern del poble".

Característiques d’un Estat Democràtic

1. La participació dels ciutadans: consisteix en l’elecció d’uns representants que governen en nom dels ciutadans.

   Les eleccions democràtiques han de complir uns requisits:

   • Tots els ciutadans (majors d’edat) han de poder votar.
   • Tots els partits es poden presentar a les eleccions.
   • Tots poden exposar el seu programa lliurement.
   • Les eleccions s’han de convocar periòdicament.
   • S’ha de garantir la transparència dels resultats.
   • Els partits que perden les eleccions formen oposició, controlen el govern i proposen alternatives.
2. La separació de poders: el poder està repartit per evitar que una persona o institució controli tot l’estat:
   • Poder legislatiu: el parlament, encarregat d’aprovar lleis.
   • Poder executiu: el govern s’ocupa d’aplicar lleis i administrar el país.
   • Poder judicial: els jutges, vetllar pel compliment de les lleis.

   La separació de poders garanteix protecció als ciutadans dels abusos d’autoritat.

3. L’estat de dret: les lleis han de ser respectades per tothom. Hi ha una llei màxima, la constitució, on es defineixen els deures i drets dels ciutadans i es posa límit al poder de les institucions. En cas que un govern vulneri els drets d’una persona o institució, es pot recórrer als jutges.

Les Dictadures

Una persona o grup (l’exèrcit...) concentra a les seves mans tots els poders de l’estat. Moltes vegades hi han arribat de forma violenta, mitjançant un cop d’estat o una guerra/revolució.

En les dictadures, els ciutadans no participen en el govern i, a més, no es reconeixen ni es respecten els drets humans ni les llibertats.

La major part dels països del món són dictadures o falses democràcies (dictadures encobertes).

Monarquies i Repúbliques

Segons qui ocupi el cap de l’estat, poden ser:

• Monarquies: el cap de l’estat és un rei que posseeix el càrrec per dret de naixement i el transmet als fills.

  Si l’estat és democràtic, es diuen monarquies parlamentàries.

• Repúbliques: el cap de l’estat és un president. A les repúbliques democràtiques, el president és elegit pels ciutadans.

Estats Laics, Confessionals i Teocràtics

Segons el lloc que ocupi la religió, els estats poden ser:

• Laics: hi ha una separació total entre l’estat i la religió. Les lleis civils no es basen en cap doctrina religiosa. Els ciutadans poden practicar la seva religió en privat o no practicar-ne.
• Confessionals: hi ha una religió oficial que gaudeix de privilegis sobre les altres. Quan l’estat confessional és una dictadura, hi està prohibida la pràctica de les altres religions (no oficials).
• Teocràcies: hi ha una única religió reconeguda i, a més, la seva doctrina es converteix en la llei civil. Els religiosos tenen també l’autoritat política (ocupen el govern). Les altres religions estan prohibides.

Organització Territorial de l’Estat

Normalment, els estats s’organitzen en unitats territorials menors: municipis, províncies, comunitats autònomes...

El poder de l’estat es reparteix entre aquests territoris amb la finalitat de facilitar el govern.

Per tant, hi ha dues classes d’institucions de govern:

• Les institucions d’àmbit estatal (les seves decisions afecten tot el territori de l’estat).
• Les institucions d’àmbit local o regional (les seves decisions afecten només al municipi o regió).

Estats Centralitzats

Són aquells estats on les institucions locals i regionals depenen de les institucions estatals. L’administració central governa tot el territori. Els funcionaris locals i regionals són elegits per l’administració central.

Estats Descentralitzats

Són els estats on les regions tenen institucions pròpies amb competències sobre urbanisme, educació, sanitat... que afecten únicament al seu territori.

Són els ciutadans de la localitat o regió els qui elegeixen els membres dels governs i parlaments locals i regionals (exemple: Alemanya).

Relacions entre Estats i Organitzacions Internacionals

Les Relacions entre els Estats

Tots els estats necessiten establir relacions amb altres estats. Normalment, aquestes relacions són pacífiques (intercanvis culturals, comercials, tractats, pactes i convenis d’ajuda i cooperació...).

Les Organitzacions Internacionals

Per tal de resoldre o evitar aquests conflictes, els estats sol·liciten la mediació dels organismes internacionals.

N’hi ha que tenen un abast mundial (l’ONU) i d’altres que només agrupen països d’una zona determinada (la UE o la Lliga Àrab).

N’hi ha amb objectius variats (l’ONU) i altres que només tracten una sola temàtica (militar: l’OTAN; econòmica: l’OPEP).

L’ONU

L’Organització de les Nacions Unides és el principal organisme internacional de mediació entre els estats. Fundada l’any 1945 després de la Segona Guerra Mundial. En l’actualitat, 192 països formen part d’aquesta organització.

L’ONU té tres objectius:

1. Defensar els drets humans: s’ha plasmat en la Declaració Universal dels Drets Humans (1948). Tots els membres de l’ONU els han de respectar.
2. Mantenir la pau: per això emet resolucions de compliment obligat per als països involucrats en un conflicte. També tenen la facultat d’organitzar missions de pau en països en conflicte.
3. La cooperació internacional: per la qual compta amb organismes especialitzats en matèries concretes com:
   • la FAO (agricultura i alimentació)
   • la UNESCO (educació i cultura)
   • l’OMS (salut)
   • l’OIT (relacions laborals i treball)
   • el Banc Mundial (assistència financera)
   • la UNICEF (infància)
   • Acnur (agència per als refugiats)

Punts febles de l’ONU:

• Tenen dret de veto a decisions: Estats Units, Rússia, Regne Unit, França i Xina.
• No té finançament ni exèrcit propi, depèn d’aportacions dels estats membres.

