Música Romàntica: Característiques, Formes i Compositors Clau

Característiques de la Música Romàntica

La música romàntica es caracteritza per expressar sentiments profunds, amb dues tendències principals: una de grandiloqüent i una altra més intimista. Alemanya és el país capdavanter en música instrumental i Itàlia en música vocal. Hi ha un interès marcat per l'Edat Mitjana.

Melodia i Ritme en el Romanticisme

• Melodia: Eix vertebrador i expressiu

  L'eix vertebrador de la música romàntica, amb un gran poder expressiu, empra frases senzilles.

• Ritme: Al servei de l'expressivitat

  Està al servei de l'expressivitat, amb un ritme lliure i, de vegades, amb una certa complexitat.

Dinàmica, Textura i Harmonia

• Dinàmica: Indicacions detallades

  El compositor escriu tota classe d'indicacions (intensitat, ritme, caràcter).

• Textura: Convivència de polifonies

  Conviuen les tres classes de textura polifònica: melodia acompanyada, l'homofònica i la contrapuntística.

• Harmonia: Teixit dens i complex

  Teixit harmònic més dens i complex.

Gènere, Forma i Timbre

• Gènere: Predomini profà

  Predomina la música profana sobre la religiosa.

• Forma: Llibertat creativa

  El compositor crea formes més lliures i obertes que li permeten deixar volar la fantasia.

• Timbre: Instrumental sobre vocal

  Predomini de la música instrumental sobre la vocal.

Característiques Estètiques del Romanticisme

• La música és un mitjà per expressar els sentiments més íntims de l'ésser humà.
• La font d'inspiració és el món interior i les èpoques i terres llunyanes i llegendàries.
• El contingut prevalia sobre la forma.

Música Instrumental Romàntica

Tots pensaven que la música arriba on no arriben les paraules, per això s'exalta la música instrumental. El Romanticisme va exaltar la figura del virtuós instrumental. Cal destacar Chopin i Franz Liszt al piano, i Paganini al violí. Els romàntics potenciaren el so dels metalls.

Instruments Clau del Romanticisme

• El Piano: L'instrument de moda

  El piano era l'instrument de moda; a totes les cases burgeses hi havia un piano. Aquest segle va donar la més gran literatura pianística de la història. Cal destacar Chopin, Schumann i Liszt.

• Perfeccionament dels instruments

  La construcció d'instruments es va industrialitzar cada vegada més enfront dels procediments artesanals. Gràcies al sistema de vàlvules i a les claus, l'afinació va ser més precisa. Un innovador destacat va ser Adolphe Sax.

L'Orquestra Simfònica Romàntica

La gran orquestra pren molta importància. La complexitat creixent de les partitures orquestrals fa que la figura del director d'orquestra sigui cada vegada més necessària.

Formes Instrumentals Romàntiques

Música Orquestral Romàntica

• La Simfonia Romàntica

  Consta de quatre moviments, el primer en forma sonata. Està considerada com la pedra de toc de les capacitats compositives d'un músic. Per això, es cultiva cada vegada menys.

• La Música Programàtica: Poemes Simfònics

  Les obres programàtiques són les que segueixen un tema o argument literari (com les d'Hector Berlioz). Dins la música programàtica, la forma més important és el poema simfònic, el qual és una obra d'estructura lliure, per a gran orquestra i inspirada en elements poètics i descriptius.

• El Concert Romàntic

  Manté els tres moviments tradicionals. Es componen molts concerts per a orquestra i instrument solista.

Música Vocal Romàntica

Música Profana Vocal

• El Lied: Cançó de recital

  En alemany significa "cançó de recital", una cançó en la qual la melodia és cantada per una veu, amb acompanyament de piano. Els compositors utilitzen textos poètics en alemany.

  • Lied estròfic: A, A1, A2
  • Lied ternari: ABA
  • Lied rondó: ABACA

• L'Òpera Romàntica

  Era l'espectacle preferit de la burgesia del segle XIX, perquè expressava de manera extraordinària els ideals romàntics.

  • Òpera Italiana: Tres corrents principals: Bel Canto, Verisme (Puccini, Giuseppe Verdi) i l'òpera còmica.
  • Òpera Alemanya: (Wagner, amb el seu leitmotiv).
  • Òpera Francesa: (Bizet).

• La Sarsuela

  És una obra dramàtica i musical pròpia d'Espanya, que té fragments instrumentals, cantats i parlats.

Música Religiosa Romàntica

Missa i oratori. Els cants d'ofici i de la missa i els motets solen ser obres aïllades dels compositors. La pensen per a sala de concerts. Es tracta de mostrar una religiositat humana, de caràcter universal. En els oratoris, el més característic és la utilització del cor.

La Música al Servei de l'Expressió

Melodia Acompanyada Expressiva

Les melodies encara són clares i senzilles. L'intèrpret, per indicació del compositor, utilitza la tècnica del tempo rubato.

Cromatismes i Modulació

• Cromatismes: Tensió i ambient suggeridor

  Són molt utilitzats en el Romanticisme com a notes de pas o com a dissonàncies que creen tensió. Tenen l'objectiu de formar un ambient sonor suggeridor i sentimental.

• La Modulació: Canvi de color

  Aquest recurs, juntament amb el dels cromatismes, proporciona a la música romàntica un canvi de color.

Compositors Destacats del Romanticisme

• Beethoven
• Berlioz: Simfonia fantàstica
• Bizet: Carmen, L'Arlésienne
• Johannes Brahms: Danses hongareses
• Frédéric Chopin: Estudis, Preludis, etc.
• Liszt
• Felix Mendelssohn: Romances sense paraules, El somni d'una nit d'estiu
• Offenbach: Els contes de Hoffmann
• Puccini: La Bohème, Tosca, Madama Butterfly, Turandot
• Rossini: El barber de Sevilla, Guillem Tell
• Schubert: La bella molinera, Viatge d'hivern
• Robert Schumann: Papillons, Carnaval, Escenes d'infants, Estudis simfònics
• Giuseppe Verdi: Nabucco, Rigoletto, Il trovatore, La traviata, Aïda
• Wagner: L'anell dels Nibelungs