Murs isodoms

Títol= Església de San Lorenzo.Arquitecte=Filippo Brunelleschi (1377-1446)Crono= 1421-1470.Loca=: Florència.Estil= Renaixement (Quattrocento)Materials= pedra. Sistema constructiu= arquitravat i voltat. CH=Autor=Brunelleschi va començar com aescultor en un taller florentí i era membre del gremi dels orfebres. Vacompetir amb Ghiberti per esculpir duesportes del Baptisteri del Duomo deFlorència.Sembla que hauria treballat a Roma amb el seu amic Donatello.Els seus coneixements comprenien desde les matemàtiques i l’enginyeria fins alestudi dels monuments antics. Va fer les primeres proves amb la perspectiva en el camp del dibuix. CH=feta entre 1421 y 1470, fou encarregada pels Medicis i acabada per Antonio Manetti a partir de 1446.Es va voler recuperar el model de les antigues basíliqües cristianes.
Planta de creu llatina, capelles adossades als costats, tres naus longitudinals isostre pla. Arcs de migs punt, capitells compostos amb fragmentsd’entaulaments clàssics. Al centre del creuer hi ha una cúpula.Va ser la materialització de les teories sobre la perspectiva de Brunelleschi,tal i com es veu en el seu espai interior. AF=elements de suport i suportats:Murs i columnes suporten l’edifici. Columnes d’ordre corinti, amb uns originals capitells que es perllonguen amb fragments d’entaulament,formats per arquitrau, fris i cornisa.Les columnes suporten arcs de mig punt, que ajuden a sostenir el cos de finestres superiors i la coberta plana de la nau central.Les naus laterals es cobreixen amb voltes de quatre punts o bufades,suportades en les arcades de la naucentral i en els murs laterals. Aqueststenen un seguit de capelles obertesper arcs de mig punt que acaben enpilastres, també corínties, laterals. Interior: la porta principal d’entrada.Els capitells corintis amb el fragment d’entaulament.

Espai exterior: aquest és bastant pobre, sobretotla façana, on mai es va col·locar el revestiment de marbre que havia previst l’arquitecte.L’harmonia del conjunt és perfecta,i es pot veure les diferents alçadesde les naus i les capelles laterals. Ala part posterior, una cúpulalleugerament ogival, corona elcreuer.Està pensat perquè totes les líniesde perspectiva convergeixin en un únic punt, l’altar. El sostre de la nau central és pla iestà format per cassetons quadratsamb una flor al centre. La planta és de creu llatina, inspirada en les basíliqües antiguesperò més allargada. Les columnes corínties tenen el fust llis i són de color gris fosc. Interpretació=L’ordenació regular de l’espai, la simplicitat en la distribució dels elements i la utilització de columnes molt primes i arcs de mig punt perdelimitar les naus fan que predomini clarament l’horitzontalitat sobrela verticalitat.Al Renaixement es recuperà la mida humana i es vol remarcar lahoritzontalitat recorrent a elements com les cornises i la perspectiva.La pobresa ornamental i els materials típics de la zona i l’estuc blanc,significa que Brunelleschi volia centrar l’atenció en la seva obraarquitectònica, prescindint d’ornaments i elements que amaguessin odeixessin l’estructura en un lloc secundari. Funció=Aquesta era clarament religiosa, o litúrgica.MiF=reinterpretació de les plantes de les basíliqües romanes i les paleocristianes. També imita models del ROMànic i bizantins, com les formes cúbiques els entaulaments dels capitells, i la cúpula sobre petxines inspiradaen l’antiguitat i l’art bizantí.Un altre és el pòrtic de l’Hospital dels Innocents. Se la considera la primera església plenament renaixentistaen la qual es tingué en compte la mesura de l’home.A partir de Brunelleschi, tots elsarquitectes del Renaixementcercarien les mateixes formes.

