El Muntatge Cinematogràfic: Tècnica i Art

Transició:

• Per tall: transició no percebuda per l'espectador.
• Encadenat: transició gradual de pla a pla solapant les imatges, percebuda.
• Fosa: transició gradual cap a una imatge negra, percebuda.

Procés creatiu que inventa temps i espais inexistents. (Exemple: The Wild Bunch)

Muntatge (cinema narratiu - teòric) ⇎ edició (vídeo i televisió, eines - software - tecnologia)

Disciplina amb dues vessants: tècnica i artística.

Elements del muntatge:

• Motivació: una bona raó o motiu per tallar.
• Informació: Més informació visual nova = més atenció de l'espectador (The Birds).
• Composició: una mala composició ve d'un mal rodatge i dificulta el muntatge.
• So: important, prepara a l'espectador pels canvis, capta la seva atenció.
• Angle de càmera: posicions de càmera amb les que s'ha rodat. Cada cop que es talla o s'encadena, s'ha de variar l'angle de càmera.
• Continuitat: de contingut, de moviment, de posició, de so.

Tipus de transicions:

• Tall: 1ra opció, acció contínua, canvi d'impacte, canvi d'informació o escenari, Jump Cut (visible) (The Dark Knight).
• Encadenat: 2na opció, canvi de temps, quan es vol alentir el temps, canvi d'escenari, quan hi ha forta relació visual entre les imatges (The Exorcist).
• Fosa: inici, canvi de temps, canvi d'escenari, final, canvi de temps, canvi d'escenari.
• Cortinetes: desplaçament d'imatge en una direcció (Star Wars III), 3 maneres d'evitar el Jump Cut: plans de recurs, flaix en blanc, cortinetes.
• Transicions digitals: més cortinetes en formes (Hulk 2003).

Tipus de muntatge:

• Per acció: habitual per tall, acompanyant un gest o moviment, requereix de tots els elements de muntatge. (Muntatge per acció Batman (1989)).
• Per posició a pantalla: Pot ser per tall o encadenat, basat en el moviment del pla inicial, que dirigeix la mirada de l'espectador a una nova posició. Exemple: (300 Movieclip).
• Formal: transició entre un pla que té unes característiques i un altre pla amb unes característiques similars. Amb el so de fons, pot ser per tall, però habitualment és per encadenat. (Indiana Jones (muntatge formal)).
• Conceptual: (o d'idees) és una suggestió mental. Els dos plans triats configuren una idea o concepte en la ment de l'espectador. Pot ser humorístic, dramàtic, abstracte. Fer-ho ben fet és difícil, mal fet, pot ser un clixé. Si no se'ns acudeix res original, millor descartar-ho.
• Combinat: resultat d'aplicar dos o més dels quatre tipus de muntatge anteriors. És el més difícil. S'ha de preparar a la pre-producció i durant la producció.

La regla de l'eix:

Qualsevol escena té un eix de moviment, mirades o situació. Quan no es compleix aquesta regla, es diu que s'ha produït un salt d'eix. Només es pot canviar de banda amb: un pla on es veu el canvi de direcció i un pla que estigui a sobre de l'eix.

Altres pràctiques:

