Música del Segle XX: Moviments, Característiques i Evolució

Context Històric i Musical

El segle XX va estar marcat per dues guerres mundials que van dividir el món en dos blocs principals: 1) països amb economia de mercat i 2) països amb economia socialista, amb idees revolucionàries i esdeveniments polítics, socials i culturals significatius.

Divisió de la Música del Segle XX

La música del segle XX es pot dividir en dues grans meitats:

• Primera Meitat: Caracteritzada per moviments com el Postromanticisme (amb més dissonàncies, cromatismes, modulacions i llibertat compositiva), l'Expressionisme, el Dodecafonisme, el Serialisme, l'Impressionisme, el Nacionalisme (que va derivar cap al Primitivisme) i el Populisme.
• Segona Meitat: Marcada pel Serialisme Integral, l'ús de la tecnologia, la música popular i la música aleatòria.

Característiques Generals de la Música del Segle XX

• Estructures: Absència d'estructures melòdiques i harmòniques convencionals.
• Dinàmica: Ampliació de les possibilitats dinàmiques.
• Tonalitat: Dissolució de la tonalitat tradicional.
• Ritme: Sovint constant, sense una pulsació mètrica definida.
• Melodia: Desaparició de la frase melòdica; alguns compositors utilitzen els dotze sons simultàniament.
• Harmonia: La dissonància s'utilitza com a recurs expressiu. No hi ha distinció clara entre so i soroll.
• Forma: Desaparició de les formes tradicionals. Monodia, on cada nota pot generar acords i ritmes.
• Instrumentació: Incorporació de nous instruments i aparells electrònics.

Primera Meitat del Segle XX: Moviments Clau

Nacionalisme Musical

Els compositors nacionalistes comencen amb influències externes, però després evolucionen de manera autònoma, creant estils nous. Busquen l'essència del poble en la riquesa melòdica, les llegendes del folklore i la llengua pròpia.

El Nacionalisme musical, fusió de música romàntica i folklore, té dues etapes principals:

• 1850-1900: Primer Nacionalisme (Romanticisme + Folklore). Destaquen tres escoles: la russa, la bohèmia i l'escandinava.
• 1900-1950: Segon Nacionalisme (Romanticisme + Folklore + Elements musicals del segle XX). Destaquen l'escola hongaresa i l'espanyola.

Postromanticisme (Finals del Segle XIX)

• Estètica: Prolongació de les formes i l'estètica romàntiques.
• Harmonia: Molt complexa, arribant al límit de l'exaltació de la individualitat i els estats anímics personals.
• Llibertat Creativa: El compositor gaudeix de més llibertat per crear, valorant-se l'originalitat i la innovació.
• Rol del Director: El director musical assumeix un paper clau, marcant la pulsació, dirigint i extraient la intencionalitat de cada instrument.
• Sonoritat: So ampli i grandiós, sovint gràcies al suport de la burgesia.

Primitivisme

• Folklore: Rescat del folklore amb un llenguatge modern.
• Ritme: Incorporació de mètriques i accentuacions irregulars.
• Instrumentació: Major ús de la percussió.
• Harmonia: Escales modals, i harmonia politonal i atonal.

Impressionisme (França, Segle XIX)

• Focus: Preocupació pel tractament i la plasmació de la llum.
• Estètica: Fugida del Romanticisme, buscant suggerir cromatismes, jocs de llum i imatges.
• Característiques Musicals: Música programàtica amb ús d'acords dissonants, escales exòtiques, exploració de combinacions inusuals de timbres, ritmes fluids, textures tènues i efectes subtils de llum i ombra.

Expressionisme (Atonal, Finals del Segle XIX)

• Expressió: Expressa la distorsió de les formes i l'irracionalisme del contingut.
• Harmonia: Inicialment utilitza harmonies cromàtiques, i posteriorment les dotze notes. Harmonies extremadament dissonants.
• Melodia: Línies melòdiques disjuntes i frenètiques, amb grans salts.
• Dinamisme: Contrastos violents i expressius. Instruments executats amb força i tensió.

Dodecafonisme

Creació d'una sèrie de 12 notes diferents de l'escala cromàtica, on cada nota té la mateixa importància per evitar la jerarquia tonal.

Neoclassicisme

• Inspiració: Compositors imiten aspectes de l'estil i estructures pròpies d'altres èpoques.
• Retorn: Retorn a les formes i/o l'esperit clàssic, amb una mirada al segle XVIII.

Populisme Musical

Moviment que intenta que la música sigui accessible i arribi a tothom. Sovint associat a gèneres com els musicals i amb manifestacions en contextos com l'Alemanya Comunista.

Politonalisme

Ús musical de més d'una tonalitat simultàniament, incloent la bitonalitat (ús de dues tonalitats alhora).

Segona Meitat del Segle XX: Innovació i Tecnologia

La segona meitat del segle XX va portar canvis significatius, com l'aparició del magnetòfon, que va permetre manipular els sons. Això va donar al compositor la capacitat d'executar una peça sense dependre directament dels músics que la interpretessin. Aquesta època també va veure la creació de sons interessants que, posteriorment, es manipulaven en un laboratori musical, obrint noves vies d'experimentació sonora.

Serialisme Integral

Expansió del concepte dodecafònic, on s'ordenen no només les altures de les notes, sinó també altres paràmetres musicals com la durada, la intensitat i el timbre, creant sèries complexes.

Música Aleatòria

Composició musical que permet la intervenció de processos d'atzar en la seva creació o interpretació, resultant en obres imprevisibles i úniques.

Minimalisme Musical

Es basa en crear una mínima cèl·lula melòdica i repetir-la constantment, introduint un canvi insignificant en cada repetició, creant una sensació d'hipnosi i evolució subtil.