Títol= San Pietro in Montorio.Autor= Bramante, Donato(1444-1514).Crono=1502.Loca= Roma Estil=Renaixement(Cinquecento).Materials= pedra, marbre (base icapitells de les columnes) igranit (el fust de les columnes)Sistema constructiu= arquitravati voltat.Dimensions= 4,50 m (diàmetre dela cúpula i el cilindre central). Autor=(Urbino 1444 ‑ Roma 1514).Primera gran figura amb la qual comença el Segle XVI en l’àmbit arquitectònic. Fou també pintor. Les primeres obres les va fer a Lombardía, i després a Milà. La seva aportació fou determinant pera la nova concepció de l’arquitectura, aconsegueix la plenitud clàssica que s’endevinava en el segle anterior (Quattrocento).L’arquitectura del Cinquecento representa el triomf definitiu de la monumentalitat, l’elegància, la mesura constructiva, la proporció exquisida, la centralització dels espais i símbol còsmic i perfecta coronació dels edificis. CH=Roma es converteix en el centre de l’art a Itàlia sota el mecenatge dels papes en ascendir  Juli II demanà a tots els grans artistes contemporanis de l’època el projecte d’una església que estigués més acord amb els nous temps: llavors contracta Miquel)Àngel, Bramante i Rafael entre d’altres per a la construcció de Sant Pere de Roma. Durant aquest període daurat del  Renaixement al Cinquecento, aquest tempietto va ser finançat pels reis Catòlics per commemorar el martiri de Sant Pere.El temple simbolitza la fundació de l’Església.AF=elements de suport i suportats:Llanterna Cúpula de mitja esfera, entaulament amb Tambor arquitrau, fris i cornisa, mur circular de 16 columnes la cel·la envoltat d’ordre toscà per pilastres adossades ,Sòcol o basament esglaonat.Espai interior, la planta és circular i s’alça sobre una cripta on se suposa que s’erigí la creu enque fou crucificat Sant Pere.Les dimensions reduïdes (4,50 m) de lacel·la només permeten celebra-hi cerimònies íntimes. Espai exterior:un edifici amb planta circular no era nou. La característica principal d’aquesta obra és que fou el primer edifici renaixentista en el qual la cel·la està envoltada a la manera clàssica per columnes amb arquitrau. El peristil s’enlaira damunt d’un basament esglaonat, format per tres graons que envolten tot l’edifici.

Hi ha un curt podi al qual s’hi accedeix per tres petits graons situats en quatre costats simètrics.Sobre les columnes hi ha l’entaulament, el fris del qual està decorat amb motius de la litúrgia cristiana i instruments del martiri de Sant Pere. Té en total 48 mètopes separades pels corresponents tríglifs.Consta de 2 pisos tant al de baix com al de dalt, als murs s’hi alternen les fornícules, portes i els finestrals,amb la interposició de pilastres. Petxina semicircular situadasobre la fornícula.Entorn i integració urbanística=Primer volia emmarcar l’edifici en un pati circular, per potenciar lamonumentalitat del llenguatge clàssic. Al final el temple va quedar dins delclaustre rectangular del monestir de San Pietro.Interpretació=va ser finançat pels Reis Catòlics per donar gràcies per la conquesta de Granada i per commemorar el martiri de sant Pere i simbolitza la fundació de l’Església. Per aquest motiu s’alçà al lloc on, segons la tradició, va ser crucificat sant Pere .A les mètopes hi ha imatges dels instruments de la passió de sant Pere i objectes de la litúrgia cristiana que redunden en el valor al·legòric d’aquesta obra.Funció=el seu significat és simbolitzar la condició de lapòstol Pere com a PrimerPontífex i fonament de lEsglésia, i la seva funció és commemorativa ireligiosa.Iconografia= forma circular: el món, la realitat del Cosmos, la nova Jerusalem. Primera vegada que un entaulament desposa de mètopes amb litúrgia cristiana=el calzes i la patena. 1er cos templet:la crispta=1era església romana de la catacumbes.2n cos:la capella=esclésia militant.3er cos: la cúpula= esgñésia triomfant, la glória del cel..MiF=Bamante recuperà la tipologia de temple circular o thólos iniciat a Grècia ireformulat a Roma. El temple de Vesta i el Panteó ROMà foren el dosmàxims referents d’aquesta obra.