Muntatge Cinematogràfic: Tècniques, Elements i Continuïtat

El Muntatge Cinematogràfic: Art i Tècnica de la Narrativa Visual

El muntatge pot ser definit com el procés de copiar i empalmar els fragments rodats per donar a la pel·lícula la seva forma definitiva, o més ben dit, per tal de conferir a les imatges una continuïtat discursiva.

Definició i Procediments del Muntatge

La transició entre dos plans es realitza mitjançant tres procediments principals:

• Per tall: transició no percebuda per l'espectador, que passa de manera instantània d'un pla a un altre.
• Per encadenat: transició gradual de pla a pla, solapant les imatges. Aquesta transició és percebuda per l'espectador.
• Per fosa: transició gradual cap a una imatge completament negra (fosa a negre) o des d'una imatge negra (fosa d'obertura). També és percebuda per l'espectador.

Un exemple d'homogeneïtat i coherència en el muntatge es pot observar a la pel·lícula Wall-E.

El Muntatge com a Procés Creatiu i Tècnic

El muntatge és un procés profundament creatiu, ja que inventa temps i espais inexistents, com es pot apreciar a The Wild Bunch. És important distingir entre muntatge (associat al cinema i a la narrativa) i edició (més vinculada al vídeo i a un procés mecànic).

En essència, el muntatge és una disciplina tècnico-artística.

Elements Clau del Muntatge: Qüestions a Valorar

Durant el procés de muntatge, cal valorar diversos elements fonamentals per assegurar la qualitat i la coherència narrativa:

• Motivació

  Ha d'existir sempre una bona raó o motiu per tallar, encadenar o fosar. Aquesta motivació pot ser visual (un gest, una mirada, un reflex), sonora (un telèfon, una porta, una veu, una frenada) o ambdues (per exemple, algú que passa pel darrere).

• Raonar

  Cal preguntar-se: per què munto (tallo, encadeno, foso)? La resposta ha de ser clara i justificada.

• Informació

  Sobretot visual. Un nou pla implica nova informació. Si el següent pla no aporta informació nova, per què muntar-lo? No cal enamorar-se dels plans; per molt estètic que sigui un pla, ha de contenir una informació visual diferent de l'anterior. Més informació visual nova equival a més atenció de l'espectador. La tasca del muntador consisteix a introduir la màxima informació possible. Exemple: Els Ocells (The Birds).

• Composició del Pla

  El muntador no pot variar la composició del pla, però sí que pot triar entre els plans disponibles. Una mala composició és fruit d'un mal rodatge i dificulta el muntatge (cal recordar els tipus de pla). No hi ha una composició estàndard; cal comprovar com funcionen els plans dins del muntatge (estètica, harmonia, gust). Cal triar els plans que tinguin una composició acceptable.

• So

  Element importantíssim, abstracte i suggerent. Pot avançar-se o endarrerir-se, crear ambients, emocions, etc., preparant l'espectador per als canvis i captant la seva atenció.

• Angle de Càmera

  Són les posicions de càmera amb què s'ha rodat una escena (també anomenats "tiros"). A cada angle, el director pren una sèrie de plans. Cada vegada que es talla o s'encadena, cal variar l'angle de càmera. El canvi no ha de ser superior als 180º ni inferior als 45º (tractant-se del mateix subjecte).

• Continuïtat

  Amb cada nou angle, l'actor ha de mantenir els mateixos moviments, així com el vestuari, la il·luminació, etc. La continuïtat es pot classificar en:

  • De contingut: per exemple, despenjar el telèfon amb la mà dreta i mantenir-ho en plans successius.
  • De moviment: si un subjecte es desplaça d'esquerra a dreta, amb el nou pla, la direcció s'haurà de mantenir.
  • De posició: si un subjecte està a la part dreta en un PP (primer pla), quan s'obri el pla, haurà de seguir a la dreta.
  • De so: si apareix un avió al pla, el so ha de continuar fins que desaparegui, encara que no aparegui al següent pla. Cal garantir un ambient de fons o atmosfera constant.