Multiculturalitat vs. Interculturalitat: Conceptes Clau

Multiculturalitat i Interculturalitat

Multiculturalitat

És una situació de facto. Especialment a les grans ciutats d'Europa i Amèrica del Nord coexisteixen membres de cultures diverses que s'estableixen en territoris propis (barris àrabs, xinesos, dominicans, etc.), sovint separats (guetos). Però que hi hagi moltes cultures a tocar en un territori reduït no significa necessàriament que es barregin o es relacionin entre si. La multiculturalitat conserva la pròpia identitat de cada cultura però no produeix diàleg. No s'ha de confondre tampoc "multiculturalitat" amb "tenir diverses cultures" o amb "parlar diverses llengües" -fet que s'anomena tècnicament cosmopolitisme.

Interculturalitat

És un ideal ètic i polític. Designa el fet que les diverses cultures s'interpenetren i comparteixen valors (sobre la base del reconeixement igual de drets). La interculturalitat té diversos nivells. Així hom parla d'interculturalitat episòdica o circumstancial quan es limita a compartir aspectes formals (moda, música) i d'interculturalitat profunda quan són habituals els matrimonis i les parelles mixtes entre diverses comunitats culturals.

L'interculturalisme significa diàleg cultural i implica reconèixer la diversitat però no el relativisme de les diverses cultures. Cap posició intercultural no és possible sense dos elements previs:

1. El respecte comú als Drets Humans (especialment als de les dones i als dels més febles).
2. La reivindicació comuna dels valors morals (llibertat, igualtat, etc.) que donen sentit a aquests drets.

La posició relativista creu que en el fons totes les cultures són iguals; una posició intercultural defensa que les cultures són diferents però poden trobar un àmbit comú de diàleg (al voltant dels drets humans). Els Estats poden contribuir a la interculturalitat bàsicament a través de l'escola.

Riscos de la Multiculturalitat sense Diàleg

Quan les societats són multiculturals però no interculturals és fàcil que apareguin l'etnocentrisme, el racisme, el xovinisme i la xenofòbia.

Etnocentrisme

Consisteix a valorar les altres cultures des de la pròpia, considerada com a superior i com a únic model possible o desitjable.

Racisme

Consisteix a rebutjar violentament determinats grups ètnics minoritaris. En la seva versió més complexa, el racisme defensa que l'element genètic i el cultural no són separables; aquesta versió del racisme s'anomena supremacisme.

Xovinisme

Consisteix en el patriotisme fanàtic.

Xenofòbia

És la por (en grec fobos) al foraster o a l'estranger (en grec xenos). Generalment es deu a raons econòmiques i en realitat és aporofòbia (por als pobres). És actualment la posició més estesa.

Paternalisme

Tractar persones d'altres grups com si no tinguessin criteri propi.

Relativisme cultural (problemàtic)

Tolerància radical. Idealització: atribuir a una cultura unes característiques exageradament positives.

Barbarisme

L'actitud d'aquella persona que considera que els individus d'altres cultures no són humans, no són semblants, no són persones. Dona molta importància a les característiques culturals i infravalora allò que es comparteix com a humans.

Conceptes Culturals Addicionals

Ètnia

Grup humà que s'identifica a si mateix com un "nosaltres". Forma pròpia d'un grup que expressa valors culturals i manifesta una determinada actitud davant la vida. En un sentit més general, ètnia s'ha identificat amb "raça", que és un terme més biològic, estrictament parlant.

Mutació cultural

És un canvi sobtat, molt radical, generalment produït per la introducció d'una nova tecnologia que afecta tots els nivells d'una civilització: la Revolució Industrial al segle XIX i l'extensió de la Societat de la Informació des de finals del segle passat són mutacions culturals que afectaren tothom amb més o menys intensitat. Amb independència que hom ho vulgui o no de manera conscient, les mutacions transformen el contingut de les cultures d'una forma global.

Evolució cultural vs. Biològica

L'evolució cultural té dos avantatges respecte a l'evolució biològica:

• És més ràpida (l'extensió planetària d'una tecnologia exitosa pot ser cosa de pocs anys).
• És orientada (no succeeix a l'atzar com l'evolució biològica, que depèn de la "loteria genètica").

En canvi, la selecció cultural té l'inconvenient de ser reversible: ningú no garanteix que el nivell cultural d'una generació sigui assolit o continuat per una altra; en canvi, l'assolit genèticament és irreversible.

Característiques de la Cultura

Tota cultura té tres característiques:

• És adaptativa (permet que una població sobrevisqui en el seu medi físic, clima...).
• És apresa (hi ha una transmissió de valors, tècniques i formes simbòliques [llengua, religió, tradicions, normes de conducta] a través del temps). Aprenem de la família, de l'escola, del carrer... i sobretot aprenem a categoritzar a través del llenguatge.
• És arbitrària (cada cultura té els seus propis costums i normes; por exemple, eructar després de menjar és signe de mala educació per als occidentals i no fer-ho era signe de mala educació en alguns pobles nord-africans).

Creure que les nostres normes culturals són sempre "naturals, bones i belles" i que els qui actuen d'una altra manera són "salvatges, inhumans, repugnants o irracionals" és caure en l'etnocentrisme.

Diferencias entre el Hombre y otros Animales

Si hablamos de la diferencia entre el Hombre y el animal como tal, veremos que esta no existe, ya que el Hombre es un animal. Sin embargo, si hablamos de la diferencia entre el Hombre y el resto de los animales, podemos establecer varios puntos que respondan a esta interrogante.

El Hombre tiene la capacidad de razonar, posee razón y la utiliza para dominar el mundo que le rodea, controlar la naturaleza y superar las contingencias que esta le presenta. Tiene además la capacidad de elegir cómo actuar frente a sus impulsos naturales, es decir, la capacidad de decir "sí" o "no" a sus instintos, mientras que los animales no pueden hacerlo.

El Hombre además se organiza en sociedades y depende del relacionamiento con individuos de su misma especie, mientras que el resto de los animales no necesariamente lo hace. Excepciones serían comunidades de artrópodos como las abejas y hormigas, que crean sociedades para convivir, pero sociedades mucho, mucho menos complejas que las del Hombre (sin política, por ejemplo).