La Música Barroca: Formes Vocals i Instrumentals Clau

En l'evolució i transició cap al Barroc, i gràcies a Claudio Monteverdi, s'observa un interès especial per la interpretació d'un text amb acompanyament instrumental, donant lloc a l'òpera.

El Barroc consolida i reforça la jerarquia de les veus, on la força expressiva se centra en la veu superior o aguda (melodia principal). Aquesta jerarquia s'anomena melodia acompanyada.

Les veus agudes eren interpretades per nens, falsetistes i, els més apreciats, els castrati (amb tessitura aguda, veu de nen).

Principals formes vocals del Barroc: l'òpera

• Recerca del contrast d'intensitats, timbres i dinàmiques.
• Les obres tenen un ritme constant.
• Harmonia dissonant i moviment intern.
• S'oposa a l'ordre i equilibri renaixentistes.
• L'atenció melòdica se centra en la veu aguda.
• Les veus greus serveixen de base harmònica.
• L'orquestra té un paper fonamental en les formes de música vocal.
• L'orquestra dona lloc a un gènere mixt (vocal-instrumental).
• Les formes principals són: Òpera, Oratori, Passió i Cantata.
• Compositors destacats: Johann Sebastian Bach, George Friedrich Händel, Jean-Baptiste Lully, Henry Purcell.
• L'Òpera ('obra' en italià) és un gènere escènic de caràcter profà que parteix d'un text o llibret. Consta d'obertura, recitatius, àries, duets, cors i ballet.

L'oratori, la passió i la cantata

L'Oratori i la Passió són composicions religioses (no litúrgiques) de caràcter solemne. En el primer cas, l'estructura narrativa es basa en el naixement de Crist; en el segon, en la passió de Crist.

• Escrites per a solistes.
• Inclouen cor i acompanyament instrumental.
• Tenen diverses parts: recitatius, àries, duets, cors i fragments instrumentals.
• S'interpreten en versió de concert.
• No hi ha vestuari ni escenificació.

La Cantata té els mateixos elements però pot ser profana o religiosa.

• Conjunts ben orquestrats.

Les arts es van convertir en un mitjà d'expressió. Els membres de l'aristocràcia rivalitzaven mostrant les seves obres i els seus músics.

• Els gèneres vocal i instrumental s'igualen.
• La música de cambra, destinada a l'entreteniment en reunions socials, dona lloc al naixement de l'orquestra (un conjunt d'instruments organitzats per famílies o seccions, amb la corda com a protagonista).
• Els instruments més importants són el clavecí o clavicèmbal, el violí, la flauta, el llaüt i l'orgue. Es troben en agrupacions instrumentals o com a solistes.
• La característica principal de la música barroca és el contrast:
  • d'intensitat (forte/piano)
  • de tempo (ràpid/lent)
  • de plans sonors (s'alterna el solista amb el grup d'instruments).
• La música instrumental incorpora el baix continu (una base harmònica greu que sustenta la melodia ininterrompudament). Un instrument de corda fa el "baix", un de teclat sustenta l'harmonia i altres interpreten la melodia.
• Els compositors utilitzen recursos homofònics, polifònics contrapuntístics i la melodia acompanyada.
• La partitura és un esquema per a la interpretació (els músics solen improvisar).

Les formes instrumentals del Barroc

• Les formes musicals d'estil renaixentista (concert, suite, sonata, fuga) evolucionen i es consoliden amb el Barroc.
• L'orquestra afavoreix la interpretació d'obres de gran envergadura.
• El Concert té 3 moviments o parts que es diferencien en el caràcter i el tempo (allegro, lento, allegro). El millor compositor és Antonio Vivaldi amb les Quatre Estacions.

  Dos tipus de concert:

  1. Concert per a solista i orquestra.
  2. Concerto grosso, escrit per a un petit grup de solistes (concertino) i orquestra (tutti) que dialoguen entre si.
• La Fuga és una forma interpretada generalment per a teclats. És una forma musical contrapuntística (d'un sol moviment, típica del Barroc). Enllaça diverses línies o veus melòdiques que es relacionen com si "s'escapessin" o "fugissin" les unes de les altres. El millor compositor és J.S. Bach. S'inicia amb una introducció o preludi.

Resum i Esquema de la Música Barroca

• El Barroc va des del 1600 fins al 1750.
• Les formes vocals consoliden la jerarquia de les veus.
• Les formes vocals més importants són: òpera, oratori i cantata.
• Apareix la melodia acompanyada.
• Apareixen formes instrumentals diverses: concert, sonata, suite i fuga.
• Els instruments més habituals són: clavecí, violí i orgue.
• Compositors més destacats: J.S. Bach, G.F. Händel, J.-B. Lully, H. Purcell, A. Vivaldi i A. Soler (Espanya).