Música Barroca: Característiques, Formes i Músics Clau (Segle XVII)

Introducció a l'Estil Barroc

Estil artístic predominant a Europa al segle XVII. Va ser una gran època per a la música pel seu volum de creació, per la importància d’aquesta i per la categoria dels músics, com ara: Bach, Händel, etc.

Context Històric i Social

El Barroc reflecteix grans canvis en diversos àmbits:

• Religió: Desmembrament de l'Església en protestants i catòlics, fet que va donar lloc a guerres.
• Política: Imposició de l’absolutisme.
• Economia: S’imposa la teoria del mercantilisme.
• Aspectes socioeconòmics: Període de crisi a causa de les males collites.

La música barroca va estar emmarcada cronològicament per l’estrena de l’òpera L’Orfeo de Monteverdi i la mort de Bach.

Característiques Generals

Les característiques principals de l'estil són el moviment i la preponderància de la passió. El concerto (o concert) es va desenvolupar durant aquest període.

Música i Músics del Barroc

Durant el Barroc es van estructurar les grans formes musicals:

• Suite
• Sonata
• Concert
• Fuga

També van tenir lloc els primers concerts públics. Els instruments antics van ser substituïts per d’altres de nous, i l’orquestra es va consolidar com a formació. Hi havia més possibilitats teòriques dels instruments.

Les oposicions (contrastos) permeten manifestar el dramatisme que caracteritza les obres barroques. El compositor i els intèrprets estaven vinculats principalment a la cort o a famílies nobles.

La Música i les Altres Arts

Hi ha coincidències principals entre el Barroc musical i altres arts:

Llum i color

El músic va aprendre a emprar els diferents grups tímbrics, cosa que va donar lloc a l’expressió colorista.

Profunditat

Unes veus se subordinen a les altres que dominen i donen un fons harmònic d’acompanyament anomenat melodia acompanyada.

Dinàmica

Persegueix l’expressió de sentiments i emocions amb un clarobscur de sonoritat.

Joc de Contrastos

En molts casos es buscava un joc de contrastacions:

• Oposició de plans sonors: A través de l’alternança de sons desiguals.
• Tempo: Alternança de moviments lents i vius (en la suite, sonata o concert).
• Textura: Les seccions homorítmiques s’oposen a les seccions fugades.
• Dinàmiques: Substituïdes per procediments d’eco (després d’un piano ve sense transició un forte).

Característiques de la Música Barroca

La música barroca es defineix per:

• Ritme molt marcat, gairebé mecànic.
• Aparició del baix continu.
• Contrast de plans sonors.
• Superornamentació de la línia melòdica.
• Moviment continu.
• Policoralisme.
• Estil concertat.
• Musicació afectiva de les paraules.
• Assentament de la tonalitat.
• Canvis d’acord i nombroses progressions.
• Persistència del contrapunt.
• Superornamentació de la línia melòdica, sobretot en la música per a teclat.
• Contrastos sonors sense crescendo expressiu.
• Reacció antipolifònica.

Estil Concertant

L’estil concertant implica la utilització de diverses veus simultàniament sense perdre la seva personalitat. S’oposa a l’estil polifònic del Renaixement i es plasma sobretot en la suite, la sonata i els concerts.

Aquest estil dona primacia a una veu encarregada de traduir musicalment el text poètic, fins i tot si no hi havia text (música instrumental). El compositor assumia aquests principis destacant en primer pla una o diverses parts solistes sobre un acompanyament que rep el nom de baix continu. El baix continu era a càrrec de l’intèrpret i el seu so quedava en un segon pla.

Els Instruments

La difusió dels instruments va lligada a factors sociològics segons les modes de l'època.

Evolució Instrumental

Alguns instruments van viure els darrers moments d’esplendor:

• Llaüt
• Viola de gamba
• Clavicèmbal

D’altres van continuar evolucionant (com el violí) i en van néixer de nous (el clarinet, el fagot i el pianoforte).

El principi dominant d’alguns períodes era l’intercanvi entre instruments de la mateixa tessitura. Els instruments es reunien en formacions de cambra i bandes. El baix continu era sempre present.

Les Formes Instrumentals del Barroc

La Suite

La suite pot ser per a teclat sol (clavecí) o per a orquestra. És una successió de peces instrumentals de caràcter contrastat regida per dos principis:

1. Tonalitat única.
2. Estil particular de la dansa, que sempre s’oposen pel seu tempo i la seva coreografia.

El nombre de peces que constituïen la suite no era fix. Les més habituals eren:

• Alemanda
• Corrente
• Sarabanda
• Giga

A mitjans del segle XVII es va incloure el concerto (o concert) en la música. Després d’alliberar-se de les constriccions imposades per la coreografia, la suite va poder evolucionar cap a l’expressivitat i el virtuosisme.