• L'ordre dels plans: pla de situació, donar informació nova, respectar l'escala de plans (PG, PM, PP, PM, PG) exemple: Breaking Bad.
• Muntant un diàleg dramàtic, no eliminar mai les pauses d'un intèrpret (a no ser que ens ho demanin expressament).
• Un pla de reacció sembla més natural durant una frase que al final.
• En els plans curts de personatges sols, com més completa es vegi la cara, millor.
• Amb un sol personatge, evitar el tall al mateix angle de càmera (de pla sencer a PM, per exemple).
• Quan s'aixeca algú, intentar mantenir els ulls del subjecte dins del quadre el major temps possible (mantenir l'atenció).
• Quan entra algú: que el primer frame sigui amb el personatge encara al quadre.
• Quan surt algú: que l'últim frame sigui amb el personatge encara al quadre.
• Muntant el primer pla d'una acció, triar aquell en el que l'acció sigui més lenta.
• Preferir un pla d'apropament al zoom (artificial).
• Si un personatge desapareix per la banda esquerra del quadre, ha d'entrar per la dreta en el següent.
• Després d'una sèrie de plans curts, introduir un pla general per re-ubicar.
• Quan apareix un personatge nou, introduir un primer pla per presentar-lo a l'espectador.
• Utilitzar plans oberts (GPG, PG) per ubicar una nova localització.
• La durada del pla: un GPG necessita més temps en pantalla que un PD (+ info, + temps).
• Tenir en compte els dos tipus de ritme:
  • Ritme intern: propi del pla (moviment personatges càmera, tipus de pla (angle, durada, etc.)
  • Ritme extern: relació del pla amb la resta de plans de l'escena (tipus de muntatge, tipus de pla, intenció, etc.)
• Als inicis, intentar avançar el so a la imatge (aplaudiments de TV, per exemple).
• Als finals; intentar fer coincidir el final de la música.
• Evitar en un muntatge d'acció passar d'un PG a un PP del mateix personatge.
• No tallar mai a negre i, a continuació, una imatge (sembla que falti una imatge). imatge tall negre tall imatge

Algunes convencions:

• Algú arriba: d'esquerra a dreta
• Algú marxa: d'esquerra a dreta
• Viatge / desplaçament: oest-est
• Viatge / desplaçament: est-oest

Història del muntatge:

Els Primitius: Lumière, Méliès i Companyia

Germans Lumière:

• Precedents al s.XIX
• Primera projecció pública de pagament (PPPP) 28-12-1895
• Por i confusió amb Arrivée d'un train à la Ciotat
• Germans Auguste i Louis Lumière: evolucionar el kinetoscopi per projector en pantalla
• Cinematògraf: permetia filmació i projecció en un sol aparell
• Anècdotes quotidianes en un sol pla (17 m. de pel·lícula) càmera immòbil, punt de vista frontal.

Els Pioners Anglesos, l'Escola de Brighton:

• Fotògrafs: George Albert Smith, James Williamson i Alfred Collins.
• Muntatges rudimentaris: des de 1898 Smith utilitza PP, demostratius. Grandma's reading glass (1900).
• James Williamson: muntatge en càmera per intuïció> plans successius des de diferents angles d'una regata el 1899.
• Moviment de càmera al posar-la en una embarcació en marxa
• Broma metacinematogràfica. Exemple: A big swallow 1901.
• Persecucions amb alternança de punts de vista a Stop Thief! (1901)

Méliès, el Mag de la Imatge

Mag i prestidigitador interessat en el cinematògraf. Incorpora:

• Posada en escena d'origen teatral.
• Implantació temàtica argumental
• Trucatges: pas de manovella, encadenat i la sobreimpressió.

Pel·lícules en PG: successió d'escenes:

• Viatge a la lluna 1902
• A la conquesta del pol 1912.

Càmera encara fixa: punt de vista frontal Lumière: realisme, Méliès: fantasia

Edwin S. Porter

Naixement del relat cinematogràfic. The life of an american fireman (1902)

• combinació documental + ficció
• premonició del desastre
• no lògica de relacions temporals: veiem l'acció primer des de dintre de la casa i després des de fora. (exemple: the life of an american fireman)

The great train robbery (1903)

• primer western. 10' i 15 plans
• alternança d'accions
• linealitat temporal, espacial i lògica clara
• PP del foragit disparant a l'espectador
• combinació d'exteriors i interiors
• panoràmiques

David W. Griffith

• fundador del llenguatge cinematogràfic modern, inaugura el MRI (mode de rep. institucional)
• sintetitza les dues corrents (Lumière (realitat) i Méliès (fantasia)
• Griffith last minute rescue: incloure frustracions i enrederiments en l'acció per augmentar el suspens.
• ús del PG amb inserts al mateix eix de càmera
• més fragmentació > més muntatge: de 42 plans el 1909 a 116 el 1913.
• PP dels actors per crear impacte i intensitat
• moltes errades de raccord, decidia els inserts després de visualitzar el PG
• The birth of a nation (1915), resum de tots els recursos de Griffith, maduresa de llenguatge cinematogràfic.
• Intolerance (1916), complexa, 4 històries en 4 èpoques diferents. ex: Birth of a nation

L'Avantguarda Soviètica

• El cinematògraf com a eina propagandística
• FEKS: primera escola de cinema del món
• Es prioritza el concepte, la idea, per sobre dels sentiments dels personatges.

