Música del Renaixement i L'Òpera: Característiques i Parts

Música del Renaixement

És més rica i expressiva (no està enfocada a Déu, temes amorosos, polítics, socials...). Introducció de la dissonància (el món no tan perfecte com sembla). Punt de vista experimental: troba coses no perfectes, volen apropar-se a la perfecció. Els ritmes són binaris i ternaris, hi ha una combinació. La melodia està sotmesa a l'harmonia. Predomina més l'instrument. Textura polifònica o contrapuntística. Imitació, mimesi: s'observa la naturalesa i s'imita el seu procés. Comporta una crisi de la monodia (música celestial: heliocentrisme, el so passa a ser el centre). Concepció diferent del món, cada artista té la seva visió. Es torna a recórrer a la monodia amb una simplicitat de la música. Trobem aspectes que donaran peu a la creació de l'òpera.

Aspectes clau del Renaixement musical:

• Hedonisme
• Conjunció de text i música
• Teoria dels afectes (com la de l'ethos grec)

Importància en l'aspecte matemàtic de la música, relectura de la teoria de les proporcions. La visió de la música d'Aristòtil dona una predominança a l'hedonisme, no només en l'aspecte matemàtic sinó que també és agradable als sentits.

L'Òpera

L'òpera es basa en dos temes principals: el llibret i la música. El llibretista i el músic s'han de posar en contacte. Del Renaixement al Barroc, el llibret és molt important, condicionarà la música.

Parts de l'Òpera

• Obertura: Origen per preparar el públic per a l'òpera. Poca relació amb l'òpera en si, però amb el temps esdevé vinculada i imprescindible. Trobem: les obertures franceses que són a dos temps (lent-ràpid) i les obertures italianes que tenen tres temps (ràpid-lent-ràpid).
• Ària: Un sol personatge entona una melodia acompanyada de l'orquestra amb caràcter estròfic. Exhibició tècnica i vocal. La forma més habitual és el ritornello (A, B, A), pot ser ràpid-lent-ràpid o lent-ràpid-lent. Arribarà un moment en què es caracteritzaran molt més els personatges. Tipus: àries da capo (és la segona, el cantant és molt més lliure), de bogeria (té a veure amb el repertori del cantant i la seva vàlua), de caràcter i de sorbet (solien ser per a personatges secundaris).
• Cavatina: També coneguda com a mezzo-ària (la meitat d'una ària). Era com una ària de sortida, no es repetia, era un moment puntual.
• Cabaletta: Fragment de lluïment que venia després d'una ària i eren dues estrofes ràpides on el cantant mostrava les seves agilitats vocals (era el moment més esperat).
• Cançó: Peça breu, A-B. Un sol tema i una tornada.
• Recitatiu: Part parlada de l'òpera (herència del teatre). Podia tenir acompanyament musical o no, no es cantava. És doble: recitatiu sec (sense orquestra) i recitatiu acompanyat (acompanyat de l'orquestra).
• Concertants: Dos o tres personatges dialogaven cantant.
• Ballet: Rotació d'una estrofa pels diferents personatges.