Música del Renaixement: Característiques, Gèneres i Formes Clau

Característiques de la Música del Renaixement

Llenguatge Musical: Melodia

Melodies conjuntes, d’àmbit reduït, sense ritmes complicats ni intervals difícils de cantar. Es fan servir les mateixes escales que a l’Edat Mitjana, però cada vegada amb més alteracions.

Ritme

Apareix el tactus, que era similar al nostre compàs. S’indicava mitjançant uns signes al principi de cada pentagrama.

Harmonia

Els compositors del Renaixement ja escrivien totes les veus d’una peça al mateix temps, de manera que totes concordessin. Així controlaven les dissonàncies i les consonàncies:

• Dissonàncies: Provoquen una sensació d’inestabilitat harmònica.
• Consonàncies: Provoquen una sensació de repòs o estabilitat harmònica.

Textura

La majoria de peces tenen una textura polifònica, és a dir, estan escrites per a dues o més veus. Segons el tractament que el compositor doni a aquestes veus es crea una textura homofònica o contrapuntística.

Música Vocal Religiosa

• Misses: Tenen diversos moviments, de textura polifònica.
• Motets: Forma polifònica breu, en un moviment. Es cantaven a capella.
• Reforma Protestant: Va considerar que el poble se sentiria més integrat a les celebracions litúrgiques si podia cantar en la seva llengua i no en llatí. Els músics de la Reforma van agafar melodies senzilles i els van posar lletres noves de contingut religiós i en alemany.
• Contrareforma: L’Església Catòlica, mitjançant el Concili de Trento, va condemnar l’ús de la música d’origen profà dins les esglésies i va demanar que s’entengués el text llatí que es cantava.

Música Vocal Profana

• Madrigal: Peça vocal polifònica de temàtica profana on la música va molt lligada al text.
• Villancet: Peça vocal profana d’origen popular que sovint consta de tres parts: tornada, estrofa i tornada.
• L’Ensalada: Peça vocal polifònica en què s’alternen diferents llengües i que acostuma a estar dividida en fragments de caràcter molt diferent.
• Altres tipus: balletto / fa-la-la (Itàlia/Anglaterra), chanson (França), villancet (Espanya), etc.

Música Instrumental

Es formen conjunts amb instruments d’una o més famílies. Exemples: flautes de bec, violes de gamba o cromorns.

Les partitures instrumentals s’escriuen en tablatura.

Es creen peces polifòniques en contrapunt imitatiu, com el ricercare, la canzona o el tiento.

Apareixen les variacions, on l’autor modifica algunes peces ja escrites.

Estil Policoral

Els compositors venecians escrivien obres per a dos o més cors separats, cada cor davant d’un orgue.

La Música de Dansa

• Pavana: Dansa solemne d’origen cortesà en compàs binari o quaternari.
• Gallarda: Dansa animada en compàs ternari.
• Altres danses: passamezzo, saltarello, branle, tourdion...
• Danses d’origen medieval: Baixa dansa (lenta i cerimoniosa) i alta dansa (ràpida).

Figures i Obres Destacades

• Reforma Protestant promoguda per: Martí Luter l’any 1517.
• Obra clau de la Contrareforma: La Missa del Papa Marcello, de Giovanni Pierluigi da Palestrina.
• Mestre destacat de les variacions: Antonio de Cabezón.