Música litúrgica medieval i els seus estils

Context social:

Fi de l'imperi Romà d'occident al segle V

Església garanteix l'estabilitat i l'ordre social

Poc desenvolupament cultural

• Centralització a l'església (conservació i difusió del coneixement)

• Escoles monacals (trivium i quadrivium)

Reforma de Cluny (s.X) = expansió de l'art romànic

• Volen tenir menys tasques manuals i menys intromissió dels laics

• Solució: més hores d'oració (138 salms cantats diàriament a les hores canòniques) i monestirs sota jurisdicció papal

Reforma de Císter (s.XII) = retornar als idealls de S.Benet

• Canvi d'indumentària (monjos blancs)

• No menjar carn, però sí vi

• Arquitectura sòbria, només motius vegetals i formes geomètriques bàsiques

• Ora et labora de conversos i monjos (segregació racial)

Cant gregorià: Música religiosa o litúrgica?

Església:

• Música litúrgica

  • Alabanza a Dios y santificación de los hombres

• Música de caràcter religiós

  • Reflexión interior. Conciertos espirituales con fondo (creyentes y no oyentes)

Auditoris, teatres, sales de concerts i altres tipus de locals:

• Música de valor cultural pero no religiosa

  • Ambit cultural: concerts, cine, teatre…

• Música d'entreteniment

  • Divertimiento

Música litúrgica medieval

Cant gregorià (s.X)

• En llatí, llengua universal

• Simbolisme d'unificació cristiana a Europa

• Finalitat didàctica: el poble ha d'orar i contemplar

Notació:

• Neumàtica, precisió rítmica (abans adiastemàtica o in campo aperto i post diastemàtica)

• Tetragrama (Guido d'Arezzo)

Ritme

• Lliure i flexible, llunt de barres de compás, accents mecànics o mesure matemàtiques

• Inseparable música i text (prosòdic) = quironomia

• Problemàtica transcripció (accentualistes vs. mensualistes)

Textura

• Monodia (una melodia cantada a l'uníson per diverses veus)

Melodia

• Objectiu principal: la continuitat, la fluïdesa

  • Sense motius marcats

  • Sese fraseig articulat

  • Sense repeticions o pauses entre frases

• Tensió i relaxació? Limitat i sutil

  • Moviments conjunts, pocs salts melòdics (molts 2^a, bastant 3^a, i 4^a, pocs 5^a)

  • Àmbit d'8^a o 9^a, els més antics 5^a o 6^a

Melodia:

• Repòs i respiració com el punt, com ai dos punts de l'escriptura

• Aconsegueixen la intel·ligibilitat i comprensió del fraseig

• Origen a la recitació sobre una sola nota (cordes de recitació salmòdica)

• Posteriorment es van adornant i sorgeixen els 8 modes (Ocoekos)

  • Auténtico: Dórico, Frigio, Lidio i Mixolidio

  • Plagal: Hipodórico, hipofrigio, hipolidio i hipomixolidio

Harmonia

• Modal (no serà fins el Renaixement que tinguem tonalitat amb escales majors i menors)

• Finalis (darrera nota melòdica, repòs, equivalent a a tònica tonal) i reparcutio (dominant o nota 'tenor' sobre la que més s'incideix al llarg de la melodia)

• web

Timbre

• Veus masculines a capella (importància per prohibició instrumental al culte)

• Oregue (nota pedal, so rudimentari, descarnat)

  • S.XIII: intervenció del teclat (abans corredors). Pedaler al s.XIV

  • Petits. positiu i portatiu (s.XIII/XIV)

  • Cymbala (campanetes)

Forma:

• Supeditada al text

• Himnes: cant coral en honor a una divinitat (page lingua pel Corpus)

• Salms: text bíblic (a hores majors 'càntics', teexts no bíblics)

• Antífones: breu passatge de la Sagrada Escriptura, cantat/resat abans i després dels salms i cants d'hores canòniques. Relació amb l'ofici propi del dia

• Seqüència: originalment similar als himnes i sil·làbiques: posteriorment, melismàtiques i flexibles amb el text. Interpretades després de l'Alelluia

Forma d'interpretació

• responsorial: Alternança d'un solista (schola cantorum) i un cor dels fidels

• Antifonal: Alternança de dos cors

• Directe: Només hi ha un solista o un cor

Estil melòdic segons la relació amb el text

Sil·làbica:

• Neuma per síl·laba

Neumàtic:

• Síl·laba per cada 2 o 3 neumes

Melismàtic o florit:

• Successió de diverses neumes per síl·laba

Misa:

tipus de misa:

ordinària i missa de difunts