Museu Guggenheim i Pollock: Anàlisi i Context Històric

Museu Guggenheim

Fitxa tècnica:

Autor: Frank O. Gehry (Toronto, 1929)

Cronologia: 1991-1997

Estil: Deconstructivisme

Tipologia: Museu

Materials: Pedra calcària, vidre i titani

Localització: Bilbao

Context històric:

Després de la gran crisi econòmica dels anys 80, la dècada dels 90 va suposar un període d’expansió, millora econòmica i, fet important, començament de la bombolla immobiliària. El Museu Guggenheim es troba dins d’aquest context de recuperació i creixement. La fundació va escollir Bilbao, una ciutat que en aquell moment era molt industrial, bruta, gris i sense gaire atractiu. Gràcies al Museu Guggenheim, tota la zona que l’envolta i la ciutat en general es van revalorar molt.

Anàlisi formal:

Espai exterior: L’edifici està format per tipus de volums interconnectats, concretament dos: els ortogonals, els quals estan recoberts de pedra calcària i formen l’estructura, i els corbats i recargolats, coberts de làmines de titani. Les làmines de titani van ser dissenyades per ordinador i cadascuna és única, especial per al lloc que ocupa. Els dos tipus de volums es combinen i s’uneixen a través dels murs cortina de vidre, que doten a l’edifici de transparència i fan que interior i exterior quedin relacionats. Espai interior: L’espai interior està organitzat a partir d’un gran atri de 50 metres d’alçada. És el cor del museu i està il·luminat amb llum zenital. Al voltant de l’atri és on s’hi troben els tres nivells de sales d’exposicions. En total hi ha 19 galeries que sumen 11.000 metres quadrats de superfície destinats a exposicions. Estil: El Deconstructivisme és una escola arquitectònica que neix a finals dels anys 80. Està caracteritzada per la fragmentació, el disseny no lineal, la manipulació de les superfícies de les estructures i per la no geometria.

Interpretació:

Significat: El Museu Guggenheim ha estat l’eix responsable de la vertebració urbanística de la zona a la qual està situat. Ha creat una zona extremadament bella i una icona, per no dir la imatge, de Bilbao. El propi museu és una obra d’art.

Funció: Museu d’art contemporani

Integració urbanística: Situat en un dels marges del Nervión, el Museu Guggenheim, tot i els seus 50 metres d’alçada, no sobrepassa l’alçada de les construccions que el rodegen i, malgrat el seu aspecte, no és tan notori en l’entorn com s’esperava.

Pollock: Número 1

Fitxa tècnica:

Autor: Jackson Pollock

Cronologia: 1950

Estil: Expressionisme abstracte

Tècnica i suport: Oli, esmalt i pintura d’alumini sobre tela

Dimensions: 1,60 x 2,59 metres

Localització: National Gallery (Washington)

Context històric:

Estats Units, al acabar la Segona Guerra Mundial, esdevé la primera potència mundial en un globus dividit entre capitalisme i comunisme. Per primera vegada en la història, el centre cultural i artístic del món deixa d’estar al continent europeu i es troba a Nova York. Una d’aquestes tendències fou precisament l’expressionisme abstracte de Pollock, potenciada pel propi govern estatunidenc per tal de mostrar un exemple de la llibertat americana.

Anàlisi formal:

La tècnica amb la qual va ser pintada aquesta tela és coneguda com Action painting. Per Pollock, la pintura és una experiència vital, en la qual han de participar cos i ànima activament. Passem als elements plàstics del que és pròpiament el quadre. Per començar, parlarem de la gamma cromàtica: força reduïda i austera; hi trobem predomini dels negres, grisos, blancs i ataronjats, equilibrats entre si. La línia és la clara dominadora de la tela, on no hi trobem cap tipus de referència formal o figurativa. En quant a la composició, ens trobem davant d’un “problema”: aquí no hi ha cap centre d’atenció principal ni cap relació clara entre les parts del quadre. No hi ha profunditat ni focus de llum. Pel que fa al dinamisme, es veu a primera vista que, fruit de la tècnica emprada, Número 1 té un ritme molt elevat. Estil: L’expressionisme abstracte és una pintura dinàmica i gestual que s’allunya per complet del llenguatge figuratiu.

Interpretació:

Significat: Pollock vol que l’espectador s’enfronti al quadre, que cadascú hi vegi el que ell cregui, sense cap tipus de limitació ni condicionament dels seus sentiments. Pot representar diverses coses des de punts de vista diferents (angoixa, felicitat o el ritme de la natura). Funció: Essencialment estètica, però també comunicativa i provocadora.

Models i influències:

L’obra de Pollock presenta influències de la cultura dels indígenes americans. El gust per realitzar teles de gran format li ve del muralista Siqueiros. També van influir en Pollock Miquel Àngel, El Greco i Rubens, grans pintors dels quals copià quadres durant la seva formació. Ell és tot un innovador amb la introducció de les noves tècniques a l’hora de pintar. Se’l considera un precedent dels Happenings i del Body Art.