Música al segle XX: publicitat, teatre i cinema

S. XX

La música en el món publicitari

La música en el món publicitari:

1. Durant la primera meitat del segle XX, època de la publicitat radiofònica i periodística, els anuncis de ràdio contenien una gran quantitat de text que explicava, com si fos un article escrit, les grans excel·lències del producte. Sovint aquestes qualitats eren expressades mitjançant una cançó. Ex.: Cola-Cao
   Als anys 60 i 70 van sorgir campanyes publicitàries en què no es veia directament el producte anunciat, sinó que aquest s'associava amb un símbol visual o textual.
   L'anunci publicitari pot durar 20, 15 o 10 segons i, en aquest espai de temps, la música triada ha de tenir inici, desenvolupament i final. Les músiques que acostumen a utilitzar-se poden ser:

• Èxits coneguts: Cançons o melodies que s'adeqüen amb les imatges utilitzades per promocionar el producte.
• Música culta: La música anomenada "clàssica" dona categoria a un producte, ja que indirectament s'associa amb cultura i perdurabilitat. Ex.: anuncis de cotxes, perfums, etc.
• Músiques de nova creació: En aquest cas solen ser melodies no gaire innovadores, fàcilment relacionables amb els estils musicals del moment.

Teatre i música

TEATRE I MÚSICA:

A Grècia, es creu que la tragèdia grega va néixer del ditiramb, himne dedicat a Dionís. Aquests cants explicaven les aventures de Dionís, les seves llargues peregrinacions per tota la terra, les persecucions i, a la vegada, les seves alegries.

La paraula orquestra també prové del grec i designava la part de l'escena més propera al públic.

Hi ha espectacles amb un caire popular com les mascarades angleses, el singspiel alemany o la sarsuela espanyola.

• La música composta per acompanyar una obra de teatre no musical s'anomena música incidental.

1. La sarsuela: És el gènere musicoteatral espanyol per excel·lència. Aquestes sarsueles, amb parts cantades i parts parlades, arriben a tot tipus de públic gràcies als seus arguments i a la seva música, que té marcats acents populars. Sarsuelas dels compositors més destacats:
   • Pascual Emili Arrieta (Marina, 1855)
   • Federico Chueca (La Gran Vía, 1886)
   • Amadeu Vives (Bohemios, 1903)
2. El teatre actual: Actualment, les manifestacions teatrals també disposen d'una banda sonora. Els dos gèneres teatrals que es poden considerar com les arrels del teatre musical actual són: les operetes vieneses i franceses del segle XX i les comèdies musicals nord-americanes.

• L'opereta: Era un tipus de representació teatral en què s'alternaven els diàlegs amb escenes musicals en les quals la veu i la dansa eren les protagonistes. Ex.: Jacques Offenbach (La bella Helena)

Els dos centres de teatre musical més importants són Londres i Broadway. Autors que han treballat o treballen en aquest camp:

• Cole Porter
• Stephen Sondheim
• Andrew Lloyd Webber

Musicals que han passat a la història són:

• West Side Story
• Jesus Christ Superstar
• Cabaret
• Chicago
• ...

La música i el cinema

La música i el cinema:

Des de la invenció del cinema al final del segle XIX, en l'època del cinema mut, la música complia uns objectius molt diferents.

• Durant la realització de la pel·lícula, i tenint en compte que els actors havien d'expressar únicament amb llenguatge gestual tot l'argument, principalment pianistes que es dedicaven a tocar mentre es filmaven les diferents escenes ajudaven els actors a entrar en situació i aconseguir més expressivitat.
• Sempre hi havia una música de fons que era interpretada en directe.

1. El cinema sonor: Alguns estudis cinematogràfics triomfaren amb aquesta nova forma de fer pel·lícules. Aquestes pel·lícules musicals comptaven amb un gran pressupost.
   Actors teatrals que continuaren la seva carrera en el món del cinema arribaren a ser veritables estrelles de Hollywood:
   • Fred Astaire
   • Ginger Rogers
   • Gene Kelly

• Adaptacions de Broadway portades al cinema: West Side Story (1961), My Fair Lady (1964), Cabaret (1972), The Phantom of the Opera (2004).
• Musicals produïts per Hollywood: An American in Paris (1951), Singin' in the Rain (1952), Fame (1980), Grease (1978).