Música i matemàtiques: la relació entre Pitàgores i els tubs acústics

A.10. Música mestre! Pitàgores i els tubs acústics

Relació entre música i matemàtiques: Pitàgores va dir que totes les obres musicals podien traduir-se a les matemàtiques. Monocordi: una corda tensa que quan es toca emet sons. Amb les divisions correctes s’escolten les notes musicals.

Pitàgores va deduir que la música era un conjunt de freqüències, i es propaguen a través de les ones. Aristòtil va dir que era la compressió i la descompressió de l’aire, i d’aquesta manera es va arribar als tubs sonors que es basen en la vibració de l’aire (hi ha que tindre clar que no és la vibració del material sinó de l’aire que hi ha dins del material).

El experiment de Pitàgores amb el monocordi arribaren a l’afinació pitagòrica. L’escala produïda per açò: Escala pitagòrica diatònica. Es crea una estructura que té dos tipus d’intervals (tò i semitò(mi-fa y si-do))

Fabriquen un instrument per poder representar tot això. El so es propaga per ones longitudinals i, així, es coneix a través d’una fórmula com de llarg ha de ser el tub per a emetre certa freqüència (Longitud=So/2freqüència) – (0.6*diàmetre del tub). Hem de tindre en compte que hi ha aspectes externs que poden afectar al resultat, com poden ser les ràfegues d’aire.

La freqüència és la quantitat de vibracions per segon: Freqüència menor à La divisió dona com a resultat una xifra més petita i el tub greu ha de ser gran. Freqüència major à La divisió dona com a resultat una xifra és gran i el tub agut ha de ser xicotet. També es pot vore perquè les veus femenines són més agudes i les masculines més greus.

És útil en el desenvolupament cognitiu, augmenta la creativitat, la memòria, la atenció i la concentració. Hemisferi esquerre del cervell (comprensió no lògica) relació amb les mates. Ajuda a explicar coses no visuals com el so.

Les ones longitudinals vibren en la mateixa direcció i que es propaguen, Les musicals són estacionaries, és a dir, limitades per dos punts sense tindre que estar tancades.

La música i la física tenen molta relació. La nota té una freqüència associada. D’aquesta forma es faria la música electrònica.

No és didàctic començar a aprendre música pel solfeig. És com començar a aprendre ciències per les fórmules.

A.11. Qüestionari sobre la lluna.

La Lluna té o no influència en el creixement de les plantes? Com faries l’experiment? Agafar un tipus de planta concret i vore el seu creixement segons si hi ha marea alta o marea baixa. (La variable independent seria la marea i la variable dependent seria el creixement de la planta on podríem mesurar la grandària, quantitat de fruit i/o fulles, longitud i/o massa de l’arrel.

Altre experiment Mesurar la llum de la lluna segons les fases lunars, sent aquestes la variable independent. S’analitza el creixement segons les fases i es comparen els resultats. Plantar deu llavors i les plantem en quatre moments segons les fases. Assegurar les altres condicions (llum, aigua, aire, terra). Comparar els resultats. Així, la hipòtesis seria: ¿Influeixen les fases lunars en el creixement de les plantes?

¿Quins factors influeixen en el creixements de les plantes? Els minerals de la terra (o qualsevol base amb minerals), l’aigua, l’aire (CO2 i O2), i energia solar. Fórmula de la fotosíntesis: 6CO2 + 6H2O à (per la llum) C6H12O6 (glucosa) + 6O2. Les plantes obtenen la matèria/la massa de l’aire.

A.12. Modelitza el sistema Terra Lluna amb corporització (embodiment) i tracta d’explicar perquè sempre veiem la mateixa cara

Sempre veiem la mateixa cara de la lluna perquè a més de rotar al voltant de la Terra fa una translació i pega una volta sobre ella mateixa en el mateix temps que fa una volta a la Terra. Per tant, el període de rotació i translació de la lluna es el mateix (28 dies), (rotació i translació són en sentit antihorari, cap a l’esquerra).

Hi hauria un eclipsi solar cada 28 dies però no és així perquè el plànol de la Terra i el de la lluna no són el mateix. Només es dona el eclipsi quan coincideixen els plànols estan alineats. Est i Oest funcionen igual als dos hemisferis però a l’hemisferi sud el sol indica el sud el nord.

Expo embotiment: el hidrogen en el seu estat bàsic te un electró fora del nucli de carrega negativa i un protó de carrega positiva.

El heli el seu numero atòmic es 2 i perquè te

Isòtop d’hidrogen te 3 isòtops, el propi,el deucteri i tritil

Reaccions nuclears: dos accions nuclears, de fusió i fisió.

Fusió nuclear és la unió d’àtoms hi ha dos tipus la natural ( el sòl i les estreles)i la artificial.

Experiment: per ajuntar el deuteri (un protó i un neutró) i el tríptic( 2 neutrons i un protó). Els xics representen els protons i les xiques el neutrons posteriorment, els ajuntem i haurien de pujar la temperatura aleshores es fusionarien i sobraria un neutró.

A.13. Enumera fets i raons que posen de manifest el caràcter acientífic de l’astrologia?

La importància de la astronomia va fer que es tomés part per a la religió (Els deus s’agafaren dels planetes característiques) Es pensà que l’astronomia influïa en la vida de la gent, així va nàixer l’astrologia. El zodíac son les constel·lacions per les quals passa el Sol (la trajectòria del Sol sobre les constel·lacions es l’eclíptica). Com el sol es meneja canvia al llarg de l’any. L’astrologia es prohibeix al Concili de Trento, els astres no podien influir més que els deus.

Raons del caràcter acientífic de l’astrologia: -No es semblen ni són iguals les persones que tenen el mateix signe. -Les prediccions de diferents mitjans de comunicació no coincideixen. -L’horòscop a canviar per la precessió dels equinoccis que dura 20000 anys. -Ara existeix un signe més (ofiuco).-La carta astral et diu el signe del zodíac i es planetes que pugen i baixen el dia del teu naixement. Per tant, dos persones que nasqueren el mateix dies tindrien la mateixa carta astral i deurien ser pareguts però no es cert. L’astrologia és un tim que es basa en la por davant del futur, les persones necessitem saber que va a passar.