Música Vocal del Renaixement: Formes i Estils Clau

El Mestre de Capella: Rol i Funcions

• El **Mestre de Capella** (en esglésies i escoles de música sacra) era organista, compositor i director de cor. La seva funció incloïa "ensenyar als alumnes".

L'Ars Nova i el Retorn a la Simplicitat

• L'**Ars Nova** (caracteritzada pels seus *excessos*) va durar fins al segle XV, moment en què es va retornar a la simplicitat.

Cànons Imitatius: Tècniques Compositives

• **Cànons Imitatius**:
  • Per **augmentació** (doblar el valor de les notes).
  • **Moviment retrògrad** (melodia al revés).
  • **Moviment contrari** (si una veu augmenta una 3a, l'altra descendeix una 3a).

Escoles Musicals Destacades del Renaixement

• **Escoles destacades**: la *Francoflamenca* i la de *Borgonya*.

Música Vocal Religiosa del Renaixement

El Motet: Definició i Evolució

• El **Motet**:
  • Es defineix al segle XV com un cant polifònic d'extensió regular, amb text sobre qualsevol matèria. Va inspirar les varietats del repertori polifònic religiós.
  • Destaca el motet de *Palestrina*.

La Missa: Estructura i Compositors Clau

• La **Missa**:
  • Basada en el motet.
  • Construïda a partir d'un cant gregorià o d'una cançó profana. Mantenia el títol de la cançó en què s'havia basat.
  • *Palestrina* escriu misses serenes i equilibrades.

Coral Luterana i Himne Anglicà: Música Protestant

• La **Coral Luterana**: cant sagrat de les esglésies protestants alemanyes, fet per ser cantat pels fidels durant la cerimònia. *Martí Luter* va contribuir significativament al seu desenvolupament. Compositors com *Bach* en van ser grans exponents.
• L'**Himne Anglicà**: composició per a cor acompanyat amb solistes (i més tard instruments) o sense, interpretat durant l'ofici religiós de l'Església Anglicana. Equival al motet catòlic.

Música Vocal Profana del Renaixement

Diferències entre Música Profana i Religiosa

• **Diferències de la música profana respecte a la religiosa**:
  • Textos en llengua vulgar, no en llatí.
  • Tendència cap als modes menor i major actuals.
  • Temes originals (no s'utilitzen melodies existents).
  • Composicions per a veus solistes acompanyades d'instrument.
  • Les formes varien segons els països, però van confluir en la *cançó* i el *madrigal*.
  • És fixa la disposició de les veus del cor: soprano, contralt, tenor i baix.

Polifonia Profana a Itàlia: Formes Clau

• **Polifonia profana a Itàlia**:
  • La **Frottola**: 4 veus en estil vertical (sil·làbic), amb la melodia a càrrec de la soprano. Es cantaven en festes socials i tractaven d'assumptes satírics o eròtics.
  • La **Villanesca**: similar a la frottola, però més elaborada.
  • El **Madrigal**: composició de 3 a 6 veus sobre un text culte. Deriva de la frottola, del motet i de la *chanson* francesa. Va ser la forma més important de la polifonia civil renaixentista i seria desplaçat al segle XVII per l'òpera. Presenta 3 períodes:
  1. **1r període**: similar a la frottola (estil vertical, homofònic, amb la veu superior portant la melodia). No té tornada i es basa en textos de poetes cèlebres (*Petrarca*). *Costanzo Festa* n'és un principal representant.
  2. **2n període**: el *madrigal clàssic*. Estil més horitzontal i polifònic, amb 5 veus igualment importants i una gran preocupació per plasmar musicalment el caràcter de la poesia. *Palestrina* n'és un principal representant.
  3. **3r període**: el *madrigal dialogat o dramàtic* (transició de la polifonia a l'homofonia amb un caràcter més dramàtic i virtuosístic gràcies als solistes). La dificultat de plasmar els sentiments individuals a través d'un cor o veus va requerir la introducció de solistes. Es va produir la substitució del conjunt vocal, excepte la veu principal, per instruments. *Claudio Monteverdi* és un exponent clau d'aquest període.