Dziga Vertov: <>, el cine-ull (sense dramatisme, eina científica)

• Documentar la realitat, ser-ne un mirall
• Influeix en el documental modern ex: a man with a movie camera (1927)

Sergei M. Eisenstein

• Atracció> cop emocional. El muntatge d'atraccions és una sèrie de cops estructurats.
• ús de metàfores visuals i guió de ferro.
• El cuirassat Potemkin (1925). Escena escales d'Odessa>abisme i vertígen. Joc picat (poble)/ contrapicat (exèrcit).
• Octubre (1928) > fragmentació extrema, muntatge intelectual, metafores visuals i formals.
• influeix en spots i videoclips.
• canvi amb l'arribada del sonor (1927)> alexander Nevski (1938) i Ivan el terrible (1945).

Les Avantguardes Europees

• l'expressionisme alemany
• UFA> gran productora creada el 1917
• Històries fantàstiques i de terror > Nosferatu el vampir (1922), Els nibelungs (1923-1924)
• El gabinet del Dr. Caligari (1920)> escenografia distorsionada i poc realista, actors maquillats i amb moviments espasmòdics. Il·luminació contrastada, ombres llargues.
• Cinema surrealista > al marge de la indústria. La psicologia i el subconscient. Oníric i místic.
• muntatge amb encadenats i sobreimpressions, sense lògica.
• Luís Buñuel és el màxim exponent. Un chien andalou (1929).
• Cinema dadaísta> estil surrealista radical, falta de tota lògica, anàrquic i rebel
• Entr'acte (1924) de René Clari. Projectat durant el descans d'un ballet.

El Cinema Clàssic de Hollywood

• Establiment del cànon clàssic (MRI) i el sonor
• gran mercat nord-americà (1930-1950), muntatge indivisible i star-system
• sistema d'estudis (8 majors: Paramount, Universal, MGM, 20th Century Fox, Warner Bros, Columbia, UA, RKO).
• Films estàtics (soroll de la càmera) i producció per gèneres (western, gangsters, musicals, terror, etc.)
• Pla contraplà, muntatge en paral·lel, llei de l'eix.
• Perfeccionament de la profunditat de camp> Citizen Kane (1941) d'Orson Welles. Resta importància al muntatge (només assegura la continuïtat).
• Citizen Kane: riquesa de recursos
• F for fake (1973). Interessant documental o fals documental, exercici de muntatge, metacinematogràfic.
  • joc de màgia, falsificacions, apareix la pròpia sala de muntatge, etc. Què és real i què és inventat?

Nouvelle Vague

• Nouvelle Vague:
• grup de crítics de cinema de la revista Cahiers du Cinema (André Bazin): Truffaut, Godard, Chabrol, etc.
• 1959: estrena de A bout de souffle (Godard) i Les quattrocents coups (Truffaut)
• característiques generals:
  • oposició al cinema fet en estudi
  • localitzacions reals, llum disponible, càmera en mà
  • els actors poden improvisar
  • muntatge abrupte, el·lipsis, discontinuitat (MRM)

Jean-Luc Godard

• A bout de souffle (1959)> trenca normes, completa llibertat
• Càmera en mà, llum disponible, muntatge fragmentat.
• Jean Cats mira al públic, senyoretes fent autostop. Utilització expressiva del so.

Alain Resnais

• cinema de la memòria, experimentació cinematogràfica, caire fantàstic
• L'anée derniére à Marienbad (1961)> els passadissos de la memòria, els reflexos, aparicions i desaparicions, etc.

La Modernitat Nord-americana

La generació de la televisió:

finals 50's aparició TV. Fornada de directors del medi que fan el salt al cinema als 60's > Arthur Penn, Sidney Lumet, John Frankenheimer, Sam Peckimpah, Robert Altman, etc. Associació d'actors i productores independents > progressisme i nous temes

• més realisme i naturalisme (influenciats pel neorealisme italià)
• tècnica multicàmera en temps real, muntatge més ràpid
• estils heterodoxos entre els directors

Sidney Lumet: provinent del teatre. Realització al servei de l'actor.

