Música Barroca: Orígens, Característiques i Formes Essencials

La Música Barroca: Orígens, Característiques i Formes Essencials

L'Orígen de l'Òpera: Les Vetllades Florentines

A Florència, uns nobles (els Bardi i els Corsi) crearen unes vetllades musicals per parlar sobre la melodia acompanyada. Fruit d'aquestes vetllades, Jacopo Peri va estrenar la seva primera òpera, Euridice, el 1600.

Parts de l'Òpera Barroca

• Obertura: Peça instrumental a mode d'introducció.
• Ària: Destinada al lluïment dels cantants.
• Recitatiu: On s'avança l'acció o es mostren emocions.
• Cor: Representa multituds o el pensament col·lectiu.
• Danses: Moments de ball durant la representació.
• Interludi: Peça simfònica que uneix diferents parts vocals.

El Concert Barroc: Contrast i Dinamisme

El concert és una de les formes instrumentals més característiques del Barroc. Consta de diferents moviments contrastats (3 o 4), on s'oposa un instrument o un petit grup a l'orquestra sencera. El contrast que produeix posa fi a l'homogeneïtat renaixentista.

Tipus de Concerts

• Concert grosso: Oposa el concertino (grup reduït d'instruments) al ripieno/tutti (orquestra).
• Concert solista: Oposa el concertino (solista) al ripieno (orquestra).

Estructura del Concert Barroc

L'estructura típica del concert barroc és ràpid-lent-ràpid.

El Baix Ostinato: Una Tècnica Compositora Clau

El baix ostinato era una pràctica habitual d'utilitzar l'anomenat baix ostinato, en la qual una melodia situada en el baix es repetia un elevat nombre de vegades mentre les melodies principals sonaven damunt d'ella.

Característiques Generals de la Música Barroca

• Contrast: Element fonamental en tots els aspectes musicals.
• Ritme mecànic: Pulsació constant i regular.
• Melodies: Dibuixaven línies llargues i fluides.
• Dinàmiques per terrasses: Canvis bruscos de volum sense gradacions.
• Nova textura: Sorgeix la melodia acompanyada, que conviu amb la textura contrapuntística.
• Harmonia: Ús pictòric de les dissonàncies i els semitons.
• Pla tímbric: Neix l'orquestra i es fixen les famílies instrumentals.
• Proliferació de formes: Concerts, tocates, fugues, i formes vocals com l'òpera, oratoris i cantates.
• Estil: De caràcter vital i sensual, amb dinamisme, dramatisme i espectacularitat.

L'Emancipació dels Instruments i el Naixement de l'Orquestra

Els instruments s'emancipaven i s'alliberen del seu paper anterior d'acompanyament de la veu. La música instrumental assoleix tanta importància com la música vocal, i sorgeixen noves formes instrumentals.

L'orquestra barroca es configura com un conjunt estructurat d'instruments organitzats per famílies, tot i ser reduïda i de composició variable. Es valora la importància del timbre en l'efecte final d'una obra, i als compositors ja no els és igual quin instrument interpretarà la seva composició.

Els intèrprets s'especialitzen en un instrument concret, i els instruments són d'una gran perfecció. El violí es considera l'instrument solista preferit.

La Melodia Acompanyada: Una Nova Textura

La melodia acompanyada és una sola línia melòdica que porta tot el pes expressiu, mentre que la resta de les veus s'han simplificat en acords d'acompanyament.

Formes Vocals Barroques

Oratori

Obra teatral cantada de temàtica religiosa, pensada per a concert. Es basa en relats extrets de la Bíblia.

La Passió

És un tipus d'oratori molt estès a Alemanya que descriu el patiment i la mort de Jesús tal com la relaten els 4 evangelistes (Marc, Lluc, Joan i Mateu). Des de l'Edat Mitjana es representaven passions amb música, però durant el Barroc s'introdueixen àries, recitatius i instruments musicals per acompanyar el cant.

Cantata

Obra creada per ser cantada amb àries, cors i acompanyament instrumental. És similar a l'oratori (temàtica religiosa), però de durada menor.

Compositors Destacats del Barroc

• Johann Sebastian Bach
• Georg Friedrich Händel
• Antonio Vivaldi
• Arcangelo Corelli

Formes Instrumentals Barroques

Preludi i Tocata

Peces per a instruments de teclat.

Sonata

Peça per ser tocada per un, dos o tres instruments. Pot ser de 2 tipus:

• Sonata de cambra: Basada en ritmes de dansa.
• Sonata d'església: De 3 temps: allegro-lento-allegro.

Fuga

Forma polifònica complexa en què un tema principal o motiu és imitat per un altre anomenat resposta, d'estil contrapuntístic imitatiu.