Música Medieval: El Cant Gregorià, Origen i Formes

Música Medieval: El Cant Gregorià

La música medieval és un període fascinant de la història musical, marcat per figures influents i l'aparició del cant gregorià.

Figures Clau de la Música Medieval

Boeci i "De institutione Musica"

Boeci (c. 480–524 o 525) va ser un filòsof i teòric de la música romà. La seva obra De institutione Musica (c. 525) és un tractat de música molt important i influent durant molts segles, que va transmetre el coneixement musical grec a l'Edat Mitjana.

Guido d'Arezzo i les Notes Musicals

Guido d'Arezzo (c. 991/992 – després de 1033) va ser un monjo benedictí italià i musicòleg del segle XI.

• Va inventar la mà musical, un sistema mnemotècnic per recordar la relació entre les notes.
• Se li atribueix la invenció del nom de les notes (Ut, Re, Mi, Fa, Sol, La) a través de l'Himne a Sant Joan (c. 1025):

Ut queant laxis
REsonare fibris
MIra gestorum
FAmuli tuorum
SOLve pollutis
LAbii reatum
Sancte Ioannes

El Cant Gregorià

El cant gregorià és el tipus de música més representatiu de l'Alta Edat Mitjana.

Origen i Evolució del Cant Gregorià

El seu origen s'associa a Sant Gregori el Magne, Papa (590-604), qui va organitzar la música religiosa i la va recopilar a l’Antifonari. Va reformar la Schola Cantorum (escola de cantaires, per formar mestres de cant).

El cant gregorià prové d'una mescla de música grega, llatina i jueva.

També l’anomenen “cant pla” (cantus planus, en llatí), sense ornaments.

Característiques del Cant Gregorià

• Música vocal.
• Música religiosa 100% (la seva raó d’existir és acompanyar els textos llatins de la missa i de l’ofici diví).
• Es pot considerar l’expressió sonora de l’art romànic.
• Cantat en llatí (llengua oficial de l'Església Catòlica).
• Utilitza 12 modes (escales procedents dels grecs, diferents a les actuals). Sis modes són autèntics (dòric, frigi, lidi, mixolidi, eòlic i jònic) i els altres sis, plagals (secundaris).
• Utilitza ritme anomenat “lliure”.
• Monòdic (una sola veu o melodia; tothom canta el mateix).
• A cappella (sense acompanyament instrumental. Únicament admet l’orgue a vegades).

Tipus de Cant Gregorià

• Sil·làbic: 1 nota per síl·laba.
• Pneumàtic: 2 o 3 notes per síl·laba.
• Melismàtic: més de 3 notes per síl·laba.

Formes Musicals Gregorianes

• Antífona: fórmula melòdica fonamental; cant alternat entre dues parts del cor.
• Salmòdia: cant dels salms.
• Responsori: diàleg entre el cantor i els fidels o el cor, que responen amb la mateixa melodia (exemples: Credo, Glòria).
• Al·leluia: breu cant de joia, de procedència jueva.
• Missa: cant de les parts de la missa (ordinària i de rèquiem).
• Himne: cant d’invocació (exemple: Veni Creator Spiritus); la melodia es repeteix a cada estrofa.
• Litúrgia de les Hores (o Ofici Diví): cants que varien segons les hores del dia i es solen cantar al cor dels monestirs o esglésies. Són: matines, laudes, prima, tèrcia, sexta, nona, vespres i completes.
• Seqüència: cant que segueix l’Al·leluia (exemples: Tomàs de Celano: Dies Irae; Jacopone da Todi: Stabat Mater).

Altres Compositors d'Estil Gregorià

• Venanci Fortunat: Pange lingua
• Wipo de Borgonya: Victimae paschali laudes
• Stephan Langton (Canterbury): Veni Sancte Spiritus
• Tomàs d'Aquino: Lauda Sion