Museu Guggenheim Bilbao i l'Aranya de Bourgeois

Museu Guggenheim Bilbao

Fitxa tècnica

Edifici: Museu Guggenheim de Bilbao

Autor: Frank O. Gehry

Cronologia: 1991-1997

Tipologia: museu

Materials: pedra calcària, vidre i titani

Estil: desconstructivista

Localització: Bilbao

Biografia de l'autor

Frank O. Gehry va estudiar arquitectura a la Universitat de Califòrnia del Sud i urbanisme a Harvard. L’any 1962 va fundar la seva pròpia empresa, i molt aviat els seus projectes van mostrar una actitud totalment oposada a les formes del modernisme arquitectònic i el rebuig dels postulats funcionalistes.

Al final de la dècada del 1980, la seva arquitectura es vincula a les teories desconstructivistes i les seves obres desenvolupen un llenguatge expressiu molt personal en el qual l’edifici mateix és considerat una obra d’art, com si fos una escultura colossal.

Descripció formal

El Museu Guggenheim de Bilbao ofereix una visió exterior creada a partir de dos tipus de volums interconnectats: els ortogonals, recoberts de pedra calcària, i els corbats i retorçats, recoberts de làmines de titani. Tots aquests elements es combinen i s’uneixen a través dels murs a manera de cortina de vidre que dóna transparència al museu i relaciona l’exterior i l’interior. És remarcable especialment la vidriera de la part posterior del vestíbul, realçada per una impressionant marquesina que fa de terrassa i que descansa en una columna de pedra colossal.

L’entrada principal del museu s’amaga darrere d’una escalinata descendent que salva el desnivell existent en relació amb la plaça. Amb això, l’arquitecte aconsegueix crear una visió global del conjunt en lloc de prioritzar un punt focal dominant.

L’interior es vertebra a partir de l’enorme vestíbul de 50 m d’alçada, al voltant del qual s’articulen els tres nivells de sales expositives, connectades per mitjà de passarel·les curvilínies, ascensors envidrats i torres d’escales. La superfície d’exposicions, amb un total d’11.000 metres quadrats, es distribueix en dinou galeries: deu de planta ortogonal i nou de planta irregular, en correspondència totes amb les formes destacades a l’exterior. La més espectacular és la sala gran, o sala del peix, de 30 m d’ample i 130 de llarg, l’espai de la qual, lliure de columnes, la fa apta per a l’exposició de peces de grans dimensions. Gairebé totes les sales reben una il·luminació natural zenital per mitjà de claraboies.

Entorn i integració urbanística

El museu s’aixeca en una de les ribes de la ria del Nerbion, 16 m per sota de la cota de l’eixample de la ciutat. Aquesta diferència permet que, malgrat els 50 m d’alçada, l’edifici no sobrepassi l’alçada de les construccions circumdants.

La seva construcció no solament ha servit com a eix vertebrador de la urbanització de la zona on es troba, sinó que ha aconseguit una integració urbanística total en l’entorn. Això s’ha aconseguit gràcies al seu atractiu reflex en l’aigua i al color metàl·lic dels murs, que combinen perfectament amb la tonalitat del cel i l’atmosfera de Bilbao. Actualment, el Museu Guggenheim ha esdevingut una imatge característica de la ciutat.

Funció, contingut i significat

El Museu Guggenheim de Bilbao és un dels museus que la fundació Solomon R. Guggenheim té al món. La seva funció principal és exposar a les seves sales qualsevol manifestació artística contemporània, de qualsevol format, a partir d’un fons propi i de les exposicions temporals itinerants en el circuit de museus de la fundació.

Vistes des del riu, les seves formes orgàniques han estat identificades amb un vaixell, interpretació que ret homenatge a la tradició portuària de la ciutat. Seguint el símil marítim, els panells lluents de l’exterior es projecten en l’aigua com si fossin l’escata d’un peix.

Models i influència

L’obra de Frank Gehry es vincula a les teories desconstructivistes del filòsof Jacques Derrida al final dels anys vuitanta. En arquitectura, aquest moviment se centra principalment en la fragmentació de la forma, que explora els desequilibris de la geometria.

Aquesta voluntat d’experimentació formal té també com a referent el moviment constructivista, sorgit a Rússia a mitjan dècada del 1910, i que té com a construcció més representativa el monument a la Tercera Internacional.

Frank Gehry va utilitzar un programa de simulació per ordinador per calcular l’estructura de l’edifici, i així, a partir dels avenços tecnològics, va obrir noves portes a l’arquitectura.

Maman, de Louise Bourgeois

Fitxa tècnica

Títol: Maman

Autor: Louise Bourgeois

Cronologia: 1999

Estil: expressionisme

Tipologia: escultura exempta

Materials: acer, bronze, marbre

Tècnica: fosa i assemblatge

Localització: Guggenheim de Bilbao

Biografia de l'autora

Louise Bourgeois està considerada una de les artistes franceses més importants del segle XX. Nascuda l'any 1911, en ple apogeu cubista, l’any 1932, Bourgeois ingressà a la Sorbona, on va estudiar geometria i matemàtiques, disciplines que l’ajudaren a perfeccionar l’estil cubista dels seus primers anys.

Posteriorment, l’artista assistí a diverses escoles d’art de París, i treballà, entre d’altres, a l’estudi del pintor Fernand Léger.

L’any 1938 es traslladà a Nova York amb el seu marit, i allí abandonà paulatinament la pintura per dedicar-se a l’escultura, amb un estil molt personal i psicològic, que es caracteritza per una gran habilitat per treballar amb diferents materials.

El reconeixement de la crítica artística no li arribà fins l’any 1982, quan el MoMA de Nova York li organitzà una exposició retrospectiva; fou, així, la primera dona a assolir aquesta fita. Des d’aleshores la seva fama no va parar de créixer. Fou reconeguda internacionalment amb nombrosos premis i va exposar la seva obra als museus més importants del món.

Descripció formal

Maman és una enorme aranya de 10 metres d’alçada, equilibrada en les seves cames primes i arquejades, que al mateix temps serveixen de gàbia i cau protector d’una bossa plena d’ous.

A primer cop d’ull, és com un monstre enorme i aterrador: fred, amenaçador, perillós... Però després veiem que en realitat només està protegint els seus ous, donant-nos aquesta sensació de protecció materna.

L’escultura, tot i estar construïda amb materials pesats (com l’acer, el bronze o inclús el marbre), presenta una sensació de lleugeresa i moviment molt notòria, efecte donat també per la forma llarga i estirada de les potes.

La seva composició és clarament tancada, i està feta per ser vista de tots costats o inclús des de sota. El predomini de les línies corbes, tot i que força anguloses, de les potes és clar. I hi ha un contrast entre la postura amenaçant de l’aranya que comentava ara fa un moment amb la fragilitat de les potes, escanyolides. Això provoca un efecte que fa que sembli que l’escultura estigui en un equilibri difícil.

A causa de la seva superfície irregular, formada per moltes plaques superposades, la llum crea clarobscurs per tota la superfície, i les ombres que projecta la fan semblar força real.

Temàtica

Significat: Maman és un homenatge a la seva mare, la qual va protegir-la sempre del seu pare. És qui organitza les coses a casa, protegeix la família i dóna seguretat. A més a més, la mare de Bourgeois era teixidora, així que la relació amb l’aranya és encara més estreta.

Amb paraules de la pròpia artista: “L’aranya és una oda a la meva mare. Era la meva millor amiga. Era teixidora. La família tenia un negoci de tapisseria, i la meva mare s’encarregava de l’obrador. Com les aranyes, era molt llesta”. “Les aranyes són presències amistoses que s’alimenten de mosquits. Sabem que els mosquits propaguen malalties i, per tant, no els desitgem. Així, les aranyes són útils i de gran protecció, igual que la meva mare”.

Funció: decorativa i estètica. Situada a l’exterior del museu Guggenheim de Bilbao.

Models i influències

Quan comença es diu que té contactes artístics amb el surrealisme (ja que expressa els seus traumes infantils, vivències i emocions profundes), l’expressionisme i inclús amb l’art primitiu, ja que el seu marit era historiador. També se l’ha relacionat amb Frida Kahlo.

Maman és només una de totes les spiders que té Bourgeois arreu del món.