Tipus de Conflictes

• Conflictes econòmics: tenen lloc quan xoquen els interessos econòmics o polítics de dos o més països.
• Conflictes militars: en els casos més greus, aquests desencontres poden derivar en guerres terribles.

El Terrorisme

El terrorisme és un conflicte en la qual un estat s’enfronta a grups armats que empren la violència indiscriminada contra la població i les institucions amb intenció d’aterroritzar-les i sotmetre-les al seu domini. Des de l’11 de setembre de 2001 (atac d’Al-Qaeda contra els EUA) començà el terrorisme global. Aquest presenta els següents trets:

• té una estructura internacional.
• els seus objectius són internacionals.
• té un fort component de fanatisme religiós.
• actua a qualsevol part del món i du a terme accions indiscriminades, sagnants i amb un gran valor simbòlic.

L’Estat Espanyol

El Sistema Polític

Segons la constitució de 1978, Espanya és un estat:

• social perquè l’estat intervé en la vida pública per fer més justa la societat.
• democràtic perquè els ciutadans participen en el govern.
• de dret perquè es reconeixen una sèrie de drets als ciutadans.

Les Principals Institucions

Les principals institucions de l’estat són:

• La Corona: Espanya és una monarquia parlamentària, el rei és el cap de l’estat (no té poders de govern) i té funcions simbòliques com a representant de l’estat.
• Les Corts Generals o Parlament: representen el poble espanyol i estan formades per dues cambres (Congrés dels Diputats i Senat). Exerceixen el poder legislatiu (elaborar lleis, aprovar el pressupost i controlar l’acció de govern).
• El Govern: compost pel president i els ministres, exerceix el poder executiu (governar d’acord amb les lleis).
• Els tribunals i jutjats: tenen el poder judicial, encarregat de fer complir les lleis.

L’Organització Territorial

Espanya s’organitza territorialment en:

• Municipis: hi ha més de 8100 municipis governats per un ajuntament constituït pel batle i els regidors.
• Províncies: els municipis s’agrupen en 50 províncies el govern de les quals s’encomana a les diputacions provincials (Cabildos o Consells per a les illes).
• Comunitats Autònomes: les províncies s’agrupen en 17 comunitats autònomes i 2 ciutats autònomes (Ceuta i Melilla).

Cada comunitat té el seu estatut d’autonomia en el qual es recullen les competències (matèries sobre les que pot decidir) transferides per l’estat i les institucions de govern pròpies.

L’administració central conserva a les CCAA algunes competències que exerceix mitjançant el delegat de govern (representa en una autonomia el govern central, dirigeix l’administració central en aquest territori i coordina les relacions entre les administracions del govern central i del govern autonòmic).

Les Comunitats Autònomes: Contrastos Territorials

Les Desigualtats entre els Territoris

A pesar del principi de solidaritat interregional que garanteix la Constitució espanyola, persisteixen grans diferències:

• d’extensió: Castella i Lleó és la més extensa (representa el 20% de la superfície total d’Espanya) mentre que les Illes Balears és la més petita (l’1% del total).
• de població: la població espanyola es concentra a la costa i a la zona de Madrid mentre que a la resta de l’interior són molts els territoris quasi despoblats. Aquesta desigualtat en la distribució de la població s’està intensificant.
• de riquesa: les CCAA més desenvolupades són el País Basc, Madrid, Navarra i Catalunya; les menys desenvolupades són Extremadura, Andalusia, Castella-la Manxa i Múrcia.

Les Illes Balears: Organització Política

L’antic Regne de Mallorca fou creat pel rei Jaume I després de la conquesta i victòria sobre els musulmans l’any 1229. Les institucions de govern creades llavors perduraren fins que foren abolides després de la guerra de Successió pel rei Felip V mitjançant el decret de Nova Planta de 1716 (que imposava a les Balears les lleis, institucions i llengua de Castella).

Després de la restauració democràtica iniciada el 1975, s’aprovà l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears el 1983 (fou reformat el 2007) que defineix les institucions d’autogovern així com les seves competències.

Les Institucions d’Autogovern

Les institucions d’autogovern són:

• El Parlament: compost per 59 diputats, representa el poble de les illes, exerceix la funció legislativa, aprova els pressuposts i controla l’acció de govern.
• El President de les Illes Balears: és elegit pel Parlament i anomenat pel rei.
• El Govern de les Illes Balears: és l’òrgan col·legiat que exerceix les funcions executives i administratives. Els seus membres (els consellers) són elegits pel president.
• Els Consells Insulars: són les institucions de govern de cada una de les illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera).

Algunes de les nostres senyes d’identitat són: la llengua pròpia (el català), les banderes (i altres símbols) de la comunitat i de cada illa, l’organització territorial en illes amb els seus consells (la insularitat)...

L’Organització Territorial de les Balears

• Les Illes Balears estan dividides en quatre illes amb consell insular: Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. Cada consell insular està format per uns consellers elegits pels votants de cada illa per a quatre anys. Entre ells es tria el President del Consell insular.
• El territori de cada illa està dividit en municipis (67) regits per un ajuntament (Formentera només en té un, Sant Francesc, que també fa les funcions de Consell Insular). Els ajuntaments, constituïts per un batle i uns regidors, estan obligats per llei a donar una sèrie de serveis als seus veïns (enllumenat, recollida de fems, seguretat, transport...). A vegades, diversos municipis s’agrupen en mancomunitats per dur a terme conjuntament aquests serveis.
• El territori de Mallorca i Menorca també es divideix en comarques, conjunt de municipis amb uns trets geogràfics (físics, paisatgístics, econòmics...) molt semblants entre si i diferenciats de la resta. Les comarques naturals de Mallorca són: Palma, Ponent (Pariatge), Tramuntana, Raiguer, Nord, Pla, Migjorn i Llevant.