• 12 Angry men (1957) > originalment per TV. To documental (un únic espai)
• Serpico (1973)> cru retrat policial. Estil convuls.
• Dog day afternoon (1975)> atracament amb escenes multicàmera al carrer, estil televisiu.

La generació Zoetrope / el Nou Hollywood

• Generació de cineastes provinents d'escoles de cinema influenciats pel cinema europeu i que reviuen el Hollywood dels 70's.
• profund coneixement del muntatge. Parelles estables director-muntador.

Francis Ford Coppola

• The Godfather (1972)> classicisme, riquesa cinematogràfica
• Apocalypse Now (1979)> muntatge experimental, relació entre imatge i so.

Martin Scorsese

• muntatge ràpid, precís, convuls, dinàmic… és protagonista. Efectes: ralentitzacions, congelacions, jump cuts, etc.
• Taxi Driver (1976)
• Raging Bull (1980)

Steven Spielberg

• recicla el classicisme amb dinamisme i ritme. Muntatge al servei de la transparència i eficàcia.
• telefilm Duel (1971)> presència del camió intimidant
• Jaws (1975) muntatge suggerent
• Saving Private Ryan (1998)> més obscur

Actualitat i Postmodernitat

• Confluència de medies: còmic, videojocs, apps, cinema, internet…
• Ej: Matrix (cinema) + Animatrix (anime) + videojocs
• Videojocs que esdevenen pel·lícules (Tomb Raider) i pel·lícules que esdevenen videojocs (Toy Story)
• Joguines-còmic-pel·lícula (Transformers, G.I. Joe)
• Joguines- pel·lícula (Lego)
• Tot (Star Wars)

Elements Sonors

Veus (diàlegs):

• Oïda humana aïlla la veu de l'ambient.
• Informació sonora més important, perquè són la peça clau per transmetre l'argument.
• Transmet sensacions
• Les veus dels personatges s'han d'entendre perfectament (intel·ligibilitat)
• Veu en off (Europa)

Música (col·leccions o creada):

• Present des dels orígens del cinema.
• Subministra informació (la lletra, l'estil, l'època, etc.)
• capta l'atenció de l'espectador.
• Potència els estats d'ànim
• estableix ritme
• manté la fluïdesa de l'acció
• serveix de contrapunt 2001, Trainspotting, American Psycho
• Relació nº personatges i nº instruments
  • 1 personatge 1 solo
  • 2 personatges 2 duet
  • 6 personatges 6 banda
  • 300 personatges orquestra simfònica
• -Ej: In the mood for love (Deseando amar, Wonk Kar Wai, 2000)

Efectes de so (Foley, electrònics, biblioteca):

• Serveixen per representar objectes, moviments, contactes, etc.
• Estalvien escenes costoses (multituds, accidents,etc.)
• Estructuren la narració (transicions)
• creen ambients
• poden representar algun personatge
• intensifiquen i destaquen accions Stargate, King Kong, THX 1138

Silencis:

• Absència (relativa) de so
• Funció objectiva (absència real de so en la narració)
• Funció subjectiva (reforça sentiments i sensacions. Crea expectació i impacte emocional, tensió)

Objectiu del muntatge sonor:

• Aconseguir una narració fluida
• Afegir ritme, emoció i impacte a la imatge
• donar realitat i perspectiva
• proporcionar sensació de profunditat d'espai i amplitud (stereo i surround)
• corregir qualsevol defecte del so

La Postproducció d'Àudio

captació | edició / muntatge | mescla | masterització.

Aspectes de la postproducció d'àudio:

• Tècnics
• Estètics
• Importància de la captació
• Importància de l'acústica i de la psicoacústica

Transmet sensacions d'espai:

• Distància – intensitat
• Direcció – efecte estèreo
• Forma i volum – reflexions del so
• Construcció d'espais sonors – acústica dels espais
• Espais oberts → parets encoixinades (evitar les reflexions)
• Espais tancats → parets dures (més reflexions)
• Etc...