La Música al Renaixement: Característiques i Gèneres

El Renaixement Musical

El Renaixement és un període artístic que comprèn els segles XV i XVI.

Melodia

Les melodies renaixentistes segueixen en la mateixa línia que les medievals: són melodies conjuntes, d’àmbit reduït, sense ritmes complicats ni intervals difícils de cantar. Cada cop fan servir més alteracions que modifiquen la sonoritat dels modes.

Ritme

El procediment utilitzat en aquesta època per mesurar el ritme s’anomena tactus. S’indicava posant uns signes al principi de cada pentagrama. A les partitures encara no es posaven línies divisòries.

Harmonia

Els compositors ja escrivien totes les veus d’una peça al mateix temps, de manera que totes concordessin.

• Consonància: causada per alguns acords i intervals, provoca una sensació de repòs o estabilitat harmònica.
• Dissonància: provoca una sensació d’inestabilitat harmònica.

Textura

La monodia s’utilitza molt poc. Les peces tenen una textura:

• Polifònica: si estan escrites per més d’una veu.
• Homofònica o contrapuntística: si estan escrites només per una veu.

Imitacions: un mateix motiu melòdic va apareixent a totes les veus successivament, i es produeix la sensació que les veus es van imitant entre si.

Música Vocal Religiosa

Totes les esglésies disposaven d’una capella de música que intervenia a les cerimònies religioses interpretant música polifònica, principalment misses i motets. Es podien cantar a capella, però molt sovint s’interpretaven amb instruments.

Un fet important per la música religiosa del Renaixement va ser la Reforma Protestant. Es van agafar melodies senzilles i conegudes, religioses o profanes, i els van posar lletres noves en alemany. Aquests nous cants es van anomenar corals.

Davant d’aquesta reforma, va ser important el Concili de Trento, que va portar a la Contrareforma.

Mestre de capella: director d’un conjunt vocal o instrumental.

Música Vocal Profana

El madrigal (peça vocal polifònica de temàtica profana) és la forma més important en el Renaixement. Compositors destacats inclouen Adrian Willaert i Cipriano di Rore.

A la Península Ibèrica va arribar el madrigal, però sobretot es van conrear:

• El villancet: peça vocal profana d’origen popular que sovint consta de tres parts: tornada, estrofa i tornada.
• L’ensalada: peça vocal polifònica en què s’alternen diferents llengües i acostuma a estar dividida en fragments.

Música Instrumental

Es formen conjunts amb instruments d’una o més famílies. Les partitures instrumentals s’escriuen en tabulatura.

Es creen peces polifòniques en contrapunt imitatiu com el ricercare, la canzona o el tiento. També apareixen les variacions.

• Tabulatura: procediment de notació per a instruments de corda puntejada o de teclat, que consisteix a indicar per mitjà de números o lletres el trast o tecla on cal posar els dits.
• Pavana: dansa solemne d’origen cortesà en compàs binari o quaternari.
• Gallarda: dansa animada en compàs ternari.
• Danses d’origen medieval: baixa dansa i alta dansa.