La Música Postromàntica: Bruckner, Mahler i Strauss

La Música Postromàntica

El moviment postromàntic es desenvolupa durant els darrers anys del segle XIX.

• Segueix la gran tradició simfònica heretada especialment de Brahms i Wagner. Del primer, en cerca la perfecció formal; del segon, la grandiositat.
• Viena continua essent el centre musical; per això, també s'anomena "Escola de Viena".
• El Postromanticisme desembocarà directament a l'Expressionisme, que no defuig la realitat, com feien els romàntics, sinó que hi entra per oferir-nos la situació dramàtica i angoixada de l'època.

Principals autors postromàntics

Anton Bruckner (Ansfelden, Àustria, 1824 – Viena, 1896)

Va aprendre les primeres nocions musicals amb el seu pare, mestre d'escola. Als 12 anys, va entrar en un monestir on va aprendre cant, piano i contrabaix. Als 17 anys, el van nomenar ajudant d'un famós professor. Per guanyar-se la vida, tocava el piano a balls, noces i festes religioses. En el temps lliure, composava.

Als 32 anys, va aconseguir la plaça d'organista de la catedral de Linz; 12 anys més tard, va entrar com a professor al conservatori de Viena, on va ensenyar teoria musical i orgue.

De la seva música, es valoren les melodies, molt variades, els seus ritmes plens de força i vitalitat, i la facilitat per combinar ambdós elements. Se li critica la poca claredat en l'harmonització, que resulta ampul·losa i grandiloqüent.

Obres: 9 simfonies; obres per a orgue.

Gustav Mahler (Kalist, Bohèmia, 1860 – Viena, 1911)

Compositor i director d'orquestra. Va tenir una vida molt desgraciada; de petit, va veure morir tots els seus germans per diverses malalties. Forma part de l'Escola de Viena.

Va escriure 9 simfonies de gran duració i amb necessitat de molts músics (excepte dues, que són 'normals'). Una d'elles –la 8ena– rep el nom de “Simfonia dels mil” i necessita dos cors mixtos, un cor infantil, vuit solistes i una enorme orquestra.

A través de les seves composicions, volia transmetre un sentit místic i transcendental de la vida. Deia: “Totes les meves obres són anticipacions d'una vida futura”.

Amb la seva música, volia expressar els grans problemes de l'univers, de la vida i la mort.

Altres obres: La cançó de la terra, Kindertotenlieder.

Richard Strauss (Munic, 1864 – Garmisch, 1949)

De família de músics. Als 6 anys, va composar una polca i una cançó de Nadal. Abans de fer 17 anys, va estrenar la Simfonia en re menor, que fou elogiada per Brahms.

Va ser director de l'Òpera de la cort de Weimar i de l'Òpera de Berlín. A partir de 1917, va dirigir la Hochschule für Musik –Escola superior de Música– de Berlín.

Obres:

• 8 poemes simfònics: Don Juan, Don Quijote, Així parlà Zaratustra, Les entremaliadures de Till Eulenspiegel...
• 15 òperes: Salomé, Elektra, El cavaller de la rosa...