Música: Romanticisme i Segle XX - Característiques i Canvis
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Música
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,55 KB
La Música en el Romanticisme i el Segle XX
Característiques de la Música Romàntica
En el Romanticisme les formes instrumentals es fan més lliures. La música romàntica presenta alhora una altra cara, més íntima i recollida, que es realitza en composicions curtes d'instrumentació senzilla i molt sentimentals. La música de cambra, les petites formes per a piano i el lied es toquen en els salons de les cases burgeses.
Canvis Socials i l'Artista Romàntic
Canvis socials en el romanticisme:
- Es produeix un canvi de mentalitat de la societat pel que fa a la percepció de l'artista: passa de criat a geni, d'artesà a artista.
- Es generen noves fonts d'ingressos.
- Neix el gran públic musical.
- Sorgeix una nova esclavitud: la dels gustos del gran públic.
L'Expressió Emocional en el Romanticisme
Durant el romanticisme la música cerca l'expressió de les emocions d'una manera molt més intensa i personal.
Com Aconsegueix Intensitat la Música Romàntica
Com aconsegueix la música ser tant intensa:
- Gust pel virtuosisme.
- Melodies belles i apassionades.
- Ús molt flexible del moviment i la pulsació.
- Gran riquesa d'efectes de matís.
- L'harmonia s'enriqueix amb els canvis de tonalitat.
- Augmenten les possibilitats tímbriques.
- Les formes aconsegueixen una gran duració.
- El resultat és una música d'un caràcter molt marcat.
La Música en la Primera Meitat del Segle XX
Context Social i Cultural del Segle XX
La primera meitat del segle XX és un període agitat a causa de les guerres i la progressiva instauració de les democràcies. La segona meitat es caracteritza per la gran industrialització, els avenços tecnològics i la globalització. Aquests aspectes han modificat d'una manera ràpida i profunda les formes de vida, de pensar i d'entendre l'art.
La Música com a Reflex de la Societat
Reflecteix els canvis de la societat i les seves inquietuds. No busca ser agradable, sinó retratar el nerviosisme del moviment a través de noves maneres d'expressió. La inquietud intel·lectual dels creadors d'aquesta època els duu a buscar nous camins.
La Cerca de Noves Formes d'Expressió
S'havien compost obres tan perfectes en el segle XIX, que van voler trobar noves formes de compondre trencant totalment o parcialment amb la manera d'utilitzar els elements de la música i buscant noves possibilitats de jugar amb el so.
La Recepció del Públic a la Música del Segle XX
Aquesta música és entesa per una minoria desperta que:
- Valoren els esforços per trobar un nou llenguatge.
- Senten curiositat per veure com es plantegen això els compositors i com ho resolen.
- No pensen en la música com allò que és bonic, sinó com la recerca de noves i originals sensacions sonores.
El gran públic, que busca un plaer més fàcil, no tan intel·lectual, no gaudeix amb aquesta nova música. Es produeix una clara separació entre la música comercial i fàcil, i la música experimental.
Compositors Clau i les Seves Innovacions
- Stravinsky revoluciona l'ús del ritme.
- Schönberg revoluciona el tractament de la melodia i l'harmonia.
- Bernstein va inaugurar una forma molt rica de compondre: fusionar els diversos estils que coneixia.