Museu Guggenheim Bilbao: Anàlisi Arquitectònica i Deconstructivisme de Gehry

Fitxa Tècnica i Descripció General

Nom de l’edifici:

Museu Guggenheim de Bilbao

Arquitecte:

Frank O. Gehry (1929)

Estil:

Deconstructivista

Cronologia:

1991-1997

Localització:

Bilbao

Materials utilitzats:

Pedra calcària, vidre i làmines de titani.

Tractament del Mur

El tractament del mur és com si fos una escultura monumental d’aparença caòtica i abstracta. Exteriorment, l’irregular conjunt esdevé un tot coherent i recorda una gran flor metàl·lica. L’edifici és característic per les seves formes recargolades i curvilínies.

Sistema Constructiu

L’estructura es basa en un esquelet de bigues metàl·liques, folrat de pedra calcària, de vidre i de làmines de titani.

La creació del disseny va ser possible gràcies a la utilització d’un avançat programa informàtic de disseny tridimensional anomenat Catia. El Catia va ser inicialment concebut per a la indústria aeroespacial.

Espais: Organització Interior i Exterior

Visió Exterior i Volums

L’edifici ofereix una visió exterior creada a partir de dos tipus de volums interconnectats, recoberts de làmines de titani:

• Els ortogonals.
• Els corbats i recargolats.

Tots dos es combinen i s’uneixen a través dels murs cortina de vidre, que aporten transparència a l’edifici i relacionen l’interior i l’exterior.

Disseny Estructural Assistit per Catia

El treball més complicat va ser aixecar aquest cos retorçat d'estructures de ferro fins que pogués sustentar-se per si mateix. Amb l’ajuda del programa informàtic Catia, es van dissenyar tots els elements de suport (en corba, en paràboles o hipèrboles).

Cada peça té una forma única i exclusiva per al lloc que ocupa, i totes estan lleugerament encoixinades per adaptar-se al seu lloc.

L'Accés Principal

L’entrada principal, resolta a través d’una escalinata descendent que estalvia el desnivell respecte a la plaça, queda amagada. Així, l’arquitecte aconsegueix crear una visió global del conjunt, i no un únic punt focal dominant.

De l’exterior també és remarcable la vidriera de la part posterior del vestíbul, realçada per una impressionant marquesina que fa de terrassa i que descansa sobre una pedra colossal.

L'Espai Interior: L'Atri i les Galeries

L’espai interior s’organitza, una vegada creuat el vestíbul, a partir de l’enorme atri de 50 m d’alçada.

Al voltant de l’atri s’articulen els tres nivells de sales expositives, connectades amb passarel·les curvilínies, ascensors envidriats i torres d’escales. La superfície expositiva total és de 11.000 m², distribuïts en 19 galeries.

Tipus de Galeries

D’aquestes galeries, en sobresurt la gran sala o sala del peix, de 30 metres d’ample per 130 de llarg. Està situada a la planta baixa i té un gran espai lliure de columnes, cosa que permet acollir grans peces i suportar el seu gran pes.

Les 19 galeries es divideixen en dos tipus:

• Deu tenen planta ortogonal i aspecte clàssic.
• Nou tenen planta irregular, generant espais interiors immensos, les formes dels quals venen marcades a l’exterior.

La il·luminació de gairebé totes les sales és natural i zenital, a través de lluernes.

Entorn i Integració Urbanística

El museu es troba situat en un dels marges de la ria de Bilbao (Nervión), 16 m per sota de la cota de l’eixamplament de la ciutat. Això fa que, malgrat els seus 50 m d’alçada, no sobrepassi l’alçada de les construccions circumdants de la ciutat.

El Guggenheim s’ha integrat totalment en el seu entorn (el pont de la Salve era previ a la construcció del Museu) i ha servit com a eix vertebrador de la urbanització de la zona.

El Guggenheim ha creat una zona extremadament bella, gràcies al seu atractiu reflex a les aigües de la ria i al color metàl·lic dels seus murs, que harmonitzen amb la tonalitat atmosfèrica de la ciutat. S’ha convertit en la imatge de Bilbao.

Estil Arquitectònic: Frank O. Gehry

Frank O. Gehry va estudiar arquitectura a la Universitat de Califòrnia del Sud i urbanisme a Harvard. L’any 1962 va fundar la seva pròpia empresa. Molt aviat, els seus projectes van mostrar una actitud totalment oposada a les formes del modernisme arquitectònic i un rebuig als postulats funcionalistes.

Al final de la dècada de 1980, la seva arquitectura es vincula a les teories deconstructivistes. Les seves obres desenvolupen un llenguatge expressiu molt personal en el qual l’edifici mateix és considerat una obra d’art, com si fos una escultura colossal. Un exemple n'és la Sala de concerts Walt Disney (1989, Los Angeles).

Context Històric i Cultural

El Món a Finals del Segle XX

Al llarg del segle XX, la humanitat va viure moments decisius. L’últim gran esdeveniment del segle va ser, probablement, la caiguda del mur de Berlín (1989), propiciada per la Perestroika de Gorbatxov, que va portar la democràcia als països de l’òrbita soviètica.

Amb la desaparició de l’URSS, també va desaparèixer el Teló d’Acer, encara que la realitat econòmica va aixecar un altre teló: el que separa els territoris rics dels que intenten sortir de la pobresa.

Fets Destacats (Anys 90)

• 1991: Primera Guerra del Golf.
• Espanya: Democràcia consolidada.
• 1992: Jocs Olímpics de Barcelona i Exposició Universal a Sevilla.
• Bilbao: Reconversió de la zona industrial de la Ria de Bilbao i Pla de revitalització del País Basc.

El Deconstructivisme Arquitectònic

El Deconstructivisme, també anomenat deconstrucció, és una escola arquitectònica nascuda a finals dels anys 80. Es caracteritza per:

• La fragmentació.
• El disseny no lineal.
• La manipulació de les superfícies de les estructures.
• L’ús de formes no rectilínies, que s’usen per distorsionar o dislocar alguns dels principis elementals de l’arquitectura (com l’estructura i l’envoltura de l’edifici).

L’aparença final dels edificis deconstructivistes es caracteritza per una impredecibilitat i un caos controlat. La seva base és el moviment literari també anomenat deconstrucció.

El Museu Guggenheim de Bilbao és deconstructivista per la fragmentació de les formes i per l'ús de formes no rectilínies que distorsionen i disloquen els principis elementals de l'arquitectura. L'aparença visual del museu es caracteritza per una impredictibilitat i un caos controlat.

Contingut, Significació i Funció

El Museu Guggenheim de Bilbao és un dels diversos museus que la Fundació Salomon R. Guggenheim té arreu del món. La seva funció principal és exposar obres d’art contemporani a les seves sales.

Les obres poden ser:

• Pròpies (com La Matèria del temps, de Richard Serra).
• D’exposicions temporals.

Per a molts, la millor obra d’art és el propi museu. Vistes des del riu, les seves formes orgàniques s’han identificat amb un vaixell, com un homenatge a la ciutat portuària que és Bilbao. Els brillants panells exteriors recorden les escates d